Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cua de cavall grossa, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall gran, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall grossa, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de mula, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  equiset màxim, n m alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  tallapedres de torrent, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum telmateia Ehrh.

equisetàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  bàssia, n f
  • ca  pinells, n m pl alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • nc  Bassia All.

amarantàcies

  • ca  crespinell gros, n m
  • ca  arròs bord, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  pa de moixó, n m sin. compl.
  • ca  pa de pastor, n m sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyons de rata, n m pl sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de paret, n m alt. sin.
  • ca  call de moix, n m alt. sin.
  • ca  carn de marge, n f alt. sin.
  • ca  crespell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella, n f alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  matafoc de teulat, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  mort i viu, n m alt. sin.
  • ca  pinet, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  platanets, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gallina, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor bo, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor mascle, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pobre, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmots, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • nc  Sedum sediforme (Jacq.) Pau

crassulàcies

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïm de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
  • ca  cua de cavall, n f
  • ca  equiset, n m sin. compl.
  • ca  herba estanyera, n f sin. compl.
  • ca  trompera d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de serp, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  herba nuada, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  munta i desmunta, n f alt. sin.
  • ca  pa de burro, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum sp. pl.

equisetàcies

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
    2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
  • ca  crespinell blanc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  arròs de paret, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam blanc, n m sin. compl.
  • ca  pinyonets, n m pl sin. compl.
  • ca  ungla de moix, n f sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella blanca, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conilla, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'escurçó, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  mai moren, n m/f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet de teulada, n m alt. sin.
  • ca  pinets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ramiels, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • nc  Sedum album L. subsp. album

crassulàcies

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
  • ca  pinets redons, n m pl
  • nc  Schkuhria pinnata (Lam.) Kuntze

compostes / asteràcies

  • ca  pingüícula, n f
  • ca  viola d'aigua, n f sin. compl.
  • nc  Pinguicula L.

lentibulariàcies

Nota

  • Respecte de la denominació viola d'aigua, MASCLANS aclareix que s'aplica a les espècies autòctones.
  • ca  pingüícula comuna, n f
  • ca  pingüícula vulgar, n f alt. sin.
  • ca  plantatge blanc, n m alt. sin.
  • ca  tiranya, n f alt. sin.
  • ca  viola d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  viola d'aigua de fulla petita, n f alt. sin.
  • nc  Pinguicula vulgaris L.

lentibulariàcies

  • ca  herba de tall, n f
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  pingüícula de flor gran, n f alt. sin.
  • ca  pingüícula grandiflora, n f alt. sin.
  • ca  tiranya, n f alt. sin.
  • ca  viola d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  viola d'aigua de flor grossa, n f alt. sin.
  • nc  Pinguicula grandiflora Lam.

lentibulariàcies

  • ca  herba de tall, n f
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  pingüícula de flor gran, n f alt. sin.
  • ca  pingüícula grandiflora, n f alt. sin.
  • ca  tiranya, n f alt. sin.
  • ca  viola d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  viola d'aigua de flor grossa, n f alt. sin.
  • nc  Pinguicula grandiflora Lam.

lentibulariàcies