paperines
paperines
compostes / asteràcies
- ca repalassa, n f
- ca bardana, n f sin. compl.
- ca catxurrera, n f sin. compl.
- ca cuspinera, n f sin. compl.
- ca enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
- ca gaferot, n m sin. compl.
- ca gafet, n m sin. compl.
- ca llapa, n f sin. compl.
- ca llaparassa, n f sin. compl.
- ca llapassa, n f sin. compl.
- ca llapassera, n f sin. compl.
- ca bardanera, n f alt. sin.
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca cols de bosc, n f pl alt. sin.
- ca cospí, n m alt. sin.
- ca cospiner, n m alt. sin.
- ca cospinera, n f alt. sin.
- ca cospineta, n f alt. sin.
- ca cospins, n m pl alt. sin.
- ca cospins (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cospiu, n m alt. sin.
- ca cospiuera, n f alt. sin.
- ca cospius, n m pl alt. sin.
- ca enganxadones, n m alt. sin.
- ca enganxadores, n f pl alt. sin.
- ca enganxavelles, n m alt. sin.
- ca estiracabells, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca gafarrons, n m pl alt. sin.
- ca gafarrots, n m pl alt. sin.
- ca gafets, n m pl alt. sin.
- ca gafets vermells, n m pl alt. sin.
- ca gos, n m alt. sin.
- ca gosset, n m alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca gossos (fruit), n m pl alt. sin.
- ca herba cospinera, n f alt. sin.
- ca herba dels tinyosos, n f alt. sin.
- ca llaparasses, n f pl alt. sin.
- ca llapassa menor, n f alt. sin.
- ca llapasses, n f pl alt. sin.
- ca palló, n m alt. sin.
- ca paperina, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca pegamans, n m/f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca remolins, n m pl alt. sin.
- ca repalasses, n f pl alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca socarrella, n f alt. sin.
- nc Arctium minus Bernh.
compostes / asteràcies
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).
papir
papir
ciperàcies
- ca papir, n m
- ca paper, n m alt. sin.
- nc Cyperus papyrus L.
ciperàcies
papir
papir
ciperàcies
- ca paraigüets, n m pl
- ca papir, n m alt. sin.
- ca paraigua, n m alt. sin.
- ca paraigüeres, n f pl alt. sin.
- ca paraigües, n m pl alt. sin.
- ca paraigüet, n m alt. sin.
- nc Cyperus alternifolius L. subsp. flabelliformis (Rottb.) Kük.
- nc Cyperus involucratus Rottb. sin. compl.
ciperàcies
pàpola
pàpola
orobancàcies
- ca boca de dragó borda, n f
- ca boques, n f pl alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca cresta marina, n f alt. sin.
- ca erinassos, n m pl alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca gall de cresta, n m alt. sin.
- ca pàpola, n f alt. sin.
- ca pàpoles, n f pl alt. sin.
- ca quequec, n m alt. sin.
- nc Bellardia trixago (L.) All.
- nc Bartsia trixago L. sin. compl.
- nc Trixago apula Steven sin. compl.
orobancàcies
pàpola
pàpola
crucíferes / brassicàcies
- ca bàbol, n m
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca afrontapagesos, n m alt. sin.
- ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca colet, n m alt. sin.
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca farots, n m pl alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca floreta blanca, n f alt. sin.
- ca guixes, n f pl alt. sin.
- ca herba apoderada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca morrissà gros, n m alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca muixos, n m pl alt. sin.
- ca pàpola, n f alt. sin.
- ca pàpoles, n f pl alt. sin.
- ca paula, n f alt. sin.
- ca pelitre, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- nc Lepidium draba L.
- nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.
crucíferes / brassicàcies
Nota
- TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
pàpola
pàpola
crucíferes / brassicàcies
- ca draba aïzoide, n f
- ca pàpola, n f alt. sin.
- nc Draba aizoides L.
crucíferes / brassicàcies
pàpola mural
pàpola mural
crucíferes / brassicàcies
- ca draba de paret, n f
- ca draba mural, n f alt. sin.
- ca pàpola mural, n f alt. sin.
- nc Draba muralis L.
crucíferes / brassicàcies
pàpoles
pàpoles
orobancàcies
- ca boca de dragó borda, n f
- ca boques, n f pl alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca cresta marina, n f alt. sin.
- ca erinassos, n m pl alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca gall de cresta, n m alt. sin.
- ca pàpola, n f alt. sin.
- ca pàpoles, n f pl alt. sin.
- ca quequec, n m alt. sin.
- nc Bellardia trixago (L.) All.
- nc Bartsia trixago L. sin. compl.
- nc Trixago apula Steven sin. compl.
orobancàcies
pàpoles
pàpoles
crucíferes / brassicàcies
- ca bàbol, n m
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca afrontapagesos, n m alt. sin.
- ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca colet, n m alt. sin.
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca farots, n m pl alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca floreta blanca, n f alt. sin.
- ca guixes, n f pl alt. sin.
- ca herba apoderada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca morrissà gros, n m alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca muixos, n m pl alt. sin.
- ca pàpola, n f alt. sin.
- ca pàpoles, n f pl alt. sin.
- ca paula, n f alt. sin.
- ca pelitre, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- nc Lepidium draba L.
- nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.
crucíferes / brassicàcies
Nota
- TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
pàpoles de primavera
pàpoles de primavera
crucíferes / brassicàcies
- ca eròfila, n f
- ca pàpoles de primavera, n f pl alt. sin.
- nc Erophila verna (L.) Chevall.
- nc Draba verna L. sin. compl.
crucíferes / brassicàcies