Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  jonc, n m
  • ca  jonc boval, n m alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonca marina, n f alt. sin.
  • ca  jonca marítima, n f alt. sin.
  • ca  jonça marítima, n f alt. sin.
  • ca  junça d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • nc  Scirpus maritimus L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  castanyola, n f
  • ca  castanyola petita, n f alt. sin.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  herba serrana, n f alt. sin.
  • ca  herbafam, n f alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonca, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  jonquet, n m alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça d'hort, n f alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana rodona, n f alt. sin.
  • ca  xufa borda, n f alt. sin.
  • ca  xufes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufeta, n f alt. sin.
  • ca  xufetes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • ca  xuflera borda, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus rotundus L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  castanyola, n f
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça d'olor, n f alt. sin.
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  junça de torrent, n f alt. sin.
  • ca  junça llarga, n f alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  serrana de fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  serreta, n f alt. sin.
  • ca  serreta de fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • ca  xufla borda, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus longus L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  cua de cavall, n f
  • ca  equiset, n m sin. compl.
  • ca  herba estanyera, n f sin. compl.
  • ca  trompera d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de serp, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  herba nuada, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  munta i desmunta, n f alt. sin.
  • ca  pa de burro, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum sp. pl.

equisetàcies

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
    2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
  • ca  cua de cavall grossa, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall gran, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall grossa, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de mula, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  equiset màxim, n m alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  tallapedres de torrent, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum telmateia Ehrh.

equisetàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  jonça, n f
  • ca  clavells de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  flor del pa, n f alt. sin.
  • ca  jonça borda, n f alt. sin.
  • ca  joncelles, n f pl alt. sin.
  • ca  jonces, n f pl alt. sin.
  • ca  joncosa, n f alt. sin.
  • ca  jonquet blau, n m alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  junceta, n f alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • ca  junqueta, n f alt. sin.
  • ca  pa de cucut, n m alt. sin.
  • nc  Aphyllanthes monspeliensis L.

asparagàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  castanyola, n f
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça d'olor, n f alt. sin.
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  junça de torrent, n f alt. sin.
  • ca  junça llarga, n f alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  serrana de fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  serreta, n f alt. sin.
  • ca  serreta de fulla llarga, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • ca  xufla borda, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus longus L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  bova, n f
  • ca  cabeçuda, n f alt. sin.
  • ca  castanyola, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonca diforme, n f alt. sin.
  • ca  junça bova, n f alt. sin.
  • ca  junça diforme, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus difformis L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i ex tensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  junça espinosa, n f
  • nc  Carex muricata L. subsp. divulsa (Stokes) Čelak.
  • nc  Carex divulsa Stokes sin. compl.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  càrex groc, n m
  • ca  junça groga, n f alt. sin.
  • nc  Carex flava L.

ciperàcies

Nota


  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX