Com s’ha de dir: “en forma d’estel” o “en forma d’estrella”? Aquests dies aquest dubte sorgeix en més d’una conversa, i per això hi dediquem el #termedelasetmana.
Un estel és, en l’àmbit de l’astronomia, una esfera de gas autogravitant massiva i densa, en el centre de la qual s'assoleixen temperatures prou elevades perquè s'hi produeixin reaccions de fusió nuclear. Els estels s'agrupen formant galàxies i a ull nu se’n poden observar des de la Terra uns sis mil a tot el cel.
I la forma estrella és un sinònim, és a dir, que té en aquest àmbit el mateix significat, tot i que, en contextos especialitzats, es tendeix a fer servir més la forma estel. Els dos termes tenen origen en la mateixa paraula llatina (stella), però la forma estrella ens ha arribat a través del castellà. Per a més informació sobre els aspectes terminològics lligats amb el concepte astronòmic, us recomanem l’article “Són estels o estrelles?”, publicat al blog d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya.
Però, pel que fa al dubte que ens plantejàvem en començar aquest text, s’ha de tenir en compte que en aquest cas no ens referim estrictament al terme astronòmic, sinó al significat que el diccionari normatiu recull sota l’entrada estrella: “Figura amb què es representa convencionalment una estrella, formada per rajos que parteixen d’un centre comú o per un cercle voltat de puntes.” Un sentit que també trobem, de manera molt semblant, a l’entrada estel: “Dibuix, figura, emblema, etc., que representa convencionalment un estel.”
Per tant, segons el que recull el diccionari, tant podem dir “en forma d’estel” com “en forma d’estrella”, si bé és cert que es documenten més contextos en què es fa servir estrella quan es fa referència a la imatge d’un centre voltat de puntes o de rajos.
