Back to top
  • ca  canya farda, n f
  • ca  canya tofa, n f alt. sin.
  • ca  canya vana, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyís, n m alt. sin.
  • ca  canyís del Rosselló, n m alt. sin.
  • ca  canyó, n m alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  senill, n m alt. sin.
  • ca  senill de marjal, n m alt. sin.
  • ca  senill ver, n m alt. sin.
  • ca  seniller, n m alt. sin.
  • ca  senillera, n f alt. sin.
  • ca  senilló, n m alt. sin.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin. subsp. chrysanthus (Mabille) Kerguélen

gramínies / poàcies

  • ca  canyís, n m
  • ca  canya borda, n f sin. compl.
  • ca  canya-xiula, n f sin. compl.
  • ca  canyavera, n f sin. compl.
  • ca  canyeta, n f sin. compl.
  • ca  canyissa, n f sin. compl.
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  senill, n m sin. compl.
  • ca  senís, n m sin. compl.
  • ca  canutella, n f alt. sin.
  • ca  canya d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  canya d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  canya-sisca, n f alt. sin.
  • ca  canya-xisca, n f alt. sin.
  • ca  canyella, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyissos, n m pl alt. sin.
  • ca  canyissot, n m alt. sin.
  • ca  canyiula, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  canyota de rec, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  carritxera, n f alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  senilló, n m alt. sin.
  • ca  senissos, n m pl alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisques, n f pl alt. sin.
  • ca  xisca, n f alt. sin.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin.
  • nc  Arundo phragmites L. sin. compl.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
    2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
  • ca  canyota, n f
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  canya dolça, n f alt. sin.
  • ca  canya-xiula, n f alt. sin.
  • ca  canyamussa, n f alt. sin.
  • ca  canyavera, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyoca, n f alt. sin.
  • ca  canyota d'Alep, n f alt. sin.
  • ca  dacsa esclafitonera, n f alt. sin.
  • ca  herba de canya, n f alt. sin.
  • ca  mill de canyota, n m alt. sin.
  • ca  sorgo, n m alt. sin.
  • nc  Sorghum halepense (L.) Pers.

gramínies / poàcies

  • ca  jonquet, n m
  • ca  brilloll, n m alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  eleòcaris, n f alt. sin.
  • ca  escirp de marjals, n m alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonça palustre, n f alt. sin.
  • nc  Eleocharis palustris (L.) Roem. et Schult.
  • nc  Scirpus palustris L. sin. compl.

ciperàcies

  • ca  canyís, n m
  • ca  canya borda, n f sin. compl.
  • ca  canya-xiula, n f sin. compl.
  • ca  canyavera, n f sin. compl.
  • ca  canyeta, n f sin. compl.
  • ca  canyissa, n f sin. compl.
  • ca  canyot, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  senill, n m sin. compl.
  • ca  senís, n m sin. compl.
  • ca  canutella, n f alt. sin.
  • ca  canya d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  canya d'escombres, n f alt. sin.
  • ca  canya-sisca, n f alt. sin.
  • ca  canya-xisca, n f alt. sin.
  • ca  canyella, n f alt. sin.
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyissos, n m pl alt. sin.
  • ca  canyissot, n m alt. sin.
  • ca  canyiula, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  canyota de rec, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  carritxera, n f alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  gim del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  gimet del senill (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  senilló, n m alt. sin.
  • ca  senissos, n m pl alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisques, n f pl alt. sin.
  • ca  xisca, n f alt. sin.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin.
  • nc  Arundo phragmites L. sin. compl.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
    2. Canijoni és un nom alguerès provinent del sard cannisòne / cannisòni.
  • ca  auró, n m
  • ca  canyeta, n f alt. sin.
  • ca  festuca de prat, n f alt. sin.
  • ca  festuca pratense, n f alt. sin.
  • ca  gespet, n m alt. sin.
  • ca  segaliva, n f alt. sin.
  • nc  Festuca pratensis Huds. subsp. pratensis
  • nc  Festuca elatior L. subsp. pratensis (Huds.) Hack. sin. compl.

gramínies / poàcies

  • ca  canya, n f
  • ca  canyer, n m sin. compl.
  • ca  canya comuna, n f alt. sin.
  • ca  canya de torrent, n f alt. sin.
  • ca  canya normal, n f alt. sin.
  • ca  canya vana, n f alt. sin.
  • ca  canya vera, n f alt. sin.
  • ca  canya-xiula, n f alt. sin.
  • ca  canyamel, n f alt. sin.
  • ca  canyavera, n f alt. sin.
  • ca  canyes, n f pl alt. sin.
  • ca  canyeta, n f alt. sin.
  • ca  canyí, n m alt. sin.
  • ca  gim (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència), n m alt. sin.
  • nc  Arundo donax L.

gramínies / poàcies

  • ca  canyeta d'or, n f
  • ca  herba del nuset, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  pixadora de primavera, n f alt. sin.
  • ca  ramell fet, n m alt. sin.
  • ca  vareta d'or, n f alt. sin.
  • nc  Asperula cynanchica L. subsp. aristata (L. f.) Bég.
  • nc  Asperula aristata L. subsp. scabra (J. et C. Presl ex Lange) Nyman sin. compl.

rubiàcies

  • ca  herba prima, n f
  • ca  herba de l'esquinància, n f sin. compl.
  • ca  herba de la grava, n f sin. compl.
  • ca  herba del nuset, n f sin. compl.
  • ca  canyeta d'or, n f alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels set nusets, n f alt. sin.
  • ca  herba dels set nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  herba prima vera, n f alt. sin.
  • ca  junça vera, n f alt. sin.
  • ca  pixadora de tardor, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  vara d'or, n f alt. sin.
  • ca  vareta d'or, n f alt. sin.
  • nc  Asperula cynanchica L.

rubiàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  canya, n f
  • ca  canyer, n m sin. compl.
  • ca  canya comuna, n f alt. sin.
  • ca  canya de torrent, n f alt. sin.
  • ca  canya normal, n f alt. sin.
  • ca  canya vana, n f alt. sin.
  • ca  canya vera, n f alt. sin.
  • ca  canya-xiula, n f alt. sin.
  • ca  canyamel, n f alt. sin.
  • ca  canyavera, n f alt. sin.
  • ca  canyes, n f pl alt. sin.
  • ca  canyeta, n f alt. sin.
  • ca  canyí, n m alt. sin.
  • ca  gim (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència), n m alt. sin.
  • nc  Arundo donax L.

gramínies / poàcies