Part de l’activitat laboral, comercial, d’oci i fins i tot personal passa ara per una pantalla. Fem videotrucades a dojo i, inevitablement, alguns termes relacionats amb l’ús d’aquestes trobades virtuals s’han fet habituals.
Per exemple, quan no volem que se sentin sorolls innecessaris, hem d’apagar/tancar/desactivar el micròfon, o bé silenciar-lo (i no *mutejar-lo). I quan volem intervenir, hem d’activar/obrir/engegar o encendre el micròfon (i no *desmutejar-lo); dessilenciar també es podria arribar a crear, però se sent molt forçat.
Si volem guardar una imatge de la trobada, hem de fer una captura de pantalla (i no un *pantallasso ni una *pantallada). El verb capturar és un terme normalitzat que s’aplica a l’obtenció de dades externes, especialment imatges o sons, per a enregistrar-les o emmagatzemar-les. Consegüentment, el substantiu captura serveix per a designar l’acció expressada per aquest verb.
Assistim a seminaris web (i no a *webinars). I evidentment tota aquesta activitat té lloc en línia (i no *online) i de manera virtual; en general, virtual fa referència a la intangibilitat de l’entorn en contraposició amb la tangibilitat del món real i s’utilitza en termes com ara reunió virtual, aula virtual o comunitat virtual. Per la seva banda, en línia fa referència al que se sosté o es desenvolupa per mitjà d’internet, com ara curs en línia, diccionari en línia i també formació en línia.
I encara, si participem, per mitjans digitals, en esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen, o veiem posteriorment esdeveniments prèviament enregistrats, farem referència a una transmissió en línia, reproducció en línia o difusió en línia (i no *streaming). En els casos en què es tracta de la reproducció de continguts audiovisuals a mesura que es van transferint, és més adequat utilitzar reproducció en continu.
Podeu consultar aquests termes al canal Terminologia de les TIC.
