Diccionari nàutic

Peça de ferro on va engalzat el dau del timó.

Tac gran de fusta situat al peu del trinquet on es recolzava el bauprès de les embarcacions que el portaven llevadís.

Dolla cilíndrica sovint composta de dues o més peces generalment de bronze, d'acer o d'altres materials, que permet la rotació de l'arbre que s'hi allotja.

Dispositiu mecànic que transmet l'efecte propulsor de l'hèlix al buc del vaixell.

Coixinet proveït d'un conjunt de rodets, de boles o d'agulles que rodolen entre dos anells, un dels quals va unit al suport i l'altre, a l'òrgan mòbil.

Distintiu de nacionalitat dels iots de les classes internacionals de la International Yacht Racing Union pertanyents a Colòmbia.

Substància o preparació capaç de mantenir junts, per adherència perdurable, dos materials en contacte.

Adhesiu preparat a base de neoprè que s'aplica prèviament a les dues superfícies a enganxar, les quals transcorreguts uns minuts s'adhereixen fortament per simple contacte.

Aiguacuit que s'utilitzava en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i subjectar metxes als respectius encaixos en bastiments.

Tina gran amb forats al fons, per a escórrer els caps de nou enquitranats.