Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "braserada" dins totes les àrees temàtiques

agarrapedres agarrapedres

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agarrapedres, n f
  • ca  botja gran, n f alt. sin.
  • ca  estepa groga, n f alt. sin.
  • ca  esteperola procumbent, n f alt. sin.
  • ca  falsa herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana, n f alt. sin.
  • ca  fumana ajaguda, n f alt. sin.
  • ca  fumana procumbent, n f alt. sin.
  • ca  fumana prostrada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  fumana postrada, n f var. ling.
  • nc  Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
  • nc  Fumana vulgaris Spach var. ling.

<Botànica > cistàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barbassa, n f
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de nina, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  centàurea pectinada, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa de bosc, n f alt. sin.
  • ca  herba bona per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'àcid úric, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba rapinyada, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  herba tronquera, n f alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  tronquera, n f alt. sin.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  escabellosa de bosc, n f var. ling.
  • nc  Centaurea pectinata L. subsp. pectinata

<Botànica > compostes / asteràcies>

berbena prostrada berbena prostrada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  berbena prostrada, n f
  • ca  verbena postrada, n f var. ling.
  • nc  Verbena supina L.

<Botànica > verbenàcies>

braçol braçol

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  braçol, n m
  • ca  braçolí, n m sin. compl.
  • es  brazolada

<Pesca>

Definició
Cadascun dels cordills d'un palangre que porten enferits els hams.
braçolada braçolada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  braçolada, n f
  • es  brazolada

<Pesca>

Definició
Conjunt de braçols d'un palangre.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  margenera, n f sin. compl.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  flor del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba bracera, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  herba vaquera, n f alt. sin.
  • ca  manuaga, n f alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  tiravaques, n m alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  arbassera, n f var. ling.
  • ca  bonaga, n f var. ling.
  • ca  bonevaga, n f var. ling.
  • ca  bovenaga, n f var. ling.
  • ca  braçalera, n f var. ling.
  • ca  bracerera, n f var. ling.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  esbarcera, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  gracera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • ca  revelera, n f var. ling.
  • ca  trabalera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  clavellets, n m pl alt. sin.
  • ca  escabiosa borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba del gafarrot, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L. subsp. aspera

<Botànica > compostes / asteràcies>

bracerola bracerola

<Material esportiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bracerola, n f
  • ca  protector de braç, n m sin. compl.
  • es  brazalera
  • es  protector de brazo
  • fr  bracelet
  • fr  brassard
  • fr  protège-bras
  • en  armguard
  • en  bracer

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Material esportiu>

bracerola bracerola

<21 Caça, pesca i tir > Tir > Tir amb arc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bracerola, n f
  • ca  protector de braç, n m sin. compl.
  • es  brazalera
  • es  protector de brazo
  • fr  bracelet
  • fr  brassard
  • fr  protège-bras
  • en  armguard
  • en  bracer

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > Tir > Tir amb arc>

Definició
Peça de cuir o plàstic de l'equip d'un arquer que serveix per a protegir-se la part interna del braç d'arc del frec i els impactes de la corda.
bracerola bracerola

<Esport > Tir > Tir amb arc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir amb arc. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 12)
ISBN 84-7739-230-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bracerola, n f
  • ca  protector de braç, n m sin. compl.
  • es  brazalera
  • es  protector de brazo
  • fr  bracelet
  • fr  brassard
  • fr  protège-bras
  • en  armguard
  • en  bracer

<Esport > Tir > Tir amb arc>

Definició
Peça de cuir o de plàstic que serveix per a cobrir i protegir la part interna del braç d'arc del frec dela corda en el moment de disparar.