anticòs
anticòs
Malalties metabòliques
- ca anticòs, n m
- es anticuerpo, n m
- fr anticorps, n m
- en antibody, n
- sbl Ab
- sbl Ac
Malalties metabòliques
Definición
Proteïna sèrica sintetitzada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a un estímul antigènic, capaç d'unir-se de forma específica a l'antigen, amb té diverses funcions efectores, com ara la neutralització d'agents patògens, l'activació del complement o l'opsonització.
Cada molècula d'anticòs té una estructura única, que li permet d'unir-se de forma específica a l'antigen corresponent, però els anticossos en conjunt tenen la mateixa estructura global i s'anomenen col·lectivament immunoglobulines.
Cada molècula d'anticòs té una estructura única, que li permet d'unir-se de forma específica a l'antigen corresponent, però els anticossos en conjunt tenen la mateixa estructura global i s'anomenen col·lectivament immunoglobulines.
Nota
-
Els símbols Ac i Ab, creats amb les inicials del prefix i el radical de les denominacions completes, es distribueixen segons la llengua:
- En les llengües romàniques s'utilitza el símbol Ac (corresponent al català anticòs, el castellà anticuerpo i el francès anticorps).
- En anglès s'utilitza el símbol Ab (corresponent a antibody).
antigen
antigen
Malalties metabòliques
- ca antigen, n m
- es antígeno, n m
- fr antigène, n m
- en antigen, n
- sbl Ag
Malalties metabòliques
Definición
Molècula capaç d'unir-se a un anticòs o un BCR o d'iniciar els processos de processament i presentació antigènica als limfòcits T.
La denominació antigen es va encunyar inicialment com un acrònim a partir de l'expressió anglesa antibody generation ('generació d'anticossos'). Actualment se sap que només una part dels antígens, els immunògens, són capaços d'induir una resposta immunitària humoral i, per tant, de generar anticossos.
La denominació antigen es va encunyar inicialment com un acrònim a partir de l'expressió anglesa antibody generation ('generació d'anticossos'). Actualment se sap que només una part dels antígens, els immunògens, són capaços d'induir una resposta immunitària humoral i, per tant, de generar anticossos.
antropometria
antropometria
Malalties metabòliques
- ca antropometria, n f
- es antropometría, n f
- fr anthropométrie, n f
- en anthropometry, n
Malalties metabòliques
Definición
Branca de l'antropologia que té per objecte mesurar les diferents parts del cos humà i determinar-ne les proporcions mútues, prenent com a referència diversos punts somàtics i craniomètrics amb els quals s'estableixen índexs.
L'antropometria té interès mèdic, sobretot en pediatria (per exemple, les proporcions de l'infant al llarg de la creixença) i en obstetrícia (per exemple, les dimensions cranials del fetus o el diàmetre pelvià de la mare).
L'antropometria té interès mèdic, sobretot en pediatria (per exemple, les proporcions de l'infant al llarg de la creixença) i en obstetrícia (per exemple, les dimensions cranials del fetus o el diàmetre pelvià de la mare).
apnea del son
apnea del son
Malalties metabòliques
- ca apnea del son, n f
- es apnea del sueño, n f
- fr apnée du sommeil, n f
- en sleep apnea, n
Malalties metabòliques
Definición
Apnea consistent en un estat transitori de manca de control automàtic de la respiració, que es presenta preferentment mentre l'individu dorm.
aponeurosi superficial
aponeurosi superficial
Malalties metabòliques
- ca teixit cel·lular subcutani, n m
- ca aponeurosi superficial, n f sin. compl.
- ca fàscia fibroareolar, n f sin. compl.
- ca greix subcutani, n m sin. compl.
- ca hipoderma, n m sin. compl.
- ca pannicle adipós, n m sin. compl.
- ca pannicle cel·luloadipós, n m sin. compl.
- ca pannus, n m sin. compl.
- ca subcutis, n m sin. compl.
- es hipodermis, n f
- fr hypoderme, n f
- en hypodermis, n
Malalties metabòliques
Definición
Capa profunda de la pell, que es caracteritza per ser d'un gruix variable depenent de múltiples factors, trobar-se per sota del derma, estendre's per tota la superfície cutània llevat de les parpelles i la regió genital masculina i estar constituïda per lobels de cèl·lules grasses.
El gruix del teixit cel·lular subcutani depèn de l'edat, del sexe, de factors genètics, endocrins i metabòlics. Els lobels tenen irrigació sanguínia pròpia i estan separats per septes fibrosos de teixit connectiu. El col·lagen dels septes interlobel·lars és continuació del derma.
El gruix del teixit cel·lular subcutani depèn de l'edat, del sexe, de factors genètics, endocrins i metabòlics. Els lobels tenen irrigació sanguínia pròpia i estan separats per septes fibrosos de teixit connectiu. El col·lagen dels septes interlobel·lars és continuació del derma.
apoplexia
apoplexia
Malalties metabòliques
- ca accident vascular cerebral, n m
- ca accident cerebrovascular agut, n m sin. compl.
- ca apoplexia, n f sin. compl.
- ca ictus cerebral, n m sin. compl.
- es accidente vascular cerebral, n m
- fr accident vasculaire cérébral, n m
- en cerebrovascular accident, n
Malalties metabòliques
Definición
Episodi agut d'afectació de la circulació cerebral en què es produeix la mort de les neurones afectades, per causa isquèmica o hemorràgica.
L'accident vascular cerebral pot tenir causes diverses: isquèmia cerebral focal, trombosi venosa cortical o subcortical, encefalopatia hipertensiva, isquèmia cerebral global, hemorràgia cerebral intraparenquimàtica, hemorràgia subaracnoidal, angiomes cerebrals i malformacions vasculars cerebrals (telangièctasis, angiomes cavernosos, malformacions arteriovenoses)
Les manifestacions clíniques varien depenent de la zona cerebral afectada i de l'extensió i intensitat de l'afectació.
En registres col·loquials també es fan servir les denominacions atac de feridura, feridura o mal de sant Joan.
La denominació apoplexia prové del grec apoplesso 'ferir, colpir' i ictus prové del llatí ictus 'cop, xoc'.
L'accident vascular cerebral pot tenir causes diverses: isquèmia cerebral focal, trombosi venosa cortical o subcortical, encefalopatia hipertensiva, isquèmia cerebral global, hemorràgia cerebral intraparenquimàtica, hemorràgia subaracnoidal, angiomes cerebrals i malformacions vasculars cerebrals (telangièctasis, angiomes cavernosos, malformacions arteriovenoses)
Les manifestacions clíniques varien depenent de la zona cerebral afectada i de l'extensió i intensitat de l'afectació.
En registres col·loquials també es fan servir les denominacions atac de feridura, feridura o mal de sant Joan.
La denominació apoplexia prové del grec apoplesso 'ferir, colpir' i ictus prové del llatí ictus 'cop, xoc'.
àrea sota la corba
àrea sota la corba
Malalties metabòliques
- ca àrea sota la corba, n f
- ca AUC, n f sigla
- es área bajo la curva, n f
- es ABC, n f sigla
- es AUC, n f sigla
- fr surface sous la courbe, n f
- fr SSC, n f sigla
- en area under the curve, n
- en AUC, n sigla
Malalties metabòliques
Definición
Àrea que, en un gràfic, queda entre la corba i l'abscissa.
Per exemple, en el cas d'una infecció vírica, l'àrea sota la corba es pot fer servir per representar l'exposició total del virus a un fàrmac o l'efecte total del fàrmac sobre aquest virus.
La sigla AUC prové de l'anglès area under the curve.
Per exemple, en el cas d'una infecció vírica, l'àrea sota la corba es pot fer servir per representar l'exposició total del virus a un fàrmac o l'efecte total del fàrmac sobre aquest virus.
La sigla AUC prové de l'anglès area under the curve.
artropatia
artropatia
Malalties metabòliques
- ca artropatia, n f
- es artropatía, n f
- fr arthropathie, n f
- en arthropathy, n
Malalties metabòliques
Definición
Afecció patològica d'una o de diverses articulacions.
Quan l'artropatia afecta més d'una articulació es denomina poliartropatia.
Quan l'artropatia afecta més d'una articulació es denomina poliartropatia.
artrosi
artrosi
Malalties metabòliques
- ca artrosi, n f
- ca malaltia degenerativa articular, n f sin. compl.
- es artrosis, n f
- fr arthrose, n f
- en osteoarthritis, n
Malalties metabòliques
Definición
Artropatia degenerativa que es caracteritza per la destrucció progressiva del cartílag hialí, amb esclerosi subcondral, osteòfits marginals, dolor i limitació funcional que afecta sobretot a les articulacions de càrrega.
Les articulacions més sovint afectades són els genolls, la columna vertebral, els malucs, les interfalàngiques distals dels dits de les mans (nodes de Heberden), les trapezometacarpianes, la primera metatarsofalàngica, les interfalàngiques proximals (nodes de Bouchard), i els colzes. És freqüent observar una discordança entre la intensitat dels símptomes clínics i les dades dels signes radiològics.
Les articulacions més sovint afectades són els genolls, la columna vertebral, els malucs, les interfalàngiques distals dels dits de les mans (nodes de Heberden), les trapezometacarpianes, la primera metatarsofalàngica, les interfalàngiques proximals (nodes de Bouchard), i els colzes. És freqüent observar una discordança entre la intensitat dels símptomes clínics i les dades dels signes radiològics.
aspartam
aspartam
Malalties metabòliques
- ca aspartam, n m
- es aspartamo, n m
- fr aspartame, n f
- en aspartame, n
- cod E 951
Malalties metabòliques
Definición
Edulcorant artificial no nutritiu utilitzat com a additiu alimentari que és centenars de vegades més dolç que el sucre.
L'aspartam és un dels edulcorants alimentaris de major utilització. No presenta cap regust i és relativament estable en un medi àcid, malgrat que no resisteix un escalfament fort. A l'organisme, es transforma en fenilalanina, àcid aspàrtic i metanol. Per aquest motiu, el seu ús no és aconsellable per a les persones que pateixen fenilcetonúria, ja que els subministraria una quantitat addicional de fenilalanina.
L'aspartam és un dels edulcorants alimentaris de major utilització. No presenta cap regust i és relativament estable en un medi àcid, malgrat que no resisteix un escalfament fort. A l'organisme, es transforma en fenilalanina, àcid aspàrtic i metanol. Per aquest motiu, el seu ús no és aconsellable per a les persones que pateixen fenilcetonúria, ja que els subministraria una quantitat addicional de fenilalanina.