Diccionari nàutic

Cadena o corda metàl·lica, encapellada en el botaló de floc, que s'estén fins a l'extrem inferior del moc, on queda trincada i des d'on es divideix en dos mostatxos.

Corda de cànem o cable de metall que va assegurat a l'extrem exterior del botaló de petifloc, d'on va al moc, i que serveix per a aguantar fort el botaló de petifloc contra els moviments d'arfada i capbussada.

Vessant d'una serra de sotaigua o d'una timbera submarina situada a la zona litoral abans d'arribar als plans o al fons de la mar de la zona profunda.

Núvol petit que surt al matí i assenyala gropada per a la tarda.

Torb o remolí de vent que sol venir de tramuntana i que és perillós per a les barques.

Filasses de verdet barrejades amb llepassa llarga i escombraries, que es creen en els fons dels bucs quan s'estan molt temps al port i en els de les embarcacions menors quan es deixen alguns mesos sense netejar.

Corda curta i prima, de poca resistència, destinada a lligar o relligar coses.

Cilindre blindat d'un vaixell de guerra que va des de la coberta protegida més baixa fins a la part superior de la torre.

Corda curta i prima, de poca resistència, destinada a lligar o relligar coses.

Cap de corda que uneix provisionalment dos altres caps més gruixuts.