Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

herba dels recs

litràcies

ca salicària, n f
ca flor de braçal, n f sin. compl.
ca bruc d'aiguamoll, n m alt. sin.
ca caramelles de pioc, n f pl alt. sin.
ca estronca-sang, n m alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca estroncaculs, n m alt. sin.
ca frare, n m alt. sin.
ca frares, n m pl alt. sin.
ca herba blava, n f alt. sin.
ca herba de la diarrea, n f alt. sin.
ca herba de les cagarrines, n f alt. sin.
ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca herba dels recs, n f alt. sin.
ca herba diarrea, n f alt. sin.
ca litre, n m alt. sin.
ca marialluïsa borda, n f alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trencadalla, n f alt. sin.
ca trencadalles, n f alt. sin.
ca vara de riu, n f alt. sin.
nc Lythrum salicaria L.

litràcies

herba dels set caps

hipericàcies

ca pericó, n m
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba de cop, n f sin. compl.
ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
ca herba foradada, n f sin. compl.
ca pericó groc, n m sin. compl.
ca transflorina, n f sin. compl.
ca tresflorina, n f sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca berbena de Sant Joan, n f alt. sin.
ca berbenes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca centaura groga, n f alt. sin.
ca cop, n m alt. sin.
ca flor de cop, n f alt. sin.
ca flor de pericó, n f alt. sin.
ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
ca flor groga, n f alt. sin.
ca floreta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Joan, n f alt. sin.
ca foradada, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca herba d'oli de cop, n f alt. sin.
ca herba de fer oli de cop, n f alt. sin.
ca herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
ca herba de la sang, n f alt. sin.
ca herba de les bruixes, n f alt. sin.
ca herba de les ferides, n f alt. sin.
ca herba de pericó, n f alt. sin.
ca herba de Sant Domingo, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
ca herba del cop, n f alt. sin.
ca herba del pericó, n f alt. sin.
ca herba del truc, n f alt. sin.
ca herba dels cops, n f alt. sin.
ca herba dels set caps, n f alt. sin.
ca herba groga, n f alt. sin.
ca herba militar, n f alt. sin.
ca herba perforada, n f alt. sin.
ca herba sanguinària, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca herbeta de Sant Joan, n f alt. sin.
ca hipèric, n m alt. sin.
ca hipèric perforat, n m alt. sin.
ca hipericó, n m alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca milfulles, n f alt. sin.
ca milifulla groga, n f alt. sin.
ca oli de cop, n m alt. sin.
ca pericó bord, n m alt. sin.
ca pericó de Sant Joan, n m alt. sin.
ca pericó foradat, n m alt. sin.
ca pericot, n m alt. sin.
ca periquet, n m alt. sin.
ca pinzell, n m alt. sin.
ca santjoan, n m alt. sin.
ca santjoans, n m pl alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trescalam, n m alt. sin.
ca trescam, n m alt. sin.
ca trescames, n m alt. sin.
ca tresflorina vera, n f alt. sin.
nc Hypericum perforatum L.

hipericàcies

herba dels set nusets

rubiàcies

ca herba prima, n f
ca herba de l'esquinància, n f sin. compl.
ca herba de la grava, n f sin. compl.
ca herba del nuset, n f sin. compl.
ca canyeta d'or, n f alt. sin.
ca espartet, n m alt. sin.
ca herba daurada, n f alt. sin.
ca herba de l'orina, n f alt. sin.
ca herba dels set nusets, n f alt. sin.
ca herba dels set nusos, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba pixadora, n f alt. sin.
ca herba prima vera, n f alt. sin.
ca junça vera, n f alt. sin.
ca pixadora de tardor, n f alt. sin.
ca serpentina, n f alt. sin.
ca vara d'or, n f alt. sin.
ca vareta d'or, n f alt. sin.
nc Asperula cynanchica L.

rubiàcies

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

herba dels set nusos

rubiàcies

ca herba prima, n f
ca herba de l'esquinància, n f sin. compl.
ca herba de la grava, n f sin. compl.
ca herba del nuset, n f sin. compl.
ca canyeta d'or, n f alt. sin.
ca espartet, n m alt. sin.
ca herba daurada, n f alt. sin.
ca herba de l'orina, n f alt. sin.
ca herba dels set nusets, n f alt. sin.
ca herba dels set nusos, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba pixadora, n f alt. sin.
ca herba prima vera, n f alt. sin.
ca junça vera, n f alt. sin.
ca pixadora de tardor, n f alt. sin.
ca serpentina, n f alt. sin.
ca vara d'or, n f alt. sin.
ca vareta d'or, n f alt. sin.
nc Asperula cynanchica L.

rubiàcies

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

herba dels sortilegis

onagràcies

ca herba de les encantades, n f
ca circea, n f alt. sin.
ca circea comuna, n f alt. sin.
ca herba dels sortilegis, n f alt. sin.
nc Circaea lutetiana L.

onagràcies

herba dels sustos

polipodiàcies

ca calaguala, n f
ca herba dels sustos, n f alt. sin.
nc Phlebodium aureum (L.) J. Sm.
nc Polypodium aureum L. var. leucatomos Krug sin. compl.
nc Polypodium leucatomos Poir. sin. compl.

polipodiàcies

herba dels talls

aizoàcies

ca bàlsam, n m
ca figa dels hotentots (fruit), n f sin. compl.
ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
ca cabellera de la reina, n f alt. sin.
ca curacalls, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca dàtil de mar, n m alt. sin.
ca ditets, n m pl alt. sin.
ca dits, n m pl alt. sin.
ca herba de calls, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca patata frita, n f alt. sin.
ca platanera de mar, n f alt. sin.
ca platanets, n m pl alt. sin.
ca ungla de mar, n f alt. sin.
nc Carpobrotus edulis (L.) N.E. Br. in Phillips
nc Mesembryanthemum edule L. sin. compl.

aizoàcies

herba dels talls

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

herba dels talls

compostes / asteràcies

ca herba de tall, n f
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba sana, n f alt. sin.
ca seneci adonidifoli, n m alt. sin.
nc Senecio adonidifolius Loisel.

compostes / asteràcies

herba dels talls

compostes / asteràcies

ca camamilla, n f
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca milfulles, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
nc Achillea odorata L. subsp. odorata

compostes / asteràcies