edema
edema
- ca edema, n m
- es edema, n m
- fr oedème, n m
- en edema, n
Definición
Presència d'un excés de líquid a l'espai intersticial.
Nota
-
L'edema es produeix sempre que es trenca l'equilibri entre la pressió oncòtica del plasma i la pressió hidroestàtica intravascular (venosa o limfàtica), i també quan augmenta la permeabilitat capil·lar. Quan el líquid s'acumula en una cavitat serosa es forma ascites (al peritoneu), hidrotòrax (a la pleura) o hidropericardi (al pericardi).
La denominació edema prové del grec oídema 'inflor'.
efecte secundari
efecte secundari
- ca efecte secundari, n m
- es efecto secundario, n m
- fr effet secondaire, n m
- en secondary effect, n
Definición
Reacció no volguda que apareix eventualment com a conseqüència indirecta de l'acció d'un fàrmac, per un tractament o per una intervenció diagnòstica, curativa o preventiva.
Nota
- L'efecte secundari no ha de ser necessàriament perjudicial o nociu.
èmesi
èmesi
- ca vòmit, n m
- ca èmesi, n f sin. compl.
- es emesis, n f
- es vómito, n m
- fr émèse, n f
- fr vomissement, n f
- en emesis, n
- en vomiting, n
Definición
Expulsió convulsiva del contingut de l'estómac per la boca.
empiema
empiema
- ca empiema, n m
- es empiema, n m
- fr empyème, n m
- en empyema, n
Definición
Acumulació de pus en una cavitat orgànica, especialment la pleural.
Nota
- La denominació empiema prové del grec empýema 'supuració'.
encarditis
encarditis
- ca endocarditis, n f
- ca carditis interna, n f sin. compl.
- ca encarditis, n f sin. compl.
- es endocarditis, n f
- fr endocardite, n f
- en endocarditis, n
Definición
Inflamació exsudativa i proliferativa de l'endocardi caracteritzada per la presència de vegetacions amb úlceres o sense.
Nota
- L'endocarditis pot ser localitzada a les valves (endocarditis valvular) o al revestiment de les cambres cardíaques (endocarditis mural); pot ésser primària o bé secundària a una altra malaltia infecciosa o a una altra lesió cardíaca.
encefalitis
encefalitis
- ca encefalitis, n f
- es encefalitis, n f
- fr encéphalite, n f
- en cephalitis, n
- en encephalitis, n
Definición
Inflamació no supurada d'una part més o menys extensa de l'encèfal, habitualment per causa infecciosa.
Nota
-
L'encefalitis pot ser d'origen bacterià, parasitari, micòtic, víric o al·lèrgic; pot ésser primària o secundària a un procés general, i pot presentar-se sola o associada a una afecció meníngia (meningoencefalitis) o medul·lar (encefalomielitis).
La denominació cerebritis s'emprava antigament com a sinònim d'encefalitis, però actualment es considera obsoleta.
endocarditis
endocarditis
- ca endocarditis, n f
- ca carditis interna, n f sin. compl.
- ca encarditis, n f sin. compl.
- es endocarditis, n f
- fr endocardite, n f
- en endocarditis, n
Definición
Inflamació exsudativa i proliferativa de l'endocardi caracteritzada per la presència de vegetacions amb úlceres o sense.
Nota
- L'endocarditis pot ser localitzada a les valves (endocarditis valvular) o al revestiment de les cambres cardíaques (endocarditis mural); pot ésser primària o bé secundària a una altra malaltia infecciosa o a una altra lesió cardíaca.
endocarditis bacteriana
endocarditis bacteriana
- ca endocarditis bacteriana, n f
- es endocarditis bacteriana, n f
- fr endocardite bactérienne, n f
- en bacterial endocarditis, n
Definición
Endocarditis d'origen infecciós, caracteritzada per lesions valvulars degudes a la colonització per bacteris.
Nota
- L'endocarditis bacteriana es relaciona amb l'existència prèvia d'un endocardi ja alterat per una endocarditis reumàtica o per anomalies congènites.
enrogiment
enrogiment
- ca rubor, n m
- ca enrogiment, n m sin. compl.
- ca envermelliment, n m sin. compl.
- es enrojecimiento, n m
- es rubor, n m
- fr rougeur, n f
- en flush, n
- en redness, n
- en rubor, n
Definición
Vermellor de la pell deguda a una inflamació.
Nota
- El rubor constitueix un dels signes cardinals de la inflamació, juntament amb la calor, el dolor, la incapacitat funcional i el tumor.
enteropíria
enteropíria
- ca febre tifoide, n f
- ca enteropíria, n f sin. compl.
- ca febre intestinal, n f sin. compl.
- ca tífia, n f sin. compl.
- ca tifobacil·losi, n f sin. compl.
- ca tifus abdominal, n m sin. compl.
- es fiebre tifoidea, n f
- fr fièvre typhoïde, n f
- en typhoid fever, n
Definición
Malaltia aguda, infecciosa, produïda per Salmonella typhi i transmesa per l'aigua de beure, la llet, el marisc i les secrecions dels malalts.
Nota
-
La febre tifoide es manitfesta després d'una incubació d'unes tres setmanes. Apareix la febre, progressivament ascendent, juntament amb astènia, insomni i ensopiment, petites taques rosades al tòrax i l'abdomen, hepatosplenomegàlia, diarrea, bradicàrdia relativa i, a vegades, hemorràgies i perforacions intestinals. El curs habitual abans de l'antibioteràpia era d'entre 4 i 6 setmanes, amb un període característic amfibòlic a la tercera setmana amb remissions matutines de la febre i millora de l'estupor, propi de la segona setmana. Les recaigudes són freqüents. Les lesions són a les plaques de Peyer i als ganglis mesentèrics. El diagnòstic s'obté per l'hemocultiu i les seroaglutinacions.
Les denominacions gàstrica tifulosa, gastroenteritis fol·licular i ileotifus es consideren obsoletes.