El 18 d’abril se celebra el Dia Europeu dels Drets dels Pacients. La iniciativa parteix de manera directa de la Carta Europea dels Drets del Pacients, aprovada a Roma l’any 2002, en un moment d’entusiasme sobre la necessitat d’una constitució europea que reconegués allò que s’ha conegut com el model europeu de protecció social. Si anem més endarrere, cal relacionar-lo amb les transformacions en molts països europeus després de la Segona Guerra Mundial, quan l’accés universal i equitatiu als serveis de salut es va anar definint com una característica pròpia dels seus sistemes de benestar. No pas al nostre país, que tardà molt més anys a fer aquests canvis.
L’equitat en l’accés als serveis de salut és un dels pilars en relació amb els drets dels pacients. L’objectiu dels reformadors de postguerra era que l’assistència depengués del grau de necessitat i no de la capacitat de pagament, tal com havia estat fins llavors en molts països i com continua essent per a la majoria de la humanitat. Això s’acompanyà d’un augment important dels recursos públics dedicats tant a l’assistència com a la recerca. A poc a poc, amb passos endavant i enrere, s’ha anat reconeixent com un camí en molts altres països.
De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en la seva Declaració d’Astana el 2018, la qual commemorava els 40 anys de la Declaració d’Alma-Ata sobre l’atenció primària de salut (1978), reconeix que l’objectiu d’assolir la cobertura universal de salut a tot el món és una urgència i que calen decisions polítiques agosarades en tots els sectors de l’economia i en les polítiques públiques dins del marc dels objectius de desenvolupament sostenible (2015) aprovats per l’Organització de Nacions Unides (ONU).
Avui dia causa rebuig ètic i social, com a autèntica iniquitat, la inequitat en la distribució de serveis de salut i la pèrdua de drets que això suposa per als pacients més desfavorits i per a les nacions més pobres. I és que encara que aquesta inequitat sigui una de les iniquitats més visibles, en queden moltes, potser menys evidents, en què s’ha de treballar per assolir una salut millor i més justa per a tothom.
Si voleu aprofundir en el coneixement dels termes relacionats amb l’equitat i els drets dels pacients, com ara el dret a decidir, el dret a l’atenció sanitària, el dret a la confidencialitat, el dret a no saber o el dret a la informació, podeu consultar el Diccionari de bioètica.
[Font: Oriol Ramis, membre de la SOCDEMCAT]
