Cinestèsia, kinestèsia o quinestèsia?

© iStockphoto / webphotographeer

La forma adequada en català és cinestèsia. Aquest terme designa la sensibilitat propioceptiva que informa sobre les posicions, el pes i els moviments de les diverses parts del cos. Etimològicament consta dels formants cine-, forma prefixada del mot grec kínēma -atos que significa ‘moviment’, i -estèsia, forma sufixada del també grec aísthēsis, que significa ‘sensació, sensibilitat’.

Com a norma general en els termes de nova creació, la transcripció dels mots d’origen grec que tenen una kappa inicial s’ha de fer en català amb una ce. Aquest criteri, però, no sempre es té en compte, i en alguns casos es presenten vacil·lacions en l’adaptació, sobretot quan es tracta de termes vehiculats a través d’altres llengües, fonamentalment l’anglès. Així, es pot trobar en català un cert ús de formes com *kinestèsia o el derivat adjectiu *kinestèsic -a, o fins i tot *quinestèsia i *quinestèsic -a, que cal substituir per cinestèsia i cinestèsic -a.