Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "magrana" in all thematic areas
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Aplicacions per xarxa > Xarxes socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>
- ca m'agrada, n m
- es me gusta, n m
- fr j'aime, n m
- gl gústame, n m
- pt like, n m
- ro apreciere, n f
- ro like, n n
- en like, n
<Xarxes socials > Facebook>, <Xarxes socials > Twitter>, <Xarxes socials > Instagram>, <Xarxes socials > LinkedIn>, <Xarxes socials > YouTube>, <Xarxes socials > TikTok>
Definition
Note
- La icona sobre la qual es clica per a fer efectiu un m'agrada també s'anomena m'agrada.
- El plural de m'agrada és m'agrades. Per exemple: Aquest vídeo té 40.000 m'agrades.
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Aplicacions per xarxa > Xarxes socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>
- ca m'agrada, n m
- es me gusta, n m
- fr j'aime, n m
- gl gústame, n m
- pt like, n m
- ro like, n n
- en like, n
<Xarxes socials > Facebook>, <Xarxes socials > Twitter>, <Xarxes socials > Instagram>, <Xarxes socials > LinkedIn>, <Xarxes socials > YouTube>, <Xarxes socials > TikTok>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mòllera roquera, n f
- ca bròtola, n f sin. compl.
- ca bròtola de roca, n f sin. compl.
- ca bròtola roquera, n f sin. compl.
- ca fura, n f sin. compl.
- ca furonet de roca, n m sin. compl.
- ca molla, n f sin. compl.
- ca molla de forària, n f sin. compl.
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca mòllera cabotera, n f sin. compl.
- ca mòllera de roca, n f sin. compl.
- ca molla del furari, n f var. ling.
- ca móllara, n f var. ling.
- ca móllara roquera, n f var. ling.
- ca mollera, n f var. ling.
- ca móllera, n f var. ling.
- ca móllera borda, n f var. ling.
- ca móllera cabotera, n f var. ling.
- ca móllera roquera, n f var. ling.
- ca molleres roqueres, n f pl var. ling.
- nc Phycis phycis
- nc Blennius Phycis var. ling.
- nc Phy-cis mediterraneus var. ling.
- nc Phycis mediterraneus var. ling.
- nc Phycis tinca var. ling.
- es brotola de roca
- es brótola de roca
- es escolano
- es matrana
- fr mostelle de roche
- fr phycis de roche
- en fork beard
- en forkbeard
<Peixos > Gàdids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mòllera roquera, n f
- ca bròtola, n f sin. compl.
- ca bròtola de roca, n f sin. compl.
- ca bròtola roquera, n f sin. compl.
- ca fura, n f sin. compl.
- ca furonet de roca, n m sin. compl.
- ca molla, n f sin. compl.
- ca molla de forària, n f sin. compl.
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca mòllera cabotera, n f sin. compl.
- ca mòllera de roca, n f sin. compl.
- ca molla del furari, n f var. ling.
- ca móllara, n f var. ling.
- ca móllara roquera, n f var. ling.
- ca mollera, n f var. ling.
- ca móllera, n f var. ling.
- ca móllera borda, n f var. ling.
- ca móllera cabotera, n f var. ling.
- ca móllera roquera, n f var. ling.
- ca molleres roqueres, n f pl var. ling.
- nc Phycis phycis
- nc Blennius Phycis var. ling.
- nc Phy-cis mediterraneus var. ling.
- nc Phycis mediterraneus var. ling.
- nc Phycis tinca var. ling.
- es brotola de roca
- es brótola de roca
- es escolano
- es matrana
- fr mostelle de roche
- fr phycis de roche
- en fork beard
- en forkbeard
<Peixos > Gàdids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maçaner, n m
- ca maçana (fruit), n f alt. sin.
- ca maçanera, n f alt. sin.
- ca mançana (fruit), n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca poma, n f alt. sin.
- ca poma (fruit), n f alt. sin.
- ca pomer, n m alt. sin.
- ca pomera, n f alt. sin.
- ca pomera comuna, n f alt. sin.
- ca pomes, n f pl alt. sin.
- ca pomera comú, n f var. ling.
- nc Pyrus malus L.
- nc Malus communis Lam. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maçaner, n m
- ca maçana (fruit), n f alt. sin.
- ca maçanera, n f alt. sin.
- ca mançana (fruit), n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca poma, n f alt. sin.
- ca poma (fruit), n f alt. sin.
- ca pomer, n m alt. sin.
- ca pomera, n f alt. sin.
- ca pomera comuna, n f alt. sin.
- ca pomes, n f pl alt. sin.
- ca pomera comú, n f var. ling.
- nc Pyrus malus L.
- nc Malus communis Lam. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca madrassa, n f
- es madraza
- en madrasah
<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures civils>
Definition
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca madrassa, n f
- es madraza
- en madrasa
- en madrasah
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definition
Note
- El mur de la cara sud d'una madrassa sol estar més decorat i fa les funcions d'alquibla.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca magraner, n m
- es granado, n m
- fr grenadier, n m
- fr punica grenadier, n m
- en pomegranate, n
- nc Punica granatum
<Enginyeria forestal>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Otorrinolaringologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca magraner, n m
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Otorrinolaringologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
