Diccionari nàutic

Estat ideal del temps, definit per la mitjana dels elements meteorològics d'un país, els seus valors extrems i les condicions mitjanes de freqüència o durada de cada valor particular.

Espai de terra comprès entre dos paral·lels a l'equador, que tenen mitja hora de diferència en la durada del dia major de l'any.

Clima humit i calorós característic de les terres pròximes a l'equador.

Clima d'una regió en què l'atmosfera està carregada d'aigua.

Manifestació de les dinàmiques atmosfèrica, oceànica i sedimentològica que afecten el medi ambient i que localment poden afectar la construcció i l'explotació d'un port.

Clima propi, però no exclusiu, de les regions properes al Mediterrani, caracteritzat pels estius calorosos i secs, pels hiverns suaus i per pluges que es presenten a la primavera i a la tardor.

Clima caracteritzat per temperatures càlides.

Clima caracteritzat per temperatures moderades.

Clima caracteritzat per temperatures fredes.

Clima regit pel sistema de vents del monsó, caracteritzat per una alternança molt marcada entre l'estació seca, que correspon a l'hivern, i l'estació plujosa, que correspon a l'estació càlida i que comporta els màxims de pluviositat mundials.