Back to top
  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cols de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  cospí, n m alt. sin.
  • ca  cospiner, n m alt. sin.
  • ca  cospinera, n f alt. sin.
  • ca  cospineta, n f alt. sin.
  • ca  cospins, n m pl alt. sin.
  • ca  cospins (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cospiu, n m alt. sin.
  • ca  cospiuera, n f alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadores, n f pl alt. sin.
  • ca  enganxavelles, n m alt. sin.
  • ca  estiracabells, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  gafarrons, n m pl alt. sin.
  • ca  gafarrots, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  gos, n m alt. sin.
  • ca  gosset, n m alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  herba cospinera, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tinyosos, n f alt. sin.
  • ca  llaparasses, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa menor, n f alt. sin.
  • ca  llapasses, n f pl alt. sin.
  • ca  palló, n m alt. sin.
  • ca  paperina, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  pegamans, n m/f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  repalasses, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrella, n f alt. sin.
  • nc  Arctium minus Bernh.

compostes / asteràcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).
  • ca  papir, n m
  • ca  paper, n m alt. sin.
  • nc  Cyperus papyrus L.

ciperàcies

  • ca  paraigüets, n m pl
  • ca  papir, n m alt. sin.
  • ca  paraigua, n m alt. sin.
  • ca  paraigüeres, n f pl alt. sin.
  • ca  paraigües, n m pl alt. sin.
  • ca  paraigüet, n m alt. sin.
  • nc  Cyperus alternifolius L. subsp. flabelliformis (Rottb.) Kük.
  • nc  Cyperus involucratus Rottb. sin. compl.

ciperàcies

  • ca  boca de dragó borda, n f
  • ca  boques, n f pl alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  cresta marina, n f alt. sin.
  • ca  erinassos, n m pl alt. sin.
  • ca  fonollades grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  gall de cresta, n m alt. sin.
  • ca  pàpola, n f alt. sin.
  • ca  pàpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  quequec, n m alt. sin.
  • nc  Bellardia trixago (L.) All.
  • nc  Bartsia trixago L. sin. compl.
  • nc  Trixago apula Steven sin. compl.

orobancàcies

  • ca  bàbol, n m
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  afrontapagesos, n m alt. sin.
  • ca  amor de pagès, n m/f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  colet, n m alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  farots, n m pl alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  guixes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apoderada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  morrissà gros, n m alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  muixos, n m pl alt. sin.
  • ca  pàpola, n f alt. sin.
  • ca  pàpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  paula, n f alt. sin.
  • ca  pelitre, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • nc  Lepidium draba L.
  • nc  Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Nota

  • TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
  • ca  draba aïzoide, n f
  • ca  pàpola, n f alt. sin.
  • nc  Draba aizoides L.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  draba de paret, n f
  • ca  draba mural, n f alt. sin.
  • ca  pàpola mural, n f alt. sin.
  • nc  Draba muralis L.

crucíferes / brassicàcies

  • ca  boca de dragó borda, n f
  • ca  boques, n f pl alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  cresta marina, n f alt. sin.
  • ca  erinassos, n m pl alt. sin.
  • ca  fonollades grogues, n f pl alt. sin.
  • ca  gall de cresta, n m alt. sin.
  • ca  pàpola, n f alt. sin.
  • ca  pàpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  quequec, n m alt. sin.
  • nc  Bellardia trixago (L.) All.
  • nc  Bartsia trixago L. sin. compl.
  • nc  Trixago apula Steven sin. compl.

orobancàcies

  • ca  bàbol, n m
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  afrontapagesos, n m alt. sin.
  • ca  amor de pagès, n m/f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  colet, n m alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  farots, n m pl alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  guixes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apoderada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  morrissà gros, n m alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  muixos, n m pl alt. sin.
  • ca  pàpola, n f alt. sin.
  • ca  pàpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  paula, n f alt. sin.
  • ca  pelitre, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • nc  Lepidium draba L.
  • nc  Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Nota

  • TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
  • ca  eròfila, n f
  • ca  pàpoles de primavera, n f pl alt. sin.
  • nc  Erophila verna (L.) Chevall.
  • nc  Draba verna L. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies