cua de guilla
cua de guilla
escrofulariàcies
- ca porpra, n f
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blenera primerenca, n f alt. sin.
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca emborratxatruites, n m/f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca llerca, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca torpa, n f alt. sin.
- ca torpes, n f pl alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó magenc, n m alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- nc Verbascum boerhavii L.
escrofulariàcies
cua de guilla
cua de guilla
gramínies / poàcies
- ca pèl de boc, n m
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca pèl, n m alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- nc Vulpia myuros (L.) C. C. Gmel.
gramínies / poàcies
cua de guilla
cua de guilla
equisetàcies
- ca cua de cavall grossa, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
- ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de mula, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca equiset màxim, n m alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- nc Equisetum telmateia Ehrh.
equisetàcies
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
cua de guilla
cua de guilla
escrofulariàcies
- ca herba blenera, n f
- ca blenera, n f sin. compl.
- ca candelera, n f sin. compl.
- ca cua de moltó, n f sin. compl.
- ca herba candelera, n f sin. compl.
- ca herba ploranera, n f sin. compl.
- ca herba plorosa, n f sin. compl.
- ca jovenal, n m sin. compl.
- ca repalassa borda, n f sin. compl.
- ca ressentida, n f sin. compl.
- ca salvió, n m sin. compl.
- ca trepó, n m sin. compl.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba trapera, n f alt. sin.
- ca llengua de gat, n f alt. sin.
- ca matapeix, n m alt. sin.
- ca pórpores, n f pl alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca torpa, n f alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca vares de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- nc Verbascum L.
escrofulariàcies
cua de guilla
cua de guilla
gramínies / poàcies
- ca panís, n m
- ca cua de guilla, n f sin. compl.
- ca cua de guineu, n f sin. compl.
- ca mill italià, n m sin. compl.
- ca blat de moro, n m alt. sin.
- ca mill, n m alt. sin.
- ca panissa, n f alt. sin.
- ca panissera, n f alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- nc Setaria italica (L.) P. Beauv.
- nc Panicum italicum L. sin. compl.
gramínies / poàcies
cua de guilla
cua de guilla
escrofulariàcies
- ca santjoans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca flor de torpa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó femella, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca torpa, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó pulverulent, n m alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- nc Verbascum pulverulentum Vill.
escrofulariàcies
cua de guilla
cua de guilla
gramínies / poàcies
- ca cua de guilla, n f
- ca cua de guineu, n f sin. compl.
- ca alopecur agrest, n m alt. sin.
- ca cua de rabosa, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- nc Alopecurus myosuroides Huds.
gramínies / poàcies
cua de guilla
cua de guilla
equisetàcies
- ca cua de cavall, n f
- ca equiset, n m sin. compl.
- ca herba estanyera, n f sin. compl.
- ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca cabellera de serp, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca herba nuada, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca munta i desmunta, n f alt. sin.
- ca pa de burro, n m alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- nc Equisetum sp. pl.
equisetàcies
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
cua de guilla
cua de guilla
gramínies / poàcies
- ca alopecur de prat, n m
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de rabosa, n f alt. sin.
- nc Alopecurus pratensis L.
gramínies / poàcies
cua de guilla
cua de guilla
gramínies / poàcies
- ca bromus hordeaci, n m
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- nc Bromus hordeaceus L.
gramínies / poàcies
