Diccionari nàutic

Embarcació portuguesa de bon caminar i port mitjà, habitualment de vela o, en ocasions, de rems.

Peça de fusta a la popa dels bastiments que serveix per a aguantar el banc de popa.

Instrument de fusteria que consisteix en una peça de ferro en forma de set que serveix per a fixar sobre el banc la peça de fusta que s'està treballant.

Cap amb què, per la proa i per la popa, s'amarren dos vaixells abarloats.

Corda cosida a la vora de les veles que serveix per a reforçar-la.

Cap o cadena que, fermat a la pala del timó, serveix per a governar-lo en casos d'avaria de l'arjau.

Instrument que serveix per a localitzar els ciclons tropicals i determinar la direcció en què se'n troba el vèrtex i el rumb de la seva trajectòria quan no es disposa de carta del temps.

Relatiu o pertanyent a la baroclinitat.

Estat de l'atmosfera en què les superfícies de densitat o de temperatura constants s'intersequen en algun nivell amb les superfícies de pressió constant.

Baròmetre, generalment aneroide, que porta acoblat un mecanisme de registre que permet dibuixar sobre un gràfic la corba de la variació de la pressió atmosfèrica en funció del temps.