bit quàntic - Neoloteca

Nota

• El bit quàntic pot existir en l'estat 0, en l'estat 1 o en una superposició d'aquests dos estats.
• El bit quàntic és la unitat mínima de la computació quàntica.
• La denominació qbit és un acrònim format a partir de l'equivalent anglès quantum bit.
• Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:
  
  El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:
  
  ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);
  
  ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;
  
  ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;
  
  ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);
  
  ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);
  
  ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.
  
  El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.
  
  Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).
  
  [Acta 546, 17 de maig de 2012]
• Observacions del Consell Supervisor sobre el terme bit quàntic (sin. compl. qbit):
  
  El Consell Supervisor avala la fixació de la denominació principal bit quàntic i del sinònim complementari qbit, acrònim format a partir de la denominació anglesa quantum bit, tal com acorden els especialistes assistents a la sessió de normalització. La denominació qbit, si bé no s'adequa al sistema ortogràfic de la llengua catalana, s'accepta perquè és una forma molt estesa internacionalment, que els especialistes veuen inviable de substituir per una forma abreujada creada a partir de la denominació catalana bit quàntic.
  
  El Consell Supervisor descarta la forma qubit perquè no s'adequa a l'ortografia catalana (el dígraf qu en català sempre va seguit de vocal o, en tot cas, se sol abreujar en q) i no aporta cap avantatge considerable respecte a la forma qbit.
  
  També es desestima la variant gràfica q-bit, que facilitaria la lectura de la denominació als no-especialistes, perquè es considera que té poques possibilitats d'implantació.
  
  [Acta 546, 17 de maig de 2012]