Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "antigalla" in all thematic areas

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelina, n f
  • ca  herba de la roqueta, n f alt. sin.
  • ca  verònica de fulles retallades, n f alt. sin.
  • ca  verònica tenuïfòlia, n f alt. sin.
  • ca  antenilla, n f var. ling.
  • nc  Veronica austriaca L. subsp. tenuifolia (Asso) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Veronica tenuifolia Asso sin. compl.
  • nc  Veronica assoana (Boiss.) Willk. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

angelina angelina

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelina, n f
  • ca  herba de la roqueta, n f alt. sin.
  • ca  verònica de fulles retallades, n f alt. sin.
  • ca  verònica tenuïfòlia, n f alt. sin.
  • ca  antenilla, n f var. ling.
  • nc  Veronica austriaca L. subsp. tenuifolia (Asso) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Veronica tenuifolia Asso sin. compl.
  • nc  Veronica assoana (Boiss.) Willk. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

antagalla antagalla

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  antagalla, n f

<Navegació tradicional>

Definition
Faixa de rissos de la vela cangrea i de les veles de tall.
anticòs antiglima anticòs antiglima

<Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anticòs antiglima, n m

<Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Definition
Anticòs dirigit contra una glicoproteïna de membrana de 38 K.
anticiutat anticiutat

<Construcció>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anticiutat, n f
  • es  anticiudad
  • fr  antiville

<Construcció > Urbanisme>

Definition
Metròpolis entesa com a organisme destructor dels atributs de la ciutat per la manca de límits funcionals al creixement.
antigreix antigreix

<Imatge personal > Perruqueria>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  antigreix, adj
  • es  antigrasa

<Imatge personal > Perruqueria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga, n f
  • ca  argelac, n m sin. compl.
  • ca  gatosa, n f sin. compl.
  • ca  argelaga borda, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de bosc, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de conill, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de marge, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  argelaga negra, n f alt. sin.
  • ca  argelaga negrella, n f alt. sin.
  • ca  argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca  argelagueta negra, n f alt. sin.
  • ca  gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca  angelaga borda, n f var. ling.
  • ca  angigala negra, n f var. ling.
  • ca  angigaleta negra, n f var. ling.
  • ca  angilaga, n f var. ling.
  • ca  angilaga borda, n f var. ling.
  • ca  angilaga de conill, n f var. ling.
  • ca  angilaga negra, n f var. ling.
  • ca  angilaga negrella, n f var. ling.
  • ca  angilaga parda, n f var. ling.
  • ca  angilaga vera, n f var. ling.
  • ca  argelaga parda, n f var. ling.
  • ca  argelanc, n m var. ling.
  • ca  argilaga, n f var. ling.
  • ca  argilaga borda, n f var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  argilaga negra, n f var. ling.
  • ca  argilaga parda, n f var. ling.
  • ca  argilaga vera, n f var. ling.
  • ca  argilagues, n f pl var. ling.
  • ca  arguelagues, n f pl var. ling.
  • ca  engilaga, n f var. ling.
  • ca  ergelagra, n f var. ling.
  • nc  Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

argelaga argelaga

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga, n f
  • ca  argelac, n m sin. compl.
  • ca  gatosa, n f sin. compl.
  • ca  argelaga borda, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de bosc, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de conill, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de marge, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  argelaga negra, n f alt. sin.
  • ca  argelaga negrella, n f alt. sin.
  • ca  argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca  argelagueta negra, n f alt. sin.
  • ca  gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca  angelaga borda, n f var. ling.
  • ca  angigala negra, n f var. ling.
  • ca  angigaleta negra, n f var. ling.
  • ca  angilaga, n f var. ling.
  • ca  angilaga borda, n f var. ling.
  • ca  angilaga de conill, n f var. ling.
  • ca  angilaga negra, n f var. ling.
  • ca  angilaga negrella, n f var. ling.
  • ca  angilaga parda, n f var. ling.
  • ca  angilaga vera, n f var. ling.
  • ca  argelaga parda, n f var. ling.
  • ca  argelanc, n m var. ling.
  • ca  argilaga, n f var. ling.
  • ca  argilaga borda, n f var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  argilaga negra, n f var. ling.
  • ca  argilaga parda, n f var. ling.
  • ca  argilaga vera, n f var. ling.
  • ca  argilagues, n f pl var. ling.
  • ca  arguelagues, n f pl var. ling.
  • ca  engilaga, n f var. ling.
  • ca  ergelagra, n f var. ling.
  • nc  Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. scorpius

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

armilla antibales armilla antibales

<Defensa>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  armilla antibales, n f
  • es  chaleco antimetralla
  • fr  gilet pare-balles
  • en  flak jacket

<Defensa>

Definition
Peça de vestir de plàstic o de metall destinada a protegir el tronc dels impactes dels projectils de pistola o de fusell.
armilla antibales armilla antibales

<Protecció civil > Policia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  armilla antibales, n f
  • es  chaleco antibalas
  • en  body armor
  • en  bulletproof vest

<Policia > Infraestructura > Uniformitat > Equip>

Definition
Peça de vestir de teixit especial, d'ús interior o exterior, sense mànigues, que cobreix el tronc i el protegeix dels impactes de bala.