El TERMCAT amplia el cabal terminològic del Diccionari dels mamífers del món amb nous termes d’espècies de mamífers. L’obra, elaborada per la Fundació Barcelona Zoo i el TERMCAT, amb la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers, incorpora en aquesta actualització 800 termes corresponents a les espècies de mamífers classificades en 8 ordres i 44 famílies.
Entre aquestes noves famílies destaca la dels bòvids, que inclou més de 300 espècies, amb una diversitat de noms genèrics que van des dels ben coneguts, com ara antílop, bisó, búfal, cabra, isard o gasela, fins als més ignots, com ara argalí, gòral, redunca, tic-tic, topi o sitatunga.
El Diccionari dels mamífers del món, publicat inicialment l’any passat, és un projecte en curs d’elaboració que, un cop finalitzat, aplegarà gairebé 6.800 termes relatius a les espècies de mamífers de tot el món, classificades en 27 ordres i 162 famílies.
Actualment, l’obra permet la consulta de 2.230 entrades terminològiques, cadascuna de les quals inclou una denominació catalana (o més d’una), els equivalents en castellà, en francès, en anglès i en alemany, i el nom científic de l’espècie. El diccionari també inclou més de 500 notes amb informació complementària sobre els termes.
El Diccionari dels mamífers del món forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 170 títols dedicats a diversos camps d’especialitat i en què es poden trobar altres diccionaris relacionats amb l’àmbit de la zoologia, com ara el Diccionari dels ocells del món o Noms de papallones.
La pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT també dona accés de manera visual a la terminologia d’un ventall ampli de sectors, entre els quals es poden consultar recursos terminològics de l’àmbit de la zoologia com ara les infografies Un món de mamífers, Ocells no passeriformes, Ocells passeriformes 1 i Ocells passeriformes 2, Ocells amb nom de dona, Ocells marins, Els noms catalans dels cicàdids (les cigales) o els pòsters de les papallones de Catalunya de l’alta muntanya, la muntanya mitjana o la terra baixa mediterrània.
