Diccionari nàutic

Part de la matemàtica dedicada a l'estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.

Relatiu o pertanyent a la trigonometria.

Mètode per a determinar les posicions terrestres horitzontals mitjançant la mesura dels costats dels triangles en lloc dels angles.

Embarcació de regates formada per tres bucs.

Corda que serveix per a subjectar un pal d'una nau, per a amarrar una perxa o una àncora.

Subjectar fortament amb trinques o cadenes.

Acció de subjectar fortament amb trinques.

Ormeig de pescar que consisteix en una xarxa de 200 m, amb surada, ploms i anelles, per on s'escorre un cap que, en estirar-lo, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta empresonat el peix.

Pal més pròxim a proa en les embarcacions de més d'un pal.

Vela que s'enverga en el trinquet.