Els mesos de febrer i març, a cavall entre el final de l’hivern i l’inici de la primavera, el paisatge de Catalunya pot semblar fred i estàtic, però l’existència dels ritmes biològics posa en marxa de manera silenciosa canvis ben importants. L’augment progressiu del fotoperíode —és a dir, de la quantitat d’hores de llum diàries— actua com un senyal ambiental estable que desencadena de manera sincronitzada la resposta fisiològica dels organismes als canvis d’estació.
Aquest patró estacional és característic de latituds mitjanes com la nostra. Als tròpics, on el fotoperíode varia poc, és la pluja qui marca el calendari biològic. I a l’Àrtic, el contrast extrem de llum estructura profundament els ritmes anuals concentrant-los en un lapse de temps molt curt, tot i que la disponibilitat de recursos pot condicionar-ne l’expressió. La disciplina científica que estudia aquestes variacions és la fenologia, amb una mirada transversal entre les ciències de la Terra i les ciències de la vida imprescindible per a valorar adequadament els efectes del canvi climàtic en els organismes vius.
En els nostres ecosistemes, l’allargament del dia activa en els animals mecanismes neuroendocrins que condueixen a la reactivació metabòlica i a la preparació reproductiva. Per exemple, dins els caus d’hivern on alguns animals passen la hibernació es recupera gradualment l’activitat, molts insectes acaben la diapausa o apareixen comportaments territorials en ocells com la merla, en què el cant s’intensifica abans que la primavera astronòmica sigui evident.
En el món vegetal també s’activen mecanismes de canvi. Les plantes llenyoses comencen a superar la dormància després d’haver completat la vernalització. Tot i que el creixement visible pot quedar temporalment limitat per les temperatures encara baixes, internament s’ha iniciat la reactivació dels processos que condueixen a la brotada. També, tenim diversos arbres i arbustos que floreixen precoçment, des de mitjan hivern, alguns ja al gener: des de l’ametller, amb la seva floració blanca i rosada tan coneguda i cantada pels poetes, fins a les humils però vistoses florides del marfull i el bruc d’hivern. I si ens endinsem en els boscos també podem veure en flor el lliri de neu o la viola boscana.
Però si hi ha un senyal especialment visible d’aquesta transició d’estacions és l’arribada de les orenetes i els falciots. A Catalunya hi ha cinc espècies d’orenetes que venen al nostre territori i es queden fins a finals de l’estiu: l’oreneta comuna, l’oreneta cuablanca, l’oreneta cua-rogenca, l’oreneta de ribera i el roquerol. I de falciots en venen tres: el falciot negre, el falciot pàl·lid i el ballester. Tot i que tradicionalment es considerava que a Catalunya arribaven un cop començada la primavera —generalment a partir de finals de març—, els registres fenològics actuals mostren que ja es poden observar els primers exemplars a començament de març, o fins i tot abans, a mesura que avança la migració prenupcial cap a les zones de cria a Europa. Això fa de l’oreneta un indicador popular que anuncia la primavera.
Podeu ampliar la informació terminològica en les fitxes consultables en el Cercaterm i en els diccionaris del Portal Vida.
Per cert, aquest any heu vist ja orenetes?
«Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble. [...]
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.»
—Miquel Martí i Pol (“Primavera”)
