Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agarrapedres, n f
ca botja gran, n f alt. sin.
ca estepa groga, n f alt. sin.
ca esteperola procumbent, n f alt. sin.
ca falsa herba de setge, n f alt. sin.
ca fumana, n f alt. sin.
ca fumana ajaguda, n f alt. sin.
ca fumana procumbent, n f alt. sin.
ca fumana prostrada, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca fumana postrada, n f var. ling.
nc Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
nc Fumana vulgaris Spach var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agarrapedres, n f
ca botja gran, n f alt. sin.
ca estepa groga, n f alt. sin.
ca esteperola procumbent, n f alt. sin.
ca falsa herba de setge, n f alt. sin.
ca fumana, n f alt. sin.
ca fumana ajaguda, n f alt. sin.
ca fumana procumbent, n f alt. sin.
ca fumana prostrada, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca fumana postrada, n f var. ling.
nc Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
nc Fumana vulgaris Spach var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barbassa, n f
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de nina, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea pectinada, n f alt. sin.
ca escabiosa de bosc, n f alt. sin.
ca herba bona per al sucre, n f alt. sin.
ca herba de l'àcid úric, n f alt. sin.
ca herba del sucre, n f alt. sin.
ca herba rapinyada, n f alt. sin.
ca herba travalera, n f alt. sin.
ca herba tronquera, n f alt. sin.
ca travalera, n f alt. sin.
ca travarada, n f alt. sin.
ca travarades, n f pl alt. sin.
ca tronquera, n f alt. sin.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaurea, n f var. ling.
ca escabellosa de bosc, n f var. ling.
nc Centaurea pectinata L. subsp. pectinata

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barbassa, n f
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de nina, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea pectinada, n f alt. sin.
ca escabiosa de bosc, n f alt. sin.
ca herba bona per al sucre, n f alt. sin.
ca herba de l'àcid úric, n f alt. sin.
ca herba del sucre, n f alt. sin.
ca herba rapinyada, n f alt. sin.
ca herba travalera, n f alt. sin.
ca herba tronquera, n f alt. sin.
ca travalera, n f alt. sin.
ca travarada, n f alt. sin.
ca travarades, n f pl alt. sin.
ca tronquera, n f alt. sin.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaurea, n f var. ling.
ca escabellosa de bosc, n f var. ling.
nc Centaurea pectinata L. subsp. pectinata

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca berbena prostrada, n f
ca verbena postrada, n f var. ling.
nc Verbena supina L.

<Botànica > verbenàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca berbena prostrada, n f
ca verbena postrada, n f var. ling.
nc Verbena supina L.

<Botànica > verbenàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca braçol, n m
ca braçolí, n m sin. compl.
es brazolada

<Pesca>

Definition

Cadascun dels cordills d'un palangre que porten enferits els hams.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca braçolada, n f
es brazolada

<Pesca>

Definition

Conjunt de braçols d'un palangre.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bracera, n f
ca margenera, n f sin. compl.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca carxofa borda, n f alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca flor del sucre, n f alt. sin.
ca herba bracera, n f alt. sin.
ca herba del sucre, n f alt. sin.
ca herba travalera, n f alt. sin.
ca herba vaquera, n f alt. sin.
ca manuaga, n f alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca rot de bou, n m alt. sin.
ca tiravaques, n m alt. sin.
ca travalera, n f alt. sin.
ca travarades, n f pl alt. sin.
ca arbassera, n f var. ling.
ca bonaga, n f var. ling.
ca bonevaga, n f var. ling.
ca bovenaga, n f var. ling.
ca braçalera, n f var. ling.
ca bracerera, n f var. ling.
ca brassera, n f var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca esbarcera, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca gracera, n f var. ling.
ca grassera, n f var. ling.
ca revelera, n f var. ling.
ca trabalera, n f var. ling.
nc Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bracera, n f
ca margenera, n f sin. compl.
ca braceres, n f pl alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca carxofa borda, n f alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca flor del sucre, n f alt. sin.
ca herba bracera, n f alt. sin.
ca herba del sucre, n f alt. sin.
ca herba travalera, n f alt. sin.
ca herba vaquera, n f alt. sin.
ca manuaga, n f alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca rot de bou, n m alt. sin.
ca tiravaques, n m alt. sin.
ca travalera, n f alt. sin.
ca travarades, n f pl alt. sin.
ca arbassera, n f var. ling.
ca bonaga, n f var. ling.
ca bonevaga, n f var. ling.
ca bovenaga, n f var. ling.
ca braçalera, n f var. ling.
ca bracerera, n f var. ling.
ca brassera, n f var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca centaura, n f var. ling.
ca esbarcera, n f var. ling.
ca esbarzera, n f var. ling.
ca gracera, n f var. ling.
ca grassera, n f var. ling.
ca revelera, n f var. ling.
ca trabalera, n f var. ling.
nc Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Basic search

Advanced search

Results for "braserada" in all thematic areas

Definition

Definition