Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca àcrata, n m, f
es ácrata
en anarchist

<Política > Ideologia. Règims>

Definition

Partidari de la supressió de tota autoritat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca a prorrata, adv
es a prorrata
fr au prorata
en at pro rata

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

ca a prorrata, adv
es a prorrata
fr au prorata
en in proportion
en pro rata

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>

Definition

Manera de treballar mitjançant prorrateig.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca anarquista, adj
ca àcrata, adj sin. compl.
es ácrata
es anarquista
fr anarchiste
en anarchist

<Política > Ideologia. Règims>

Definition

Que vol establir l'anarquia o la promou.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca argent, n m
ca plata, n f
es plata, n f
fr argent, n m
pt prata, n f
en silver, n

<Grans Magatzems > Seccions > Rellotgeria, bijuteria, joieria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
ca cendrellosa, n f alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca fadristerns, n m pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària enfiladissa, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca herba dona, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca julivert de rata, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
ca felibusternis, n m pl var. ling.
ca ferri-busterri, n m var. ling.
ca ferri-musterri, n m var. ling.
ca ferribusterri, n m var. ling.
ca ferribustèrribus, n m var. ling.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gatamoro, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca juevert bord, n m var. ling.
ca orribustèrri, n m var. ling.
ca serri-musterri, n m var. ling.
ca terri musterri, n m var. ling.
ca terri-busterri, n m var. ling.
ca terri-musterri, n m var. ling.
nc Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
ca cendrellosa, n f alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca fadristerns, n m pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària enfiladissa, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca herba dona, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca julivert de rata, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
ca felibusternis, n m pl var. ling.
ca ferri-busterri, n m var. ling.
ca ferri-musterri, n m var. ling.
ca ferribusterri, n m var. ling.
ca ferribustèrribus, n m var. ling.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gatamoro, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca juevert bord, n m var. ling.
ca orribustèrri, n m var. ling.
ca serri-musterri, n m var. ling.
ca terri musterri, n m var. ling.
ca terri-busterri, n m var. ling.
ca terri-musterri, n m var. ling.
nc Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja blanca, n f
ca botja peluda, n f alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca herba de Santa Quitèria, n f alt. sin.
ca herba francesa, n f alt. sin.
ca herba porguera, n f alt. sin.
ca malcoratge, n m alt. sin.
ca malcoratge blanc, n m alt. sin.
ca malcoratge bord, n m alt. sin.
ca malcoratge tomentós, n m alt. sin.
ca matapuça, n f alt. sin.
ca melcoratge, n m alt. sin.
ca melcoratge blanc, n m alt. sin.
ca melcoratge borrós, n m alt. sin.
ca melcoratge tomentós, n m alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca orelleta de rata, n f alt. sin.
ca platejada de camí, n f alt. sin.
ca astepa, n f var. ling.
ca bercolatge, n m var. ling.
ca mercolage, n m var. ling.
ca mercolatge, n m var. ling.
ca mercoratge, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
nc Mercurialis tomentosa L.

<Botànica > euforbiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja blanca, n f
ca botja peluda, n f alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca herba de Santa Quitèria, n f alt. sin.
ca herba francesa, n f alt. sin.
ca herba porguera, n f alt. sin.
ca malcoratge, n m alt. sin.
ca malcoratge blanc, n m alt. sin.
ca malcoratge bord, n m alt. sin.
ca malcoratge tomentós, n m alt. sin.
ca matapuça, n f alt. sin.
ca melcoratge, n m alt. sin.
ca melcoratge blanc, n m alt. sin.
ca melcoratge borrós, n m alt. sin.
ca melcoratge tomentós, n m alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca orelleta de rata, n f alt. sin.
ca platejada de camí, n f alt. sin.
ca astepa, n f var. ling.
ca bercolatge, n m var. ling.
ca mercolage, n m var. ling.
ca mercolatge, n m var. ling.
ca mercoratge, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
nc Mercurialis tomentosa L.

<Botànica > euforbiàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cabina de degustació, n f
es cabina de cata
fr chambre de dégustation
en tasting cabine

<Vinificació. Enologia>

Basic search

Advanced search

Results for "crata" in all thematic areas

Definition

Definition

Definition