Noms de plantes. TO

ca cua de cavall grossa, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca besnuga, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
ca coa de rossí, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de mula, n f alt. sin.
ca cua de rossí, n f alt. sin.
ca equiset màxim, n m alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca junça de lluquet, n f alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
nc Equisetum telmateia Ehrh.

equisetàcies

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

ca arestes, n f pl
ca blat boig, n m alt. sin.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat de moro, n m alt. sin.
ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca bruixes, n f pl alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n m alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca margall bord, n m alt. sin.
ca margall d'espiga, n m alt. sin.
ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
ca margall d'ordi, n m alt. sin.
ca margall de llapassa, n m alt. sin.
ca margall espigat, n m alt. sin.
ca margall punxós, n m alt. sin.
ca ordi bord, n m alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca ximet, n m alt. sin.
nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

gramínies / poàcies

ca herba berruguera, n f
ca cua d'escorpí, n f sin. compl.
ca heliotropi, n m sin. compl.
ca herba d'eruga, n f sin. compl.
ca herba paixellera, n f sin. compl.
ca herba passerella, n f sin. compl.
ca passerella, n f sin. compl.
ca berruguera, n f alt. sin.
ca blets blancs, n m pl alt. sin.
ca gira-sol, n m alt. sin.
ca gira-sol bord, n m alt. sin.
ca gira-sol de tanques, n m alt. sin.
ca heliotropi europeu, n m alt. sin.
ca herba escorpí, n f alt. sin.
ca mal gira-sol, n m alt. sin.
ca mira-sol, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca tornassol, n m alt. sin.
ca verrucària, n f alt. sin.
nc Heliotropium europaeum L.

boraginàcies

ca cua d'escorpí, n f
ca herba d'eruga, n f alt. sin.
ca llengua d'ovella, n f alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orella de ratolí, n f alt. sin.
ca orelleta de burro, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de ruc, n f alt. sin.
ca orelletes de conill, n f pl alt. sin.
ca orellola, n f alt. sin.
nc Scorpiurus muricatus L. subsp. subvillosus (L.) Thell.
nc Scorpiurus subvillosus L. sin. compl.

lleguminoses / fabàcies

ca margall bord, n m
ca blat de formiga, n m sin. compl.
ca blat de gos, n m sin. compl.
ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
ca cua de rata, n f sin. compl.
ca espigatrencat, n m sin. compl.
ca pèl de ca, n m sin. compl.
ca pèl de rata, n m sin. compl.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca capellanets, n m pl alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadella, n f alt. sin.
ca civadeta, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca espigadell, n m alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n f alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca forment agrest, n m alt. sin.
ca forment bord, n m alt. sin.
ca margall, n m alt. sin.
ca ordi salvatge, n m alt. sin.
ca peret (fruit), n m alt. sin.
ca pixagós, n m alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca rectorets, n m pl alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca trapa-sacs, n m alt. sin.
ca trauca-sac, n m alt. sin.
ca trauca-sacs, n m alt. sin.
nc Hordeum murinum L.

gramínies / poàcies

Nota

La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).

ca cua de cavall petita, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca canella, n f alt. sin.
ca canudets, n m pl alt. sin.
ca canuts, n m pl alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall petita, n f alt. sin.
ca coa de fardatxo, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cuadella, n f alt. sin.
ca equiset, n m alt. sin.
ca equiset arvense, n m alt. sin.
ca escuraplata, n f alt. sin.
ca estanyera, n f alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba presseguera, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca nuguet, n m alt. sin.
ca nusets, n m pl alt. sin.
ca piparrera, n f alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
nc Equisetum arvense L.

equisetàcies

ca cua de cavall grossa, n f
ca asprella, n f alt. sin.
ca aspreta, n f alt. sin.
ca besnuga, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
ca coa de rossí, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de cavall, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de mula, n f alt. sin.
ca cua de rossí, n f alt. sin.
ca equiset màxim, n m alt. sin.
ca herba estanyera, n f alt. sin.
ca junça de lluquet, n f alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
nc Equisetum telmateia Ehrh.

equisetàcies

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

ca cebollassa, n f
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca ensopegall, n m alt. sin.
ca ensopegalls, n m pl alt. sin.
ca ensopeguera, n f alt. sin.
ca ensopegueres, n f pl alt. sin.
ca nebulosa, n f alt. sin.
nc Limonium delicatulum (Girard) Kuntze
nc Statice delicatula Girard sin. compl.

plumbaginàcies

ca cua de cavall, n f
ca equiset, n m sin. compl.
ca herba estanyera, n f sin. compl.
ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
ca asprella, n f alt. sin.
ca cabellera de serp, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rossí, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca cua de rossí, n f alt. sin.
ca herba nuada, n f alt. sin.
ca junça de lluquet, n f alt. sin.
ca munta i desmunta, n f alt. sin.
ca pa de burro, n m alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
nc Equisetum sp. pl.

equisetàcies

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.

ca cua d'euga, n f
ca ensopegall, n m alt. sin.
ca ensopegall vulgar, n m alt. sin.
ca ensopegalls, n m pl alt. sin.
ca ensopegueres, n f pl alt. sin.
ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba del salobre, n f alt. sin.
ca limònium, n m alt. sin.
ca lletuga de mallada, n f alt. sin.
ca lletuga de saladar, n f alt. sin.
ca patarres, n f pl alt. sin.
ca topacà, n m alt. sin.
nc Limonium narbonense Mill.
nc Limonium vulgare Mill. subsp. serotinum (Rchb.) Gams sin. compl.
nc Statice limonium L. sin. compl.
nc Statice serotina Rchb. sin. compl.

plumbaginàcies

Noms de plantes. TO

Cerca bàsica

Cerca avançada

Nota

Nota

Nota

Nota