Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "tarongina" in all thematic areas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llimoner, n m
- ca citronella, n f sin. compl.
- ca llima (fruit), n f sin. compl.
- ca llimera, n f sin. compl.
- ca llimó (fruit), n m sin. compl.
- ca llimona (fruit), n f sin. compl.
- ca llimonera, n f sin. compl.
- ca llima, n f alt. sin.
- ca llimer, n m alt. sin.
- ca llimó, n m alt. sin.
- ca llimona, n f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca citrinella, n f var. ling.
- nc Citrus limon (L.) Burm. f.
- nc Citrus limonum Risso var. ling.
<Botànica > rutàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llimoner, n m
- ca citronella, n f sin. compl.
- ca llima (fruit), n f sin. compl.
- ca llimera, n f sin. compl.
- ca llimó (fruit), n m sin. compl.
- ca llimona (fruit), n f sin. compl.
- ca llimonera, n f sin. compl.
- ca llima, n f alt. sin.
- ca llimer, n m alt. sin.
- ca llimó, n m alt. sin.
- ca llimona, n f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca citrinella, n f var. ling.
- nc Citrus limon (L.) Burm. f.
- nc Citrus limonum Risso var. ling.
<Botànica > rutàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca melissa, n f
- ca citronel·la, n f sin. compl.
- ca herba baiera, n f sin. compl.
- ca tarongina, n f sin. compl.
- es melisa
- fr mélisse
- en lemon balm
- en melissa
- en sweet balm
- nc Melissa officinalis
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melissot, n m
- ca melitis, n m/f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- nc Melittis melissophyllum L. subsp. melissophyllum
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca melissot, n m
- ca melitis, n m/f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- nc Melittis melissophyllum L. subsp. melissophyllum
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta de bou, n f
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba sana vera, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca mendastre, n m alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta comuna, n f alt. sin.
- ca menta de caramel, n f alt. sin.
- ca menta de cuinar, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
- ca menta de jardí, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca menta de les faves, n f alt. sin.
- ca menta de les sopes, n f alt. sin.
- ca menta del consol, n f alt. sin.
- ca menta del mal de panxa, n f alt. sin.
- ca menta del mal de ventre, n f alt. sin.
- ca menta dels horts, n f alt. sin.
- ca menta pebrera, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta verda, n f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca albassana, n f var. ling.
- ca mendastra, n f var. ling.
- ca mestrantes, n f pl var. ling.
- ca terongina, n f var. ling.
- nc Mentha spicata L.
- nc Mentha viridis L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Note
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta de bou, n f
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba sana vera, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca mendastre, n m alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta comuna, n f alt. sin.
- ca menta de caramel, n f alt. sin.
- ca menta de cuinar, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopa, n f alt. sin.
- ca menta de jardí, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca menta de les faves, n f alt. sin.
- ca menta de les sopes, n f alt. sin.
- ca menta del consol, n f alt. sin.
- ca menta del mal de panxa, n f alt. sin.
- ca menta del mal de ventre, n f alt. sin.
- ca menta dels horts, n f alt. sin.
- ca menta pebrera, n f alt. sin.
- ca menta romana, n f alt. sin.
- ca menta verda, n f alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca albassana, n f var. ling.
- ca mendastra, n f var. ling.
- ca mestrantes, n f pl var. ling.
- ca terongina, n f var. ling.
- nc Mentha spicata L.
- nc Mentha viridis L. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Note
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta pebrera, n f
- ca herba sana, n f sin. compl.
- ca menta piperita, n f sin. compl.
- ca menta romana, n f sin. compl.
- ca alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de lavanda, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba sana anglesa, n f alt. sin.
- ca herba sana de pebre, n f alt. sin.
- ca herba sana romana, n f alt. sin.
- ca herba sana tarongina, n f alt. sin.
- ca herbabona, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta americana, n f alt. sin.
- ca menta anglesa, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta canyella, n f alt. sin.
- ca menta cultivada, n f alt. sin.
- ca menta d'anís, n f alt. sin.
- ca menta de caramel, n f alt. sin.
- ca menta de faves, n f alt. sin.
- ca menta de fer licor, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopes, n f alt. sin.
- ca menta de jardí, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca menta de les sopes, n f alt. sin.
- ca menta del caramel, n f alt. sin.
- ca menta dels caramels, n f alt. sin.
- ca menta dels moros, n f alt. sin.
- ca menta forta, n f alt. sin.
- ca menta francesa, n f alt. sin.
- ca menta sopera, n f alt. sin.
- ca menta xocolatera, n f alt. sin.
- ca palpalei, n m alt. sin.
- ca sàndal, n m alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca tarongina negra, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca herbassana de pebre, n f var. ling.
- ca herbassana inglesa, n f var. ling.
- ca menta de pipermint, n f var. ling.
- ca menta inglesa, n f var. ling.
- ca menta piperina, n f var. ling.
- ca menta pipermina, n f var. ling.
- ca pampalei, n m var. ling.
- ca paupa-la-hi, n m var. ling.
- ca pipermint, n m/f var. ling.
- ca sàndul, n m var. ling.
- ca terongina, n f var. ling.
- nc Mentha ×piperita L.
- nc Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
- nc Mentha glabrata Vahl var. ling.
- nc Mentha nigricans Mill. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Note
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca menta pebrera, n f
- ca herba sana, n f sin. compl.
- ca menta piperita, n f sin. compl.
- ca menta romana, n f sin. compl.
- ca alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
- ca herba bona, n f alt. sin.
- ca herba de lavanda, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba sana anglesa, n f alt. sin.
- ca herba sana de pebre, n f alt. sin.
- ca herba sana romana, n f alt. sin.
- ca herba sana tarongina, n f alt. sin.
- ca herbabona, n f alt. sin.
- ca menta, n f alt. sin.
- ca menta americana, n f alt. sin.
- ca menta anglesa, n f alt. sin.
- ca menta borda, n f alt. sin.
- ca menta canyella, n f alt. sin.
- ca menta cultivada, n f alt. sin.
- ca menta d'anís, n f alt. sin.
- ca menta de caramel, n f alt. sin.
- ca menta de faves, n f alt. sin.
- ca menta de fer licor, n f alt. sin.
- ca menta de fer sopes, n f alt. sin.
- ca menta de jardí, n f alt. sin.
- ca menta de la reina, n f alt. sin.
- ca menta de la sopa, n f alt. sin.
- ca menta de les sopes, n f alt. sin.
- ca menta del caramel, n f alt. sin.
- ca menta dels caramels, n f alt. sin.
- ca menta dels moros, n f alt. sin.
- ca menta forta, n f alt. sin.
- ca menta francesa, n f alt. sin.
- ca menta sopera, n f alt. sin.
- ca menta xocolatera, n f alt. sin.
- ca palpalei, n m alt. sin.
- ca sàndal, n m alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca tarongina negra, n f alt. sin.
- ca albarsana, n f var. ling.
- ca herbassana de pebre, n f var. ling.
- ca herbassana inglesa, n f var. ling.
- ca menta de pipermint, n f var. ling.
- ca menta inglesa, n f var. ling.
- ca menta piperina, n f var. ling.
- ca menta pipermina, n f var. ling.
- ca pampalei, n m var. ling.
- ca paupa-la-hi, n m var. ling.
- ca pipermint, n m/f var. ling.
- ca sàndul, n m var. ling.
- ca terongina, n f var. ling.
- nc Mentha ×piperita L.
- nc Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
- nc Mentha glabrata Vahl var. ling.
- nc Mentha nigricans Mill. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Note
- La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca taronger agre, n m
- ca taronja agra (fruit), n f sin. compl.
- ca aranja (fruit), n f alt. sin.
- ca grill (carpel), n m alt. sin.
- ca naronger, n m alt. sin.
- ca naronja (fruit), n f alt. sin.
- ca poncem, n m alt. sin.
- ca taronger, n m alt. sin.
- ca taronger amarg, n m alt. sin.
- ca taronger bord, n m alt. sin.
- ca taronger de la Xina, n m alt. sin.
- ca taronger de taronges agres, n m alt. sin.
- ca tarongers, n m pl alt. sin.
- ca taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca taronges amargues, n f pl alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca taronja, n f alt. sin.
- ca taronja (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja del suc roig, n f alt. sin.
- ca taronja agre (fruit), n f var. ling.
- ca taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
- ca taronjo (fruit), n m var. ling.
- ca teronja (fruit), n f var. ling.
- ca toronja (fruit), n f var. ling.
- ca tronger agre, n m var. ling.
- ca tronja (fruit), n f var. ling.
- nc Citrus aurantium L.
- nc Citrus vulgaris Risso var. ling.
<Botànica > rutàcies>
Note
-
1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.
