Natius i immigrants en tecnologia

imatge d'un telèfon mòbil

En l’àmbit tecnològic, s’utilitza l’adjectiu natiu -iva amb un significat específic. Concretament, s’anomena natiu -iva l'aplicació o el programa que han estat específicament dissenyats per a ser executats en una plataforma concreta; per exemple “una aplicació nativa per a Android” o “un programa natiu per a iOs”.

I també es documenten conceptes relacionats com ara natiu -iva en núvol (per a l'aplicació o el programa que han estat específicament dissenyats per a ser executats en núvol); anunci de vídeo natiu, per a l’anunci de vídeo que es crea específicament per a ser reproduït en una plataforma determinada; i publicitat nativa per a fer referència a una tècnica publicitària consistent a crear continguts d’acord amb les característiques i les funcionalitats específiques de les plataformes a què van destinats.

Quan s’aplica a les persones, apareix el substantiu natiu o nadiu digital, (amb el femení nativa o nadiua digital) que es refereix a la persona que ha nascut en un entorn tecnològic digital normalitzat i que té un coneixement i un domini notable de les seves aplicacions.

I per contraposició, es crea la forma immigrant digital, que és la persona nascuda abans de l'existència de la tecnologia digital i que experimenta una certa dificultat per a dominar-ne les eines.

La utilització d’aquest adjectiu en català és una influència clara de l’anglès, però és ja una forma del tot incorporada a l’àmbit informàtic, tant en català com en altres llengües romàniques (nativo -va en castellà; natif -ive en francès). 

Tot i que es tracta d’un calc semàntic de l’anglès, l’ús de natiu -iva amb aquest sentit pot explicar-se també en català com una extensió de l’ús que aquest adjectiu té en la llengua general, per exemple de l’accepció del diccionari normatiu “Que és fill de tal poble o nació”. Així, una aplicació nativa és, en certa manera, una aplicació filla d’una plataforma concreta. També en anglès, de fet, s’ha produït aquesta mateixa extensió semàntica de l’adjectiu native.

I sobre l’alternança entre els adjectius natiu -iva i nadiu -a, tots dos recollits al diccionari normatiu, sembla que la variant culta natiu -iva és la forma més usada en àmbits d’especialitat, tot i que la variant nadiu -a és igualment adequada.

Podeu consultar aquests termes al canal Terminologia de les TIC.