trigonometria
trigonometria
- ca trigonometria, n f
Definició
Part de la matemàtica dedicada a l'estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
trigonomètric -a
trigonomètric -a
- ca trigonomètric -a, adj
Definició
Relatiu o pertanyent a la trigonometria.
trilateració
trilateració
- ca trilateració, n f
Definició
Mètode per a determinar les posicions terrestres horitzontals mitjançant la mesura dels costats dels triangles en lloc dels angles.
trimarà
trimarà
- ca trimarà, n m
- es trimarán
Definició
Embarcació de regates formada per tres bucs.
trinca
trinca
- ca trinca, n f
- es trinca
Definició
Corda que serveix per a subjectar un pal d'una nau, per a amarrar una perxa o una àncora.
trincar
trincar
- ca trincar, v tr
- es trincar
Definició
Subjectar fortament amb trinques o cadenes.
trincatge
trincatge
- ca trincatge, n m
- es trincaje
Definició
Acció de subjectar fortament amb trinques.
trinera
trinera
- ca teranyina, n f
- ca cinta, n f sin. compl.
- ca traïnya, n f sin. compl.
- ca trinera, n f sin. compl.
Definició
Ormeig de pescar que consisteix en una xarxa de 200 m, amb surada, ploms i anelles, per on s'escorre un cap que, en estirar-lo, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta empresonat el peix.
trinquet
trinquet
- ca trinquet, n m
Definició
Pal més pròxim a proa en les embarcacions de més d'un pal.
trinquet
trinquet
- ca trinquet, n m
Definició
Vela que s'enverga en el trinquet.
