Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones?
es (contraban d'éssers humans) tráfico de personas, n m
es (tràfic d'éssers humans) trata de personas, n f
es (tràfic d'éssers humans) trata de seres humanos, n f
fr (contraban d'éssers humans) trafic d'êtres humains, n m
fr (contraban d'éssers humans) trafic de personnes, n m
fr (tràfic d'éssers humans) traite de personnes, n f
fr (tràfic d'éssers humans) traite des êtres humains, n f
en (contraban d'éssers humans) human smuggling, n
en (contraban d'éssers humans) people smuggling, n
en (tràfic d'éssers humans) human trafficking, n
en (tràfic d'éssers humans) trafficking in human beings, n
en (tràfic d'éssers humans) trafficking in persons, n

<Ciències socials > Sociologia>

Definició

Tant contraban d'éssers humans i contraban de persones com tràfic d'éssers humans i tràfic de persones (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El contraban d'éssers humans, o contraban de persones, és l'acció de facilitar l'entrada il·legal de persones a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència, amb la finalitat de treure'n un benefici econòmic; sovint, el contraban inclou també el transport dels afectats.
. L'equivalent castellà és tráfico de personas; els francesos, trafic d'êtres humains i trafic de personnes, i els anglesos, human smuggling i people smuggling.

- El tràfic d'éssers humans, o tràfic de persones, és l'acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d'una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l'amenaça, l'engany, l'ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d'explotar-les; aquesta explotació pot ser de tipus sexual o laboral, pot consistir en l'obligació de delinquir o contreure matrimoni, pot comportar sotmetre'ls a l'extracció d'òrgans, etc.
. Els equivalents castellans són trata de personas i trata de seres humanos; els francesos, traite de personnes i traite des êtres humains, i els anglesos, human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons.

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a les bases (contraban i tràfic), són calcs de les formes angleses (respectivament, human smuggling i human trafficking), a diferència del que fan el castellà (tráfico i trata de personas), el francès (trafic i traite de personnes) i també l'italià (traffico i tratta di persone). Això es deu al significat habitual de tràfic en català ("Transport de mercaderies") i a la inexistència d'una forma anàloga a trata-traite-tratta, per a les quals en català se sol recórrer també a tràfic.
(2) Pel que fa a la doble possibilitat dels complements en cada cas (d'éssers humans i de persones), es deuen a la documentació abundant de tots dos, amb la particularitat que éssers humans s'utilitza sobretot en àmbits especialitzats, i persones, en àmbits divulgatius.

Nota

Podeu consultar les fitxes completes de contraban d'éssers humans i tràfic d'éssers humans al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Contraban i tràfic de persones, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/contraban-i-trafic-persones).

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca àcrata, n m, f
es ácrata
en anarchist

<Política > Ideologia. Règims>

Definició

Partidari de la supressió de tota autoritat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca a prorrata, adv
es a prorrata
fr au prorata
en at pro rata

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

ca a prorrata, adv
es a prorrata
fr au prorata
en in proportion
en pro rata

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>

Definició

Manera de treballar mitjançant prorrateig.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca anarquista, adj
ca àcrata, adj sin. compl.
es ácrata
es anarquista
fr anarchiste
en anarchist

<Política > Ideologia. Règims>

Definició

Que vol establir l'anarquia o la promou.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca argent, n m
ca plata, n f
es plata, n f
fr argent, n m
pt prata, n f
en silver, n

<Grans Magatzems > Seccions > Rellotgeria, bijuteria, joieria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
ca cendrellosa, n f alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca fadristerns, n m pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària enfiladissa, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca herba dona, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca julivert de rata, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
ca felibusternis, n m pl var. ling.
ca ferri-busterri, n m var. ling.
ca ferri-musterri, n m var. ling.
ca ferribusterri, n m var. ling.
ca ferribustèrribus, n m var. ling.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gatamoro, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca juevert bord, n m var. ling.
ca orribustèrri, n m var. ling.
ca serri-musterri, n m var. ling.
ca terri musterri, n m var. ling.
ca terri-busterri, n m var. ling.
ca terri-musterri, n m var. ling.
nc Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
ca cendrellosa, n f alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca fadristerns, n m pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària enfiladissa, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca herba dona, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca julivert de rata, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
ca felibusternis, n m pl var. ling.
ca ferri-busterri, n m var. ling.
ca ferri-musterri, n m var. ling.
ca ferribusterri, n m var. ling.
ca ferribustèrribus, n m var. ling.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gatamoro, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca juevert bord, n m var. ling.
ca orribustèrri, n m var. ling.
ca serri-musterri, n m var. ling.
ca terri musterri, n m var. ling.
ca terri-busterri, n m var. ling.
ca terri-musterri, n m var. ling.
nc Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja blanca, n f
ca botja peluda, n f alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca herba de Santa Quitèria, n f alt. sin.
ca herba francesa, n f alt. sin.
ca herba porguera, n f alt. sin.
ca malcoratge, n m alt. sin.
ca malcoratge blanc, n m alt. sin.
ca malcoratge bord, n m alt. sin.
ca malcoratge tomentós, n m alt. sin.
ca matapuça, n f alt. sin.
ca melcoratge, n m alt. sin.
ca melcoratge blanc, n m alt. sin.
ca melcoratge borrós, n m alt. sin.
ca melcoratge tomentós, n m alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca orelleta de rata, n f alt. sin.
ca platejada de camí, n f alt. sin.
ca astepa, n f var. ling.
ca bercolatge, n m var. ling.
ca mercolage, n m var. ling.
ca mercolatge, n m var. ling.
ca mercoratge, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
nc Mercurialis tomentosa L.

<Botànica > euforbiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja blanca, n f
ca botja peluda, n f alt. sin.
ca estepa, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca herba de Santa Quitèria, n f alt. sin.
ca herba francesa, n f alt. sin.
ca herba porguera, n f alt. sin.
ca malcoratge, n m alt. sin.
ca malcoratge blanc, n m alt. sin.
ca malcoratge bord, n m alt. sin.
ca malcoratge tomentós, n m alt. sin.
ca matapuça, n f alt. sin.
ca melcoratge, n m alt. sin.
ca melcoratge blanc, n m alt. sin.
ca melcoratge borrós, n m alt. sin.
ca melcoratge tomentós, n m alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca orelleta de rata, n f alt. sin.
ca platejada de camí, n f alt. sin.
ca astepa, n f var. ling.
ca bercolatge, n m var. ling.
ca mercolage, n m var. ling.
ca mercolatge, n m var. ling.
ca mercoratge, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
nc Mercurialis tomentosa L.

<Botànica > euforbiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "crata" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició