Ac
Ac
- ca anticòs, n m
- ca Ac, n m abrev.
- es anticuerpo, n m
- es Ac, n m abrev.
- fr anticorps, n m
- fr Ac, n m abrev.
- en antibody, n
- en Ab, n abrev.
Definición
Proteïna glicosilada secretada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a un estímul antigènic, capaç d'unir-se de forma específica a l'antigen, i que té diverses funcions efectores, com ara la neutralització d'agents patògens, l'activació del complement o l'opsonització.
Nota
-
Els anticossos són proteïnes plasmàtiques que s'anomenen col·lectivament immunoglobulines a causa de la seva activitat immunològica. Són γ-globulines i, en menor proporció, ß-globulines.
Cada molècula d'anticòs té una estructura única, que li permet unir-se de forma específica a l'antigen corresponent.
adenopatia
adenopatia
- ca adenopatia, n f
- ca limfadenopatia, n f
- ca limfoadenopatia, n f
- es adenopatía, n f
- es linfadenopatía, n f
- fr adénopathie, n f
- fr lymphadénopathie, n f
- en adenopathy, n
- en lymphadenopathy, n
Definición
Augment patològic de la mida d'un gangli limfàtic.
Nota
- Les causes de l'adenopatia són molt diverses: malalties infeccioses (víriques, bacterianes, fúngiques o parasitàries), malalties hematològiques (limfoma i leucèmia), malalties tumorals, malalties autoimmunitàries, malalties de causa desconeguda (sarcoïdosi o amiloïdosi) o fàrmacs, entre d'altres.
Ag
Ag
- ca antigen, n m
- ca Ag, n m abrev.
- es antígeno, n m
- es Ag, n m abrev.
- fr antigène, n m
- fr Ag, n m abrev.
- en antigen, n
- en Ag, n abrev.
Definición
Molècula capaç de produir una resposta immunitària en l'organisme.
Nota
-
Clàssicament, es coneixia com a antigen qualsevol substància (exògena o endògena) reconeguda com a estranya per l'organisme, amb capacitat d'induir-hi una resposta immunitària i de reaccionar amb els productes d'aquesta resposta: això inclou tant els anticossos com els receptors de cèl·lules sensibilitzades.
Actualment, se sap que només un tipus d'antígens, els immunògens, tenen la capacitat d'induir una resposta immunitària i de fer que apareguin anticossos i cèl·lules sensibilitzades que abans no existien. Els antígens tenen la capacitat d'unir-se a un anticòs o un BCR o d'iniciar els processos de processament i presentació antigènica als limfòcits T
Les molècules més immunògenes són les proteïnes, seguides dels hidrats de carboni. Els lípids i els àcids nucleics, en canvi, no són immunògens, tret que formin complexos amb proteïnes o polisacàrids.
agent immunosupressor
agent immunosupressor
- ca immunosupressor, n m
- ca agent immunosupressor, n m sin. compl.
- ca immunodepressor, n m sin. compl.
- es agente inmunosupresor, n m
- es inmunodepresor, n m
- es inmunosupresor, n m
- fr agent immunosuppresseur, n m
- fr immunodépresseur, n m
- fr immunosuppresseur, n m
- en immunodepressant, n
- en immunosuppressant, n
- en immunosuppressive agent, n
Definición
Agent amb activitat supressora de la resposta immunitària.
amígdala
amígdala
- ca amígdala, n f
- ca tonsil·la, n f sin. compl.
- es amígdala, n f
- es tonsila, n f
- fr amygdale, n f
- fr tonsille, n f
- en tonsil, n
- en tonsilla, n
Definición
Òrgan constituït per l'acumulació de teixit limfoide submucós situat en diferents parts del tub digestiu, especialment a la faringe.
Nota
- Les amígdales actuen com a primera línia de defensa enfront de l'exterior i protegeixen l'organisme de gèrmens que poden introduir-se per les cavitats nasal i oral. En funció de la posició que ocupen, es parla d'amígdales palatines o angines, situades a ambdós costats de la faringe, d'amígdales faríngies, adenoides, vegetacions o carnots, situades a prop de l'obertura posterior de la cavitat nasal, d'amígdales linguals, properes a la base de la llengua, i d'amígdales tubàriques, a l'extrem faringi de les trompes d'Eustaqui.
amputació
amputació
- ca amputació, n f
- es amputación, n f
- fr amputation, n f
- en amputation, n
- en detachment, n
Definición
Separació espontània, accidental o quirúrgica d'una extremitat, d'un tros d'una extremitat, d'un òrgan o d'una part qualsevol del cos.
Nota
- En la CIM-10-SCP només es pot codificar el procediment d'amputació si la intervenció consisteix a tallar totalment o parcialment les extremitats superiors o inferiors. En aquesta normativa la forma anglesa pertinent és detachment.
analgèsic
analgèsic
- ca analgèsic, n m
- ca antiàlgic, n m sin. compl.
- es analgésico, n m
- es antiálgico, n m
- fr analgésique, n m
- fr antalgique, n m
- en analgesic, n
- en anodyne, n
Definición
Fàrmac o agent que suprimeix el dolor.
Nota
- Dins dels analgèsics, es distingeixen els analgèsics menors i els analgèsics majors. Els analgèsics menors tenen una acció general sobre el sistema nerviós central que fa que, alhora que es calma el dolor, baixi la temperatura corporal; a més, també solen tenir efecte antiinflamatori. Els analgèsics majors, en molts casos derivats de la morfina, actuen sobre el centre del dolor del sistema nerviós central i són més potents, però tenen el desavantatge de produir habituació.
anorèxia
anorèxia
- ca anorèxia, n f
- es anorexia, n f
- fr anorexie, n f
- en anorexia, n
Definición
Manca o disminució de les ganes de menjar.
Nota
- L'anorèxia acompanya sovint diverses malalties digestives (hepatitis, càncer d'estómac, etc.) i extradigestives (insuficiència cardíaca congestiva, urèmia, insuficiència respiratòria, malaltia d'Addison, panhipopituïtarisme, infeccions agudes i cròniques o neoplàsies). També és un símptoma de certs trastorns psíquics, com l'ansietat i la depressió.
antiàlgic
antiàlgic
- ca analgèsic, n m
- ca antiàlgic, n m sin. compl.
- es analgésico, n m
- es antiálgico, n m
- fr analgésique, n m
- fr antalgique, n m
- en analgesic, n
- en anodyne, n
Definición
Fàrmac o agent que suprimeix el dolor.
Nota
- Dins dels analgèsics, es distingeixen els analgèsics menors i els analgèsics majors. Els analgèsics menors tenen una acció general sobre el sistema nerviós central que fa que, alhora que es calma el dolor, baixi la temperatura corporal; a més, també solen tenir efecte antiinflamatori. Els analgèsics majors, en molts casos derivats de la morfina, actuen sobre el centre del dolor del sistema nerviós central i són més potents, però tenen el desavantatge de produir habituació.
antibacterià
antibacterià
- ca antibacterià, n m
- es antibacteriano, n m
- fr antibactérien, n m
- en antibacterial, n
Definición
Fàrmac que inhibeix el creixement dels bacteris o els elimina sense lesionar pràcticament l'organisme infectat.
Nota
-
Els antibacterians actuen interferint en els mecanismes fisiològics dels bacteris: inhibició de la síntesi de la paret cel·lular, lisi de la membrana cel·lular, inhibició de la síntesi proteica i inhibició de la síntesi dels àcids nucleics.
Els antibiòtics són els antibacterians més emprats. En usos terminològics poc precisos, les denominacions antibacterià i antibiòtic es fan servir com a sinònimes.