Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "fus" in all thematic areas

aixada aixada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aixada, n f
  • ca  fes, n m sin. compl.
  • es  azada, n f
  • fr  houe, n f
  • en  hoe, n

<Enginyeria forestal>

asta asta

<Empresa > Comunicació empresarial>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  asta, n f
  • ca  pal, n m sin. compl.
  • es  asta
  • es  palo
  • fr  fût
  • fr  hampe
  • fr  haste
  • fr  jambage
  • fr  jambe
  • en  main stroke
  • en  stem

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Direcció d'art>

Definition
Traç vertical o diagonal principal i necessari d'un caràcter.
babó babó

<Peix. Marisc > Producte elaborat>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  babó, n m
  • ca  berles, n f pl
  • ca  bo, n m
  • ca  coral, n m
  • ca  corall, n m
  • ca  gallonet, n m
  • ca  gemmes, n f pl
  • ca  lletons, n m pl
  • ca  lleumes, n f pl
  • ca  moll, n m
  • ca  molla, n f
  • ca  molleta, n f
  • ca  monjos, n m pl
  • ca  ouades, n f pl
  • ca  ouets, n m pl
  • ca  ous, n m pl
  • ca  perles, n f pl
  • ca  polpa, n f
  • ca  raïms, n m pl
  • ca  rovells, n m pl
  • ca  tires, n f pl

<Peix. Marisc > Producte elaborat>

Definition
Part comestible de l'eriçó de mar.

Note

  • Totes aquestes denominacions catalanes són formes documentades en diferents indrets de la costa catalana.
bafut bafut

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bafut
  • ca  babute sin. compl.
  • ca  bufe sin. compl.
  • ca  fut sin. compl.
  • ar  بافوتية
  • cy  Bafut
  • cy  Babute sin. compl.
  • cy  Bufe sin. compl.
  • cy  Fut sin. compl.
  • de  Bafut
  • de  Babute sin. compl.
  • de  Bufe sin. compl.
  • de  Fut sin. compl.
  • en  Bafut
  • en  Babute sin. compl.
  • en  Befe sin. compl.
  • en  Bufe sin. compl.
  • en  Fu sin. compl.
  • en  Fut sin. compl.
  • es  bafuto
  • es  babute sin. compl.
  • es  bufe sin. compl.
  • es  fut sin. compl.
  • eu  bafutera
  • eu  babute sin. compl.
  • eu  bufe sin. compl.
  • eu  fut sin. compl.
  • fr  bafut
  • fr  babute sin. compl.
  • fr  bufe sin. compl.
  • fr  fut sin. compl.
  • gl  bafut
  • gl  babute sin. compl.
  • gl  bufe sin. compl.
  • gl  fut sin. compl.
  • gn  vafuto
  • gn  fut sin. compl.
  • gn  vabute sin. compl.
  • gn  vufe sin. compl.
  • it  bafut
  • it  babute sin. compl.
  • it  bufe sin. compl.
  • it  fut sin. compl.
  • ja  バフット語
  • ja  バブ-ト語、ブフェ語、フー語、フート語 sin. compl.
  • nl  Bafut
  • nl  Babute sin. compl.
  • nl  Bufe sin. compl.
  • nl  Fut sin. compl.
  • pt  bafut
  • pt  babute sin. compl.
  • pt  bufe sin. compl.
  • pt  fut sin. compl.
  • ru  Бафут
  • ru  Фут sin. compl.
  • ru  Буфе sin. compl.
  • ru  Бабуте sin. compl.
  • zh  巴弗特语
  • zh  巴布特、布非、弗特 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>

Definition
Alguns lingüistes consideren el bafut com una varietat dialectal de la llengua ngemba, ja que la intercomprensió entre els parlants de llengües del grup bantoide meridional és força alta.

La tradició oral situa els orígens dinàstics dels bafuts a les àrees de Ndobo i Tikari.

La forma escrita del bafut va ser codificada el 1982 per Joseph Mfonyam. Des d'aleshores s'ha emprat en traduccions i altres obres.
bateria inercial bateria inercial

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  bateria inercial, n f
  • ca  bateria de rotor, n f sin. compl.
  • ca  bateria de volant, n f sin. compl.
  • es  batería de rotor, n f
  • es  batería de volante, n f
  • es  batería inercial, n f
  • fr  batterie à volant, n f
  • it  batteria a volano, n f
  • en  flywheel energy storage, n
  • en  FES, n sigla

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats>, <Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode ferroviari > Dispositius i propietats>

Definition
Bateria electromecànica que emmagatzema energia a partir de la rotació d'un volant d'inèrcia en levitació magnètica, generalment alimentat elèctricament, cosa que li permet acumular ràpidament una gran quantitat d'energia en poc espai i alliberar-la també ràpidament.

Note

  • En l'àmbit de la mobilitat sostenible, les bateries inercials s'utilitzen sobretot en la frenada regenerativa per a emmagatzemar l'energia generada en el procés de frenar.
biga biga

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  biga, n f
  • ca  fust, n m sin. compl.
  • es  viga
  • fr  poutre
  • en  beam

<Fusteria > Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta>, <Fusteria > Construccions > Cobertes>

Definition
Peça de fusta llarga d'una escairada aproximada de 20 cm de gruix i 30 cm d'amplada.

Note

  • La biga és la més grossa de les peces de fusta comercials. Col·locada horitzontalment, serveix per a suportar càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar. Pot servir de jàssera.
biga biga

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  biga, n f
  • ca  fust, n m sin. compl.
  • es  viga, n f
  • fr  poutre, n m
  • en  beam, n
  • eu  habe, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

bota bota

<Vinificació. Enologia>

Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bota, n f
  • es  bota
  • es  tonel
  • fr  fût
  • fr  tonneau
  • en  cask
  • en  keg
  • en  tun

<Vinificació. Enologia>

Definition
Recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal circular major en el centre que en els extrems, les bases del qual són dues peces circulars de fusta i la superfície lateral està formada per dogues encorbades i acoblades mantingudes unides amb cèrcols de fusta o ferro, que serveix per a guardar i transportar vi i altres líquids (esp. la de quatre cargues per amunt).

Note

  • Segons el format i la mida, hi ha diferents tipus de botes, que reben noms específics (tonell, bocoi, botell, barral, etc.)
caixa caixa

<Eines i instruments de fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  caixa, n f
  • es  caja
  • fr  fût
  • en  block
  • en  plane bottom

<Indústria > Indústria de la fusta > Eines i instruments de fusteria>

caixa caixa

<Indústria > Indústria de la fusta > Eines>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 16572:2005 Eines per al treball de la fusta. Ribots de fusta. Nomenclatura i especificacions tècniques i de la norma ISO 2730:1973, tècnicament equivalent.

Aquesta norma UNE ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 16 Eines, la Secretaria del qual és a càrrec d'HERRAMEX. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR <http://www.aenor.es>
per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Fusta i Moble de l'IES La Sénia <http://agora.xtec.cat/ies-la-senia/intranet/>
. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

  • ca  caixa, n f
  • es  cuerpo de madera
  • fr  fût
  • en  body

<Ribots > Ribots de fusta>