Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  creixen de prat, n m
  • ca  creixenet de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  créixens de muntanya, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens de prat, n m pl alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • nc  Cardamine pratensis L.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  créixens del Pará, n m pl
  • ca  herba del mal de queixal, n f alt. sin.
  • nc  Acmella oleracea (L.) R.K. Jansen
  • nc  Spilanthes oleracea L. sin. compl.

compostes / asteràcies

  • ca  anagall d'aigua, n m
  • ca  herba de folls, n f sin. compl.
  • ca  blava de riu, n f alt. sin.
  • ca  creixen, n m alt. sin.
  • ca  creixen de folls, n m alt. sin.
  • ca  créixens, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens de cavall, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens folls, n m pl alt. sin.
  • ca  vara blava, n f alt. sin.
  • ca  verònica creixenera, n f alt. sin.
  • nc  Veronica anagallis-aquatica L.

plantaginàcies

  • ca  creixen, n m
  • ca  morritort d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  api bord, n m alt. sin.
  • ca  caputxina, n f alt. sin.
  • ca  creixen bo, n m alt. sin.
  • ca  creixen silvestre, n m alt. sin.
  • ca  creixen ver, n m alt. sin.
  • ca  creixenera, n f alt. sin.
  • ca  créixens, n m pl alt. sin.
  • ca  créixens vers, n m pl alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  ravenell d'aigua, n m alt. sin.
  • nc  Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek
  • nc  Nasturtium officinale R. Br. in W.T. Aiton sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Nota

  • Aixoni és un nom alguerès provinent del sard alcione/ascioni.
  • ca  porrassa, n f
  • ca  allassa, n f sin. compl.
  • ca  vara de Sant Josep, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  albons, n m pl alt. sin.
  • ca  arbeçó, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  baleta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassera, n f alt. sin.
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gala (fruit), n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamonet, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri de gesses, n m alt. sin.
  • ca  lliri fals, n m alt. sin.
  • ca  macaruller, n m alt. sin.
  • ca  macarullera, n f alt. sin.
  • ca  palla gamó, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porreca, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  quiricau, n m alt. sin.
  • ca  vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
  • nc  Asphodelus cerasiferus J. Gay

asfodelàcies

Nota

  • Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.
  • ca  cebollí, n m
  • ca  ceba de moro, n f sin. compl.
  • ca  gamonet, n m sin. compl.
  • ca  porrassina, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cebeta borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassa, n f alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  cebollins, n m pl alt. sin.
  • ca  cibolla, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrassí, n m alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  vareta de la virtut, n f alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • nc  Asphodelus fistulosus L.

asfodelàcies

Nota

  • 1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
    2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
    3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
  • ca  cap de mosca, n m
  • ca  cap de mosquit, n m alt. sin.
  • ca  caps de mosca, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de mosquit, n m pl alt. sin.
  • ca  crenolla, n f alt. sin.
  • ca  crenolla de les roques, n f alt. sin.
  • ca  crenolla de roca, n f alt. sin.
  • nc  Clypeola jonthlaspi L.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  cap de mosca, n m
  • ca  cap de mosquit, n m alt. sin.
  • ca  caps de mosca, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de mosquit, n m pl alt. sin.
  • ca  crenolla, n f alt. sin.
  • ca  crenolla de les roques, n f alt. sin.
  • ca  crenolla de roca, n f alt. sin.
  • nc  Clypeola jonthlaspi L.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  cap de mosca, n m
  • ca  cap de mosquit, n m alt. sin.
  • ca  caps de mosca, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de mosquit, n m pl alt. sin.
  • ca  crenolla, n f alt. sin.
  • ca  crenolla de les roques, n f alt. sin.
  • ca  crenolla de roca, n f alt. sin.
  • nc  Clypeola jonthlaspi L.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  crepis, n f
  • nc  Crepis L.

compostes / asteràcies

Nota

  • DIEC2-E recull la denominació crepis amb categoria gramatical masculina (aquest nom no apareix a DIEC2-E). Tanmateix, segons el Codi internacional de nomenclatura d'algues, fongs i plantes els gèneres acabats en -is són femenins (article 62), com també són femenines les denominacions amb crepis procedents de les obres botàniques de referència MASCLANS i FPC (4 vols.).