Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  margall bord, n m
  • ca  blat de formiga, n m sin. compl.
  • ca  blat de gos, n m sin. compl.
  • ca  blat de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  cua de rata, n f sin. compl.
  • ca  espigatrencat, n m sin. compl.
  • ca  pèl de ca, n m sin. compl.
  • ca  pèl de rata, n m sin. compl.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  capellanets, n m pl alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  civadeta, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  espigadell, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n f alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  forment agrest, n m alt. sin.
  • ca  forment bord, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  peret (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pixagós, n m alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  rectorets, n m pl alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sac, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • nc  Hordeum murinum L.

gramínies / poàcies

Nota

  • La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
  • ca  margall bord, n m
  • ca  blat de formiga, n m sin. compl.
  • ca  blat de gos, n m sin. compl.
  • ca  blat de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  cua de rata, n f sin. compl.
  • ca  espigatrencat, n m sin. compl.
  • ca  pèl de ca, n m sin. compl.
  • ca  pèl de rata, n m sin. compl.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  capellanets, n m pl alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  civadeta, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  espigadell, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n f alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  forment agrest, n m alt. sin.
  • ca  forment bord, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  peret (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pixagós, n m alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  rectorets, n m pl alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sac, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • nc  Hordeum murinum L.

gramínies / poàcies

Nota

  • La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
  • ca  blat de moro, n m
  • ca  blat de l'Índia, n m sin. compl.
  • ca  dacsa, n f sin. compl.
  • ca  espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
  • ca  milloc, n m sin. compl.
  • ca  milloca, n f sin. compl.
  • ca  moresc, n m sin. compl.
  • ca  palló (palla), n m sin. compl.
  • ca  panís, n m sin. compl.
  • ca  panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panolla (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
  • ca  panotxa (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  blat de les Indies, n m alt. sin.
  • ca  blat dindi, n m alt. sin.
  • ca  blat moresc, n m alt. sin.
  • ca  cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
  • ca  camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
  • ca  canoques (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  canyot (tija), n m alt. sin.
  • ca  cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  capça (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
  • ca  clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  dacsera, n f alt. sin.
  • ca  espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  farratjó, n m alt. sin.
  • ca  floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  forment de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  fusada (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  milloquera, n f alt. sin.
  • ca  monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  moriscassa (tija), n f alt. sin.
  • ca  moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
  • ca  notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
  • ca  panís (gra), n m alt. sin.
  • ca  panís de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  panís de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  panissera, n f alt. sin.
  • ca  panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
  • ca  pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
  • ca  perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
  • ca  seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • ca  seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
  • nc  Zea mays L.

gramínies / poàcies

Nota

  • 1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al 'blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar' (DIEC2).
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
  • ca  formental, n m
  • ca  herba grossa, n f alt. sin.
  • ca  herba molla de prat, n f alt. sin.
  • ca  herba triga, n f alt. sin.
  • ca  holcus llanós, n m alt. sin.
  • ca  raspall, n m alt. sin.
  • ca  raspalls, n m pl alt. sin.
  • nc  Holcus lanatus L.

gramínies / poàcies

  • ca  fromental, n m
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civada falsa, n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  fenàs de cebetes, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de riu, n m alt. sin.
  • ca  formental, n m alt. sin.
  • ca  fromental gros, n m alt. sin.
  • ca  gram, n m alt. sin.
  • ca  herba formental, n f alt. sin.
  • ca  herba fromental, n f alt. sin.
  • nc  Arrhenatherum elatius (L.) P. Beauv. ex J. et C. Presl
  • nc  Avena elatior L. sin. compl.

gramínies / poàcies

  • ca  dàctil, n m
  • ca  cucurulles, n f pl sin. compl.
  • ca  cucurulles de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs mascle, n m alt. sin.
  • ca  formental rodona, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba dolça, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba formental, n f alt. sin.
  • ca  herba tova, n f alt. sin.
  • nc  Dactylis glomerata L.

gramínies / poàcies

  • ca  formi, n m
  • ca  lli de Nova Zelanda, n m sin. compl.
  • nc  Phormium tenax Forst.

asfodelàcies

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gerani de flor menuda, n m alt. sin.
  • ca  gerani llanguit, n m alt. sin.
  • ca  suassana de flor menuda, n f alt. sin.
  • nc  Geranium pusillum L.

geraniàcies

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  agulles saqueres, n f pl alt. sin.
  • ca  bec de cigonya, n m alt. sin.
  • ca  bec de grua, n m alt. sin.
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  gerani sanguini, n m alt. sin.
  • nc  Geranium sanguineum L.

geraniàcies

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gerani de prat, n m alt. sin.
  • ca  gerani dels prats, n m alt. sin.
  • nc  Geranium pratense L.

geraniàcies