Diccionari nàutic

Unitat internacional de mesura d'angles que correspon a un arc de circumferència de longitud igual al radi.

Dit de la varietat de núvol dels gèneres cirrus, altocúmulus, altostratus, estratocúmulus o cúmulus, format per bandes amples i paral·leles que travessen el cel.

Estació emissora i aparell receptor de radiodifusió.

Balisa que emet energia electromagnètica per a definir la seva situació.

Radiobalisa que s'utilitza per a facilitar les tasques de cerca i rescat en casos d'emergència a la mar.

Instrument indicador de ruta basat en la capacitat direccional d'una antena de quadre per a rebre radiacions electromagnètiques de baixa freqüència.

Interval de freqüències que una emissora de ràdio pot utilitzar per a les seves transmissions.

Telecomunicació feta per mitjà d'ones radioelèctriques.

Estudi de les tècniques de transmissió d'informació per ones radioelèctriques.

Aparell que, mitjançant ones radioelèctriques d'alta freqüència, és capaç de localitzar i d'identificar objectes a distància.