Diccionari nàutic

Ancorar amb dues àncores, una amb cadena per la proa i l'altra per la popa, formant un angle de 180°, de manera que el vaixell borni en poc espai quan canviï la marea.

Tenir el vaixell ancorat de tal manera que pugui girar lliurement al voltant de l'àncora.

Que es troba a un nivell molt per sota de la superfície de l'aigua.

Veu de manament que llança el capità o el patró d'una embarcació, durant la maniobra d'ancoratge, per a ordenar que es tirin a la mar les àncores que han de fixar l'embarcació.

Depressió que hi ha al fons de la mar.

Instrument que serveix per a mesurar la intensitat o la freqüència dels sons.

Part inferior de l'obra viva d'un vaixell.

Sòl sobre el qual reposa una massa d'aigua.

Distància vertical entre la cara superior de la mar i la superfície sòlida que hi ha a sota.

Conjunt dels llibres o dels documents d'una biblioteca o d'una llibreria, dels documents d'un arxiu, de les obres publicades per una editorial o de les peces d'un museu.