Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  castanyola, n f
  • ca  castanyola petita, n f alt. sin.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  herba serrana, n f alt. sin.
  • ca  herbafam, n f alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonca, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  jonquet, n m alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça d'hort, n f alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana rodona, n f alt. sin.
  • ca  xufa borda, n f alt. sin.
  • ca  xufes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufeta, n f alt. sin.
  • ca  xufetes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • ca  xuflera borda, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus rotundus L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  bova, n f
  • ca  cabeçuda, n f alt. sin.
  • ca  castanyola, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonca diforme, n f alt. sin.
  • ca  junça bova, n f alt. sin.
  • ca  junça diforme, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus difformis L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i ex tensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  jonça, n f
  • ca  clavells de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  flor del pa, n f alt. sin.
  • ca  jonça borda, n f alt. sin.
  • ca  joncelles, n f pl alt. sin.
  • ca  jonces, n f pl alt. sin.
  • ca  joncosa, n f alt. sin.
  • ca  jonquet blau, n m alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  junceta, n f alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • ca  junqueta, n f alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • nc  Aphyllanthes monspeliensis L.

asparagàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  jonc, n m
  • ca  jonc negre, n m alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça borda, n f alt. sin.
  • ca  jonquina negra, n f alt. sin.
  • ca  junça negra, n f alt. sin.
  • nc  Schoenus nigricans L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  jonc, n m
  • ca  jonc bord, n m alt. sin.
  • ca  jonc boval, n m alt. sin.
  • ca  jonc d'estany, n m alt. sin.
  • ca  jonca, n f alt. sin.
  • ca  jonca boval, n f alt. sin.
  • ca  jonca d'estany, n f alt. sin.
  • ca  joncs, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  junc de riu, n m alt. sin.
  • ca  junc tou, n m alt. sin.
  • nc  Scirpus lacustris L.
  • nc  Schoenoplectus lacustris (L.) Palla sin. compl.

ciperàcies

  • ca  jonc, n m
  • ca  jonca cespitosa, n f alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  tricòfor, n m alt. sin.
  • nc  Scirpus cespitosus L. subsp. cespitosus
  • nc  Trichophorum cespitosum (L.) Hartm. sin. compl.

ciperàcies

  • ca  jonca, n f
  • ca  escirp, n m alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonca d'estany, n f alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  junc, n m alt. sin.
  • ca  xufa d'arrossar, n f alt. sin.
  • nc  Scirpus sp. pl.

ciperàcies

  • ca  jonc, n m
  • ca  jonc bord, n m alt. sin.
  • ca  jonc boval, n m alt. sin.
  • ca  jonc d'estany, n m alt. sin.
  • ca  jonca, n f alt. sin.
  • ca  jonca boval, n f alt. sin.
  • ca  jonca d'estany, n f alt. sin.
  • ca  joncs, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  junc de riu, n m alt. sin.
  • ca  junc tou, n m alt. sin.
  • nc  Scirpus lacustris L.
  • nc  Schoenoplectus lacustris (L.) Palla sin. compl.

ciperàcies

  • ca  castanyola, n f
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça d'olor, n f alt. sin.
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  junça de torrent, n f alt. sin.
  • ca  junça llarga, n f alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  serrana de fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  serreta, n f alt. sin.
  • ca  serreta de fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • ca  xufla borda, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus longus L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  castanyola, n f
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça d'olor, n f alt. sin.
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  junça de torrent, n f alt. sin.
  • ca  junça llarga, n f alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  serrana de fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  serreta, n f alt. sin.
  • ca  serreta de fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • ca  xufla borda, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus longus L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).