Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "compartiment" in all thematic areas
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
- ca 2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
- ca B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
- ca B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
- ca B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
- ca B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
- ca B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
- ca B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
- ca B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f
<Zoologia > Insectes>
Definition
A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.
B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.
(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.
(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.
(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)
B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:
(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)
(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)
B3. Analogia a partir de llengües properes
En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
- ca 2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
- ca B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
- ca B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
- ca B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
- ca B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
- ca B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
- ca B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
- ca B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definition
A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.
B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.
(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.
(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.
(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)
B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:
(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)
(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)
B3. Analogia a partir de llengües properes
En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca àrea de repartiment, n f
- es área de reparto, n f
<Dret administratiu > Urbanisme>
Definition
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca acció, n f
- ca comportament, n m sin. compl.
- ca conducta, n f sin. compl.
- es acción, n f
- es comportamiento, n m
- es conducta, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca actor de repartiment | actriu de repartiment, n m, f
- ca actor secundari | actriu secundària, n m, f sin. compl.
- ca secundari | secundària, n m, f sin. compl.
- es actor de reparto | actriz de reparto, n m, f
- es actor secundario | actriz secundaria, n m, f
- es secundario | secundaria, n m, f
- fr acteur dans un second rôle | actrice dans un second rôle, n m, f
- en supporting actor [m] | supporting actress [f], n
<Cinema>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca aquesta característica es desinstal·larà completament i no podràs executar-la des de la xarxa (tu)
- ca aquesta característica es desinstal·larà completament i no podreu executar-la des de la xarxa (vós)
- en this feature will be uninstalled completely, you won't be able to run it from the network
<Localització > Fraseologia>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca armadura de repartiment, n f
- es armadura de reparto
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definition
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca armadura de repartiment, n f
- es armadura de reparto
- fr armature de répartition
- en distribution reinforcement bars
- de Lehrgerüst
<Construcció>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca arqueologia del comportament, n f
- es arqueología del comportamiento
- en behavorial archaeology
<Arqueologia > Teoria>
Definition
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca aspecte i comportament, n m
- es aspecto y comportamiento
- es aspecto y funcionamiento
- fr apparence et convivialité
- fr aspect et convivialité
- en look and feel
<Localització > Terminologia>
