disc
disc
- ca disc, n m
- ca disc fonogràfic, n m sin. compl.
- es disco
- es disco fonográfico
- en disc
- en fonograph record
- en record
Definición
Làmina circular de material plàstic que s'usa en la gravació i la reproducció fonogràfiques.
disc compacte
disc compacte
- ca disc compacte, n m
- ca cedé, n m sin. compl.
- ca compacte, n m sin. compl.
- ca CD, n m sigla
- es cedé
- es compacto
- es disco compacto
- es CD sigla
- en compact disc
- en CD sigla
Definición
Disc òptic, generalment de 12 cm de diàmetre, per a la gravació i la reproducció de música en format digital, que es llig per mitjà de rajos làser.
disc de llarga duració
disc de llarga duració
- ca disc de llarga duració, n m
- ca elapé, n m sin. compl.
- ca long-play [en], n m sin. compl.
- ca elepé (valencià), n m var. ling.
- ca LP, n m sigla
- es disco de larga duración
- es elepé
- es long play
- es LP sigla
- en album
- en long play
- en long-playing record
- en LP sigla
Definición
Disc d'uns 30 cm de diàmetre que conté una gran quantitat de microsolcs, que gira a una velocitat de 33 rpm, i que permet una audició d'uns 25 minuts per cara.
disc de vinil
disc de vinil
- ca disc de vinil, n m
- ca vinil, n m sin. compl.
- es disco de vinilo
- es vinilo
- en vinyl
- en vinyl record
Definición
Suport de reproducció de música basat en la gravació mecànica analògica.
disc fonogràfic
disc fonogràfic
- ca disc, n m
- ca disc fonogràfic, n m sin. compl.
- es disco
- es disco fonográfico
- en disc
- en fonograph record
- en record
Definición
Làmina circular de material plàstic que s'usa en la gravació i la reproducció fonogràfiques.
discant
discant
- ca discant, n m
- es discante
- en discant
Definición
Forma polifònica medieval en què un cantant cantava una melodia fixa i uns altres l'acompanyaven amb improvisacions.
discant
discant
- ca discant, n m
- es discante
- en discant
Definición
Part superior d'una polifonia.
discjòquei
discjòquei
- ca discjòquei, n m, f
- es disc-jockey
- es pinchadiscos
- en disc jockey
Definición
Persona que s'encarrega de seleccionar i presentar els discos musicals en una discoteca o en una emissora de ràdio.
disco
disco
- ca música disco, n f
- ca disco, n f sin. compl.
- es disco
- es música disco
- en disco
Definición
Estil de música de ball, derivada del rhythm-and-blues, que mesclava elements d'estils anteriors, com ara el funky i el soul, amb trets hispans en molts casos, i que es va popularitzar en les discoteques a finals dels anys setanta del segle XX.
discografia
discografia
- ca discografia, n f
- es discografía
- en discography
Definición
Conjunt de discos d'un tema, un autor, un estil o una època.