Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "quaranta" in all thematic areas
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI tercera edat o quarta edat?
- es (quarta edat) cuarta edad, n f
- es (tercera edat) ancianidad, n f
- es (tercera edat) tercera edad, n f
- fr (quarta edat) quatrième âge, n m
- fr (tercera edat) troisième âge, n m
- en (quarta edat) fourth age, n
- en (tercera edat) third age, n
<Ciències socials > Serveis socials>
Definition
- La tercera edat (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és el període de la vida d'una persona caracteritzat pel cessament de les activitats professionals, generalment a partir dels seixanta-cinc anys.
. En cas de necessitar delimitar aquesta franja d'edat, se sol fer arribar la tercera edat fins als vuitanta anys, que és quan comença la quarta edat.
. Els equivalents castellans són tercera edad i ancianidad; el francès, troisième âge, i l'anglès, third age.
- La quarta edat és el període de la vida d'una persona caracteritzat per les patologies associades a l'envelliment, la pèrdua de facultats físiques i psíquiques, l'augment de la dependència i la necessitat d'atenció, generalment a partir dels vuitanta anys.
. L'equivalent castellà és cuarta edad; el francès, quatrième âge, i l'anglès, fourth age.
Note
- 1. Una persona de més de vuitanta anys s'anomena persona de la quarta edat (en castellà, persona de la cuarta edad; en francès, gran vieillard o personne du quatrième âge, i en anglès, old-elderly, old-old, super-ager o super-elderly).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de tercera edat, quarta edat i persona de la quarta edat al Cercaterm, i també el document de criteri original, A què fa referència el terme quarta edat?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/222/).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI tercera edat o quarta edat?
- es (quarta edat) cuarta edad, n f
- es (tercera edat) ancianidad, n f
- es (tercera edat) tercera edad, n f
- fr (quarta edat) quatrième âge, n m
- fr (tercera edat) troisième âge, n m
- en (quarta edat) fourth age, n
- en (tercera edat) third age, n
<Ciències de la salut > Geriatria>
Definition
- La tercera edat (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és el període de la vida d'una persona caracteritzat pel cessament de les activitats professionals, generalment a partir dels seixanta-cinc anys.
. En cas de necessitar delimitar aquesta franja d'edat, se sol fer arribar la tercera edat fins als vuitanta anys, que és quan comença la quarta edat.
. Els equivalents castellans són tercera edad i ancianidad; el francès, troisième âge, i l'anglès, third age.
- La quarta edat és el període de la vida d'una persona caracteritzat per les patologies associades a l'envelliment, la pèrdua de facultats físiques i psíquiques, l'augment de la dependència i la necessitat d'atenció, generalment a partir dels vuitanta anys.
. L'equivalent castellà és cuarta edad; el francès, quatrième âge, i l'anglès, fourth age.
Note
- 1. Una persona de més de vuitanta anys s'anomena persona de la quarta edat (en castellà, persona de la cuarta edad; en francès, gran vieillard o personne du quatrième âge, i en anglès, old-elderly, old-old, super-ager o super-elderly).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de tercera edat, quarta edat i persona de la quarta edat al Cercaterm, i també el document de criteri original, A què fa referència el terme quarta edat?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/222/).
<Arts > Dansa > Dansa clàssica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dansa clàssica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/309>
- ca 4a posició, n f
- ca quarta posició, n f
- es 4a posición, n f
- es cuarta posición, n f
- fr 4e position, n f
- fr quatrième position, n f
- en 4th position, n
- en fourth position, n
<Dansa clàssica > Posicions i direccions>, <Dansa clàssica > Z. Fitxes il·lustrades>
Definition
Note
- 1. La 4a posició pot ser creuada (o tancada) si la punta del peu de davant està alineada amb el taló del peu de darrere, i viceversa, o pot ser oberta si els dos talons estan alineats.
- 2. La 4a posició és una de les cinc posicions bàsiques dels peus: 1a posició, 2a posició, 3a posició, 4a posició i 5a posició.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acolliment en una quarta part dels milloraments, n m
- es acogida en una cuarta parte de las mejoras
- es acogimiento en una cuarta parte de las mejoras
<Dret civil>
Definition
Note
- Àmbit: Illes Balears
-
L'acolliment és una institució històrica tradicional a les Pitiüses que, no obstant això, no apareix en la Compilació del dret civil especial de Balears del 1961, i només és objecte de menció en l'actual Compilació del dret civil de Balears del 1990, en l'article 66.5, quan tracta del possible contingut dels espòlits, i per a assenyalar que l'acolliment es regeix pel que s'ha pactat i s'interpreta d'acord amb el costum.
La doctrina n'ha relacionat l'origen amb l'associació a compres i millores, institució pròpia de la comarca del Camp de Tarragona; així, José Cerdá Gimeno ha recordat que els conqueridors de les Pitiüses van venir de la diòcesi de Tarragona. El pacte d'acolliment era atorgat sempre pel marit a favor de l'esposa; no hi ha precedents històrics d'un acolliment atorgat per l'esposa a favor del marit o de caràcter recíproc. Aquesta situació històrica concorda amb la realitat d'un altre temps, en què l'esposa no treballava fora de la casa, sinó que en tenia cura, de manera que l'acolliment era com un reconeixement del treball que la dona realitzava a la llar i a l'explotació agrària; a més a més, li assegurava uns drets successoris, ja que, quan es dissolia el règim, en morir l'espòs, l'esposa feia efectiu el seu crèdit. Aquesta situació també s'ha de relacionar amb el fet que el cònjuge vidu no tenia -ni té encara- dret a llegítima, segons la legislació de les Pitiüses.
Olga Cardona Guasch ha assenyalat que l'acolliment aniria contra el principi d'igualtat dels cònjuges imposat pels articles 14 i 32 de la Constitució espanyola, per la qual cosa s'hauria de pactar amb caràcter recíproc; és a dir, cadascun dels cònjuges hauria d'acollir l'altre en una quarta part dels increments de patrimoni respectius produïts durant el matrimoni. Probablement, però, el règim d'acolliment pot ser constitucionalment admissible, sempre que tingui una motivació lògica -com seria la compensació d'un treball realitzat per a la casa i la família- i no es pugui considerar que hi ha un abús de superioritat per part d'un cònjuge sobre l'altre. La igualtat jurídica dels cònjuges no implica que tots dos han d'assumir les mateixes prestacions i comportaments, sinó un equilibri entre els corresponents a cadascun dels cònjuges.
El terme milloraments no s'ha d'entendre com a millores produïdes en els béns del cònjuge que fa l'acolliment, sinó que tindria una significació semblant a increments de patrimoni, i comprendria tots el béns d'importància econòmica adquirits per l'espòs durant el matrimoni. L'acolliment no produeix efectes fins que no s'esdevé l'extinció del règim i, normalment, mentre dura hi ha separació de béns entre els cònjuges, de manera que el cònjuge que fa l'acolliment inscriu a nom seu els béns que va adquirint, mentre que l'acollit té un dret de crèdit expectant sobre una quarta part d'aquests béns. Tradicionalment, el percentatge de participació ha estat sempre d'una quarta part; són excepcionals els casos en què s'indica una participació diferent, però sembla perfectament possible establir-la.
Si bé la institució ha complert unes funcions històriques molt importants, com a element de compensació del treball que l'esposa duu a terme per a la família, és dubtós que concordi amb les noves realitats actuals, en què és normal que els dos cònjuges treballin fora de casa. En aquest cas, podria ser adequat un acolliment amb caràcter recíproc. - V. t.: espòlits n m pl
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acord de quarta, n m
- es acorde de cuarta
- en quartal
<Música>
Definition
<Arts > Música > Anàlisi musical>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:
ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acord de quarta, n m
- es acorde de cuarta, n m
- en quartal, n
<Anàlisi musical > Anàlisi harmònica>
Definition
Note
- Exemple: Ginastera va poder aprendre d'ell el constant ús dels acords de quarta i la dissonància com a element ja no només generador de tensió o de color (com a l'impressionisme de Debussy), sinó com a element de significació estructural i, per tant, estàtic.
<Arts > Música > Anàlisi musical>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:
ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acord en segona inversió, n m
- ca acord de sexta i quarta, n m sin. compl.
- es acorde de cuarta y sexta, n m
- es acorde en segunda inversión, n m
- en six-four chord, n
<Anàlisi musical > Anàlisi harmònica>
Definition
Note
- Exemple: L'acord del segon grau en 6/4 correspon a un error d'harmonia, ja que l'ús d'un acord en segona inversió queda restringit en situacions molt puntuals que, en cap cas, s'adeqüen a la que apareix en la partitura.
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a les cefalosporines de quarta generació, n f
- en fourth generation cephalosporin allergy, n
- cod 294555000
<Al·lergologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca amarant bru, n m
- es amaranta parda
- fr amarante nitidule
- en brown firefinch
- de Braunbürzelamarant
- nc Lagonosticta nitidula
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca amarant bru, n m
- es amaranta parda
- fr amarante nitidule
- en brown firefinch
- de Braunbürzelamarant
- nc Lagonosticta nitidula
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
