Com mesurem el temps?

imatge d'una persona cronometrant

En qualsevol dels esports que puguem practicar, hi són ben presents, d’alguna manera o altra, diferents capacitats físiques. N’hi ha quatre de bàsiques: la resistència, la flexibilitat, la força (estretament relacionada amb la potència) i la velocitat. Són presents en tots els esports, però no tots les prioritzen de la mateixa manera. Entre els que prioritzen la velocitat, l’objectiu principal és aconseguir dur a terme l’exercici en el menor temps possible, per poder acabar abans que els competidors. En són alguns exemples el ciclisme, l’atletisme, la natació, els esports de motor, etc. Però, en l’esport, com mesurem la velocitat? De quins instruments disposem per a cronometrar? Qui se n’encarrega?

D’una banda, en l’atletisme i el triatló es pot utilitzar un xip (també anomenat xip de cronometratge), que és el dispositiu electrònic que es fa servir en les curses per a establir el temps transcorregut entre la línia de sortida i la línia d'arribada i, sovint, altres punts del recorregut. És, doncs, un element imprescindible en els sistemes de cronometratge, que es basen en la instal·lació de catifes de cronometratge i lectors de codis de barres, entre d'altres.

Aquest xip es pot portar adherit al dorsal, a una peça de plàstic que duu el corredor o bé a una banda de neoprè subjectada al turmell que es coneix com a porta-xips. En català, aquesta forma és igual en singular i en plural (el porta-xips o els porta-xips, però no *el porta-xip) i s’escriu sempre amb guionet, per a facilitar-ne la pronúncia. Quan el xip no va incorporat al dorsal, se sol portar lligat amb els cordons de la sabatilla o amb una cinta al voltant del turmell.

D’altra banda, hi ha tota una sèrie de rellotges específics segons el tipus d’esport en què s’utilitzen: el rellotge de partit i el rellotge de partit auxiliar (bàsquet), el rellotge tècnic (atletisme) o el rellotge d'escacs.

Al principi d’aquest apunt, també ens preguntàvem qui s’encarrega de mesurar la durada exacta d’una cursa o d’una etapa. Doncs la resposta és el cronometrador o la cronometradora, amb l’ajuda d’un cronòmetre. Però encara hi ha una figura per sobre que coordina i supervisa aquests cronometradors, i a més fa d’enllaç entre ells i l’àrbitre: el cap o la cap de cronometradors, present en esports com el piragüisme, l’atletisme o el pentatló. Cal advertir que no s’ha de confondre aquest càrrec amb el de cap de cronometratge i de càlculs, habitual en els esports d’hivern. A banda de la tasca de supervisió dels cronometradors, aquesta figura també s’encarrega del control del cronometratge i dels càlculs d’una competició.

Tots sabem que el temps és relatiu, però per a l’esportista no ho és; ans al contrari, és molt valuós i, fins i tot, pot ser crucial en una cursa o competició perquè d’una mil·lèsima de segon en pot dependre el resultat i, consegüentment, la victòria.

 

[Font: TERMCAT]