Fer una aclarida... a la defensa

Camí en el bosc

En els boscos molt espessos, especialment els que s’exploten per la fusta o queden molt a la vora de nuclis habitats, de tant en tant s’hi intervé per fer-hi una aclarida. És a dir, se n’eliminen plantes o arbres per reduir la densitat del conjunt, ja que així es facilita el creixement dels altres i es redueix el risc d’incendi. Es tracta, en definitiva, d’aconseguir que el mateix espai quedi ocupat amb més eficiència.

Passa una cosa similar en els esports en què dos equips han de defensar i atacar en un mateix camp de joc. Així, quan la situació del joc porta un equip a defensar, els seus jugadors es reparteixen el camp propi regularment, més o menys equidistants entre ells, amb l’objectiu de no deixar cap espai sense cobrir. Però, i els que ataquen? Com poden superar una estructura defensiva ben plantada?

Doncs bé, hi ha equips que opten pel contraatac (penetren en el sistema defensiu contrari quan encara no està organitzat), equips que ho fien tot al geni individual i encara equips que, inspirats en la cura dels boscos, recorren a l’aclarida

Es tracta d’una noció que ve del bàsquet. Fer una aclarida, en bàsquet, vol dir que quatre dels cinc jugadors de l’equip que ataca es concentren expressament en una part del camp per buidar de defensors una zona concreta, de manera que el cinquè jugador, que ja té la pilota o que la rebrà immediatament, pugui jugar-se l’aproximació a cistella contra un sol adversari, sense l’ajuda dels altres defensors.

I per què convé dir una aclarida i no *un aclarat, si en castellà se’n diu aclarado? Es pot argumentar a partir de tres grans motius:

  • El verb català és aclarir (no *aclarar); teòricament, a partir de aclarir, podríem fer *un aclarit (com cosit o embotit) o una aclarida (com dormida, envestida, fugida o sortida).
  • En català les formes femenines en -ida són molt més freqüents per a expressar accions.
  • Aclarida ja té en el diccionari normatiu el sentit que dèiem de fer menys espès un bosc, que és la base de la metàfora atacant dels esports.

Del bàsquet devia passar (amb algunes adaptacions) als altres esports de pista de joc, com ara l’handbol, l’hoquei sobre patins i el futbol sala, i potser del futbol sala al futbol d’onze.

El cas és que ara són molts els esports de pilota en què els tècnics s’esforcen a convertir els seus esportistes en experts silvicultors: dones i homes que obren una clariana en el bosc de la defensa contrària perquè un dels companys o companyes —si pot ser, és clar, el més hàbil de tots— es jugui ell tot sol la responsabilitat de l’atac, aprofitant que ha quedat una zona notablement aclarida…

 

[Apunt elaborat amb la col·laboració de la Federació Catalana de Bàsquet, la Federació Catalana d'Handbol i la Federació Catalana de Futbol.]