Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

Presentación
tetraplegia tetraplegia

Neurologia, Fisioteràpia

  • ca  tetraplegia, n f
  • ca  quadriplegia, n f sin. compl.
  • es  cuadriplegía, n f
  • es  tetraplejía, n f
  • fr  quadriplégie, n f
  • fr  tétraplégie, n f
  • en  quadriplegia, n
  • en  tetraplegia, n

Neurologia, Fisioteràpia

Definición
Paràlisi de les extremitats superiors i inferiors produïda per una lesió cerebral, del sistema nerviós perifèric o del sistema nerviós medul·lar a nivell cervical alt.

Nota

  • La denominació tetraplegia està formada a partir de tetra- i del grec plegé 'cop' i la denominació quadriplegia està formada a partir de quadri- i del grec plegé 'cop'.
tomografia computada tomografia computada

Tècniques diagnòstiques i de tractament

  • ca  tomografia computada, n f
  • ca  TC, n f sigla
  • es  tomografía computadorizada, n f
  • es  TC, n f sigla
  • fr  tomographie assistée par ordinateur, n f
  • en  computed tomography, n
  • en  computerized tomography, n
  • en  CT, n sigla

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Exploració radiològica basada en la informació obtinguda a partir d'una font de raigs X que efectua una rotació al voltant del pacient i envia emissions successives a un detector.

Nota

  • La denominació tomografia axial computada i la sigla corresponent TAC, tot i que tenen força ús a l'àrea, actualment han esdevingut formes obsoletes, ja que els raigs X no han d'incidir necessàriament d'una forma perpendicular a l'eix del cos del pacient.
tractament del llenguatge tractament del llenguatge

Neurologia, Otorinolaringologia, Entorn professional > Professions

  • ca  logopèdia, n f
  • ca  tractament del llenguatge, n m
  • es  logopedia, n f
  • fr  logopédie, n f
  • en  logopedia, n
  • en  logopedics, n
  • en  speech therapy, n

Neurologia, Otorinolaringologia, Entorn professional > Professions

Definición
Disciplina especialitzada en el procés comunicatiu i les alteracions de la comunicació en les àrees de fonació, audició, parla i llenguatge.

Nota

  • La denominació logopèdia està formada a partir de logo- i del grec paideía 'educació'.
tractament farmacològic tractament farmacològic

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

  • ca  farmacoteràpia, n f
  • ca  tractament farmacològic, n m
  • ca  tractament medicamentós, n m sin. compl.
  • es  farmacoterapia, n f
  • es  tratamiento farmacológico, n m
  • es  tratamiento medicamentoso, n m
  • fr  pharmacothérapie, n f
  • fr  traitement médicamenteux, n m
  • fr  traitement pharmacologique, n m
  • en  drug therapy, n
  • en  drug treatment, n
  • en  pharmacotherapy, n

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Mètode terapèutic basat en l'administració de fàrmacs.
tractament medicamentós tractament medicamentós

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

  • ca  farmacoteràpia, n f
  • ca  tractament farmacològic, n m
  • ca  tractament medicamentós, n m sin. compl.
  • es  farmacoterapia, n f
  • es  tratamiento farmacológico, n m
  • es  tratamiento medicamentoso, n m
  • fr  pharmacothérapie, n f
  • fr  traitement médicamenteux, n m
  • fr  traitement pharmacologique, n m
  • en  drug therapy, n
  • en  drug treatment, n
  • en  pharmacotherapy, n

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Mètode terapèutic basat en l'administració de fàrmacs.
tractament quirúrgic tractament quirúrgic

Cirurgia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

  • ca  tractament quirúrgic, n m
  • es  tratamiento operatorio, n m
  • es  tratamiento quirúrgico, n m
  • fr  traitement chirurgical, n m
  • en  surgical treatment, n

Cirurgia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Tractament basat en una intervenció quirúrgica.
trastorn per estrès posttraumàtic trastorn per estrès posttraumàtic

Salut mental

  • ca  trastorn per estrès posttraumàtic, n m
  • es  trastorno por estrés postraumático, n m
  • fr  trouble de stress post-traumatique, n m
  • en  post-traumatic stress disorder, n

Salut mental

Definición
Trastorn d'ansietat caracteritzat per la reexperimentació angoixosa d'un fet d'alta intensitat emocional viscut per l'individu.
traumatisme traumatisme

Traumatologia i ortopèdia

  • ca  traumatisme, n m
  • es  traumatismo, n m
  • fr  traumatisme, n m
  • en  traumatism, n

Traumatologia i ortopèdia

Definición
Estat de l'organisme afectat d'una ferida o contusió greus.
traumatisme traumatisme

Traumatologia i ortopèdia

  • ca  lesió traumàtica, n f
  • ca  traumatisme, n m
  • es  lesión traumática, n f
  • es  traumatismo, n m
  • fr  lésione traumatique, n f
  • fr  traumatisme, n m
  • en  traumatic lesion, n
  • en  traumatism, n

Traumatologia i ortopèdia

Definición
Lesió interna o externa del cos d'una persona provocada per una acció exterior violenta.
traumatisme cerebral traumatisme cerebral

Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

  • ca  lesió cerebral traumàtica, n f
  • ca  traumatisme cerebral, n m
  • ca  traumatisme cranioencefàlic, n m
  • ca  TCE, n m sigla
  • es  lesión cerebral traumática, n f
  • es  traumatismo cerebral, n m
  • es  traumatismo craneoencefálico, n m
  • es  TCE, n m sigla
  • fr  lésion cérébrale traumatique, n f
  • fr  traumatisme cérébral, n m
  • fr  TCC, n m sigla
  • en  traumatic brain injury, n
  • en  TBI, n sigla

Neurologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Traumatisme que produeix una lesió orgànica o funcional del contingut cranial a causa d'una violència externa.

La lesió cerebral traumàtica pot afectar aquelles àrees del cervell responsables del moviment, les sensacions, les emocions, la conducta, l'atenció, la memòria i el llenguatge.