Back to top
  • ca  huitoto murui
  • ca  bue sin. compl.
  • ca  murai sin. compl.
  • ca  murui sin. compl.
  • cod  murui
  • ar  هويتوتو مورواي
  • cy  Huitoto murui
  • cy  Bue sin. compl.
  • cy  Murai sin. compl.
  • cy  Murui sin. compl.
  • de  Huitoto Murui
  • de  Bue sin. compl.
  • de  Murai sin. compl.
  • de  Murui sin. compl.
  • en  Murui Witoto
  • en  Bue sin. compl.
  • en  Murai sin. compl.
  • en  Murui sin. compl.
  • en  Murui Huitoto sin. compl.
  • es  huitoto murui
  • es  bue sin. compl.
  • es  murai sin. compl.
  • es  murui sin. compl.
  • eu  murui huitotera
  • eu  bue sin. compl.
  • eu  murai sin. compl.
  • eu  murui sin. compl.
  • fr  huitoto murui
  • fr  bue sin. compl.
  • fr  murai sin. compl.
  • fr  murui sin. compl.
  • gn  huitoto murui
  • gn  bue sin. compl.
  • gn  murai sin. compl.
  • gn  murui sin. compl.
  • it  huitoto murui
  • it  bue sin. compl.
  • it  murai sin. compl.
  • it  murui sin. compl.
  • ja  ウィトト・ ムルイ語
  • ja  ムライ語、ブエ語 sin. compl.
  • nl  Huitoto Murui
  • nl  Bue sin. compl.
  • nl  Murai sin. compl.
  • nl  Murui sin. compl.
  • pt  huitoto murui
  • pt  bue sin. compl.
  • pt  murai sin. compl.
  • pt  murui sin. compl.
  • ru  Уитото-муруи
  • ru  Буэ sin. compl.
  • ru  Буи sin. compl.
  • ru  Мураи sin. compl.
  • zh  胡伊托托-穆鲁伊语
  • zh  布艾 sin. compl.
  • zh  穆拉伊 sin. compl.
  • zh  穆鲁伊 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Huitoto > Huitotoa, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú

Definition
Els huitoto muinane, huitoto murui i huitoto meneca del Perú viuen integrats en una sola comunitat. Gràcies a la convivència, els huitoto murui entenen la llengua huitoto muinane. És possible que al Brasil ja no hi quedin parlants.

Totes tres llengües, huitoto meneca, huitoto murui i huitoto muinane, presenten un grau força alt de semblança. Algunes fonts les consideren tres dialectes d'una sola llengua, el huitoto (vegeu Endangered Languages in South America). No obstant això, no són mútuament intel·ligibles, per la qual cosa altres fonts les tracten com a llengües independents.

Els huitotos van ser vistos per primera vegada per colonitzadors blancs al segle XVII. Fins a les darreries del XIX, però, no es van establir contactes estables. La instal·lació en terres huitoto colombianes de companyies explotadores de cautxú va provocar unes altes taxes de mortalitat dels indígenes per culpa d'epidèmies de malalties europees.

Els huitotos que avui habiten al Perú són descendents dels grups que van fugir dels explotadors de Colòmbia. L'índex d'escolarització és força baix i la majoria de mestres no són indígenes.
  • ca  bafut
  • ca  babute sin. compl.
  • ca  bufe sin. compl.
  • ca  fut sin. compl.
  • ar  بافوتية
  • cy  Bafut
  • cy  Babute sin. compl.
  • cy  Bufe sin. compl.
  • cy  Fut sin. compl.
  • de  Bafut
  • de  Babute sin. compl.
  • de  Bufe sin. compl.
  • de  Fut sin. compl.
  • en  Bafut
  • en  Babute sin. compl.
  • en  Befe sin. compl.
  • en  Bufe sin. compl.
  • en  Fu sin. compl.
  • en  Fut sin. compl.
  • es  bafuto
  • es  babute sin. compl.
  • es  bufe sin. compl.
  • es  fut sin. compl.
  • eu  bafutera
  • eu  babute sin. compl.
  • eu  bufe sin. compl.
  • eu  fut sin. compl.
  • fr  bafut
  • fr  babute sin. compl.
  • fr  bufe sin. compl.
  • fr  fut sin. compl.
  • gl  bafut
  • gl  babute sin. compl.
  • gl  bufe sin. compl.
  • gl  fut sin. compl.
  • gn  vafuto
  • gn  fut sin. compl.
  • gn  vabute sin. compl.
  • gn  vufe sin. compl.
  • it  bafut
  • it  babute sin. compl.
  • it  bufe sin. compl.
  • it  fut sin. compl.
  • ja  バフット語
  • ja  バブ-ト語、ブフェ語、フー語、フート語 sin. compl.
  • nl  Bafut
  • nl  Babute sin. compl.
  • nl  Bufe sin. compl.
  • nl  Fut sin. compl.
  • pt  bafut
  • pt  babute sin. compl.
  • pt  bufe sin. compl.
  • pt  fut sin. compl.
  • ru  Бафут
  • ru  Фут sin. compl.
  • ru  Буфе sin. compl.
  • ru  Бабуте sin. compl.
  • zh  巴弗特语
  • zh  巴布特、布非、弗特 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definition
Alguns lingüistes consideren el bafut com una varietat dialectal de la llengua ngemba, ja que la intercomprensió entre els parlants de llengües del grup bantoide meridional és força alta.

La tradició oral situa els orígens dinàstics dels bafuts a les àrees de Ndobo i Tikari.

La forma escrita del bafut va ser codificada el 1982 per Joseph Mfonyam. Des d'aleshores s'ha emprat en traduccions i altres obres.
  • ca  ilongot
  • ca  bugkalut sin. compl.
  • ca  bukalot sin. compl.
  • ca  lingotes sin. compl.
  • ar  يونغوتية
  • cy  Ilongot
  • cy  Bugkalut sin. compl.
  • cy  Bukalot sin. compl.
  • cy  Ilonggot sin. compl.
  • cy  Lingotes sin. compl.
  • de  Ilongot
  • de  Bugkalut sin. compl.
  • de  Bukalot sin. compl.
  • de  Lingotes sin. compl.
  • en  Ilongot
  • en  Bugkalut sin. compl.
  • en  Bukalot sin. compl.
  • en  Ilonggot sin. compl.
  • en  Lingotes sin. compl.
  • es  ilongoto
  • es  bugkalut sin. compl.
  • es  bukalot sin. compl.
  • es  ilonggot sin. compl.
  • es  lingotes sin. compl.
  • eu  ilongotera
  • eu  bugkalut sin. compl.
  • eu  bukalot sin. compl.
  • eu  ilonggot sin. compl.
  • eu  lingotes sin. compl.
  • fr  ilongot
  • fr  bugkalut sin. compl.
  • fr  bukalot sin. compl.
  • fr  ilonggot sin. compl.
  • fr  lingotes sin. compl.
  • gl  ilongoto
  • gl  bugkalut sin. compl.
  • gl  bukalot sin. compl.
  • gl  ilonggot sin. compl.
  • gl  lingotés sin. compl.
  • gn  ilongoto
  • gn  ilonggot sin. compl.
  • gn  lingotes sin. compl.
  • gn  vugkalut sin. compl.
  • gn  vukalot sin. compl.
  • it  ilongot
  • it  bugkalut sin. compl.
  • it  bukalot sin. compl.
  • it  ilonggot sin. compl.
  • it  lingotes sin. compl.
  • ja  イロンゴ語
  • nl  Ilongot
  • nl  Bugkalut sin. compl.
  • nl  Bukalot sin. compl.
  • nl  Ilonggot sin. compl.
  • nl  Lingotees sin. compl.
  • pt  ilongot
  • pt  bugkalut sin. compl.
  • pt  bukalot sin. compl.
  • pt  ilonggot sin. compl.
  • pt  lingotes sin. compl.
  • ru  Илонгот
  • ru  Букалот sin. compl.
  • ru  Линготес sin. compl.
  • ru  Бугкалут sin. compl.
  • zh  伊隆戈
  • zh  伊隆戈特、林戈特、布戈卡洛特、布卡洛特 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definition
El terme ilongot es refereix col·lectivament a tres grups ètnics localitzats tradicionalment al sud de Sierra Madre i a les muntanyes Caraballo: els italon (establerts al riu Cagayan), els engongot/ipagi (riu Tabayon) i els abaka/ibilao (riu Conwap).

El nom ilongot (que prové de la paraula quirungut, 'del bosc') no s'ha de confondre amb ilonggo, que és una altra manera de denominar el hiligaynon (llengua del grup visaia, parlada a la regió de Visaya occidental).

Els ilongots són una comunitat que viu normalment en àrees properes als rius, que els proveeixen de queviures i mitjans de transport. Hi ha hagut, però, una emigració molt important des de les regions tradicionals cap a altres províncies: Bulacan (5.000), Cavite (4.800), Zamboanga (3.700), Palawan (2.700), i altres regions on la població ilongot és més nombrosa que al llocs d'origen.

La població ilongot està subdividida en tretze grups dialectals: abaka, aymuyu, belansi, beqnad, benabe, dekran, kebinanan, payupay, pugu, rumyad, sinebran, taan i tamsi.
  • ca  bocotà
  • ca  bocotà de chiriquí sin. compl.
  • ca  bogotà sin. compl.
  • ca  bokotà sin. compl.
  • ca  buglere sin. compl.
  • ca  guaymí sabanero sin. compl.
  • ca  murire sin. compl.
  • ca  sabanero sin. compl.
  • cod  buglé
  • ar  بوكوتا
  • cy  Bocotá
  • cy  Bocotá de chiriquí sin. compl.
  • cy  Bogotá sin. compl.
  • cy  Bokotá sin. compl.
  • cy  Buglere sin. compl.
  • cy  Guaymí sabanero sin. compl.
  • cy  Murire sin. compl.
  • cy  Sabanero sin. compl.
  • de  Bocota
  • de  Bocota de Chiriquí sin. compl.
  • de  Bogota sin. compl.
  • de  Bokota sin. compl.
  • de  Buglere sin. compl.
  • de  Guaymí Sabanero sin. compl.
  • de  Murire sin. compl.
  • en  Bocota
  • en  Bocota de Chiriqui sin. compl.
  • en  Bogota sin. compl.
  • en  Bokota sin. compl.
  • en  Buglere sin. compl.
  • en  Guaymí Sabanero sin. compl.
  • en  Murire sin. compl.
  • en  Sabanero sin. compl.
  • en  Veraguas Sabanero sin. compl.
  • es  bocotá
  • es  bocotá de chiriquí sin. compl.
  • es  bogiotá sin. compl.
  • es  bokotá sin. compl.
  • es  buglere sin. compl.
  • es  guaimí sabanero sin. compl.
  • es  murire sin. compl.
  • es  sabanero sin. compl.
  • eu  bocotera
  • eu  bogota sin. compl.
  • eu  bokota sin. compl.
  • eu  buglere sin. compl.
  • eu  buglerera sin. compl.
  • eu  chiriquiko bocotera sin. compl.
  • eu  murire sin. compl.
  • eu  sabanero sin. compl.
  • eu  sabanero guaymiera sin. compl.
  • fr  bogota
  • fr  bocota sin. compl.
  • fr  bocota de chiriqui sin. compl.
  • fr  bokota sin. compl.
  • fr  buglere sin. compl.
  • fr  guaimi sabanero sin. compl.
  • fr  murire sin. compl.
  • fr  sabanero sin. compl.
  • gn  vokota
  • gn  guaymi savanéro sin. compl.
  • gn  murire sin. compl.
  • gn  savanéro sin. compl.
  • gn  vogota sin. compl.
  • gn  vokota chiriki-gua sin. compl.
  • it  bocotà
  • it  bocotà de chiriquí sin. compl.
  • it  bogotà sin. compl.
  • it  bokotà sin. compl.
  • it  buglere sin. compl.
  • it  guaymí sabanero sin. compl.
  • it  murire sin. compl.
  • it  sabanero sin. compl.
  • ja  ボコタ語
  • ja  ボゴタ語 sin. compl.
  • ja  ムリレ語 sin. compl.
  • ja  グアイミ・ サバネロ語 sin. compl.
  • ja  サバネロ語 sin. compl.
  • ja  ブグレレ語 sin. compl.
  • ja  チリキのボコタ語 sin. compl.
  • nl  Bocotá
  • nl  Bocotá de Chiriquí sin. compl.
  • nl  Bogotá sin. compl.
  • nl  Bokotá sin. compl.
  • nl  Buglere sin. compl.
  • nl  Guaymí Sabanero sin. compl.
  • nl  Murire sin. compl.
  • nl  Sabanero sin. compl.
  • pt  bocotá
  • pt  bocotá de chiriquí sin. compl.
  • pt  bogotá sin. compl.
  • pt  bokotá sin. compl.
  • pt  buglere sin. compl.
  • pt  guaymí sabanero sin. compl.
  • pt  murire sin. compl.
  • pt  sabanero sin. compl.
  • ru  Бокота
  • ru  Бугле sin. compl.
  • ru  Богота sin. compl.
  • ru  Мурире sin. compl.
  • ru  Буглере sin. compl.
  • ru  Верагуас сабанеро sin. compl.
  • ru  Сабанеро sin. compl.
  • ru  Бокота-де-чирики sin. compl.
  • ru  Гуайми сабанерo sin. compl.
  • zh  波克塔语
  • zh  波克达语 sin. compl.
  • zh  波哥大语 sin. compl.
  • zh  穆利热语 sin. compl.
  • zh  布格勒热语 sin. compl.
  • zh  萨巴内罗语 sin. compl.
  • zh  萨巴内罗的瓜伊米语 sin. compl.
  • zh  波克塔语 de 奇利基语 sin. compl.
  • scr  Alfabet de creació independent
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

Definition
Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.

El bocotà està format per dos dialectes: el bocotà, variant del nord-est, i el buglere (també anomenat guaymí sabanero, sabanero, murire i bocotà de Chiriquí), parlat al sud-oest dels assentaments bocotà.

Es tracta de dos grups culturalment diferents. El dialecte buglere presenta una forta influència cultural guaymí, ja que els seus parlants viuen integrats en comunitats guaymí. Els bocotà pròpiament dits viuen a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas. Des de mitjan segle XX es produeixen migracions de buglere, i en menor mesura de bocotà, des de Panamà cap a Costa Rica.

Un fet interessant amb relació al bocotà és l'elaboració per part d'un membre de la mateixa comunitat, Francisco Rodríguez Atencio, d'un alfabet per escriure la seva pròpia llengua. Aquest parlant de la varietat buglere, a partir de certes simbologies gràfiques guaymí i amb la col·laboració d'alguns familiars, va crear aquest sistema d'escriptura els anys seixanta del segle passat. Francisco, un bon coneixedor i narrador de la tradició oral buglere, va escriure diversos relats en el seu alfabet. Sembla, però, que no li va interessar difondre'l dins la comunitat, de manera que la circulació d'escrits redactats amb el seu alfabet és molt limitada.
  • ca  kaingà
  • ca  bugre sin. compl.
  • ca  coroado sin. compl.
  • ca  kaingan sin. compl.
  • ca  kaingán sin. compl.
  • ca  kanhgág sin. compl.
  • ar  كاينغا
  • cy  Kaingáng
  • cy  Bugre sin. compl.
  • cy  Coroado sin. compl.
  • cy  Kaingan sin. compl.
  • cy  Kaingán sin. compl.
  • cy  Kanhgág sin. compl.
  • de  Kaingang
  • de  Bugre sin. compl.
  • de  Coroado sin. compl.
  • de  Kaingá sin. compl.
  • de  Kaingán sin. compl.
  • de  Kanhgág sin. compl.
  • en  Kaingang
  • en  Bugre sin. compl.
  • en  Caingang sin. compl.
  • en  Coroado sin. compl.
  • en  Coroados sin. compl.
  • es  kaingá
  • es  bugre sin. compl.
  • es  coroado sin. compl.
  • es  kahngág sin. compl.
  • es  kaingan sin. compl.
  • es  kaingán sin. compl.
  • eu  kaingangera
  • eu  bugre sin. compl.
  • eu  coroado sin. compl.
  • eu  kaingan sin. compl.
  • eu  kaingán sin. compl.
  • eu  kanhgág sin. compl.
  • fr  kaingang
  • fr  bugre sin. compl.
  • fr  coroado sin. compl.
  • fr  kaingan sin. compl.
  • fr  kaingán sin. compl.
  • fr  kanhgág sin. compl.
  • gn  kainga
  • gn  bugre sin. compl.
  • gn  coroado sin. compl.
  • gn  kaingan sin. compl.
  • gn  kaingán sin. compl.
  • gn  kanhgág sin. compl.
  • it  kaingang
  • it  bugre sin. compl.
  • it  coroado sin. compl.
  • it  kaingan sin. compl.
  • it  kaingán sin. compl.
  • it  kanhgág sin. compl.
  • ja  カインガング語
  • ja  ブグレ語 sin. compl.
  • ja  コロアド語 sin. compl.
  • ja  カンガッグ語 sin. compl.
  • ja  カインガ語、カインガン語 sin. compl.
  • nl  Kaingang
  • nl  Bugre sin. compl.
  • nl  Coroado sin. compl.
  • nl  Kaingan sin. compl.
  • nl  Kaingán sin. compl.
  • nl  Kanhgág sin. compl.
  • pt  kaingang
  • pt  bugre sin. compl.
  • pt  caingangue sin. compl.
  • pt  coroado sin. compl.
  • pt  kaingan sin. compl.
  • pt  kaingán sin. compl.
  • pt  kanhgág sin. compl.
  • ru  Каинганг
  • ru  Бугре sin. compl.
  • ru  Каинган sin. compl.
  • ru  Короадо sin. compl.
  • ru  Кайнганг sin. compl.
  • ru  Короадос sin. compl.
  • zh  康加语
  • zh  康敢 sin. compl.
  • zh  康甘 sin. compl.
  • zh  布格雷 sin. compl.
  • zh  康赫加戈 sin. compl.
  • zh  科洛阿多 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil

Definition
El kaingà és la llengua je amb més parlants (45% del total).

Es divideix en cinc dialectes:
1. el kaingà de São Paulo,
2. el kaingà de Paranà (entre els rius Paranapanema i Iguaçú),
3. el central (entre els rius Iguaçú i Uruguai),
4. el sud-oriental (al sud del riu Uruguai i est del riu Passo Fundo) i
5. el sud-occidental (al sud del riu Uruguai i oest del riu Passo Fundo).
Les diferències dialectals afecten fonamentalment la fonologia.

Van establir relacions estables amb població no indígena al segle XIX, quan es van instal·lar explotacions ramaderes a la seva regió. Els kaingàs que més s'hi van resistir van ser els de São Paulo i els del nord de Paranà.

Des del 1970 hi ha escola bilingüe, que no fa sinó afavorir l'ús del portuguès: l'ensenyament es fa en kaingà el primer any d'escolarització, però a partir del segon es passa al portuguès.

En zones com Ivaí i Faxinal encara hi ha força població monolingüe en la llengua autòctona, mentre que en d'altres, com en alguns pobles de São Paulo, el kaingà ja no es parla gens. Es manté una certa consciència que la llengua és símbol d'identitat.

S'han escrit alguns materials bilingües sobre sanitat, alcoholisme, ajudes estatals, etc.
Existeixen molts estudis lingüístics sobre aquesta llengua (vegeu Fabre 2005).
  • ca  laklano
  • ca  aweikoma sin. compl.
  • ca  botocudo sin. compl.
  • ca  bugre sin. compl.
  • ca  chocré sin. compl.
  • ca  socré sin. compl.
  • ca  xokleng sin. compl.
  • ca  xokren sin. compl.
  • cod  laklano
  • ar  لاكلانوية
  • cy  Laklano
  • cy  Aweikoma sin. compl.
  • cy  Botocudo sin. compl.
  • cy  Bugre sin. compl.
  • cy  Chocré sin. compl.
  • cy  Socré sin. compl.
  • cy  Xokleng sin. compl.
  • cy  Xokren sin. compl.
  • de  Laklano
  • de  Aweikoma sin. compl.
  • de  Botocudo sin. compl.
  • de  Bugre sin. compl.
  • de  Chocré sin. compl.
  • de  Socré sin. compl.
  • de  Xokleng sin. compl.
  • de  Xokren sin. compl.
  • en  Laklano
  • en  Aweikoma sin. compl.
  • en  Botocudos sin. compl.
  • en  Bugre sin. compl.
  • en  Chocré sin. compl.
  • en  Shocleng sin. compl.
  • en  Shokleng sin. compl.
  • en  Socré sin. compl.
  • en  Xokleng sin. compl.
  • en  Xokren sin. compl.
  • es  laklano
  • es  aweikoma sin. compl.
  • es  botocudo sin. compl.
  • es  bugre sin. compl.
  • es  chocré sin. compl.
  • es  socré sin. compl.
  • es  xokleng sin. compl.
  • es  xokren sin. compl.
  • eu  laklanoera
  • eu  aweikoma sin. compl.
  • eu  botocudo sin. compl.
  • eu  bugre sin. compl.
  • eu  chocré sin. compl.
  • eu  socré sin. compl.
  • eu  xokleng sin. compl.
  • eu  xokren sin. compl.
  • fr  laklano
  • fr  aweikoma sin. compl.
  • fr  botocudo sin. compl.
  • fr  bugre sin. compl.
  • fr  chocré sin. compl.
  • fr  socré sin. compl.
  • fr  xokleng sin. compl.
  • fr  xokren sin. compl.
  • gn  laklano
  • gn  aweikoma sin. compl.
  • gn  botocudo sin. compl.
  • gn  bugre sin. compl.
  • gn  chocré sin. compl.
  • gn  socré sin. compl.
  • gn  xokleng sin. compl.
  • gn  xokren sin. compl.
  • it  laklano
  • it  aweikoma sin. compl.
  • it  botocudo sin. compl.
  • it  bugre sin. compl.
  • it  chocré sin. compl.
  • it  socré sin. compl.
  • it  xokleng sin. compl.
  • it  xokren sin. compl.
  • ja  ラクラノ語
  • ja  ソクレ語 sin. compl.
  • ja  ブグレ語 sin. compl.
  • ja  チョクレ語 sin. compl.
  • ja  ボトクド語 sin. compl.
  • ja  ショクレン語 sin. compl.
  • ja  アウェイコマ語 sin. compl.
  • nl  Laklano
  • nl  Aweikoma sin. compl.
  • nl  Botocudo sin. compl.
  • nl  Bugre sin. compl.
  • nl  Chocré sin. compl.
  • nl  Socré sin. compl.
  • nl  Xokleng sin. compl.
  • pt  laklãnõ
  • pt  aveicoma sin. compl.
  • pt  aweikoma sin. compl.
  • pt  botocudo sin. compl.
  • pt  bugre sin. compl.
  • pt  chocré sin. compl.
  • pt  socré sin. compl.
  • pt  xokleng sin. compl.
  • pt  xokren sin. compl.
  • ru  Лаклано
  • ru  Бугре sin. compl.
  • ru  Сокре sin. compl.
  • ru  Чокре sin. compl.
  • ru  Шокрен sin. compl.
  • ru  Шокленг sin. compl.
  • ru  Авейкома sin. compl.
  • ru  Ботокудский sin. compl.
  • zh  拉克兰诺语
  • zh  肖克伦、索克雷、乔克雷、乔克伦、阿维克马、布格雷、波托库多 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil

Definition
Els etnòlegs i lingüistes tendeixen a anomenar el poble i la seva llengua xokleng, segurament per un malentès del Servei de Protecció dels Indis, que hi va entrar en contacte a principi del segle XX. La mateixa comunitat, però, considera aquest terme ofensiu i reivindica la denominació laklano originària, que significa 'els que viuen on surt el sol'. Actualment l'autodenominació guanya espai polític gràcies al moviment de recuperació lingüística i cultural.

Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.

El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.
  • ca  makuna
  • ca  buhagana sin. compl.
  • ca  emoa sin. compl.
  • ca  ide sin. compl.
  • ca  jepa-matsi sin. compl.
  • ca  macuna sin. compl.
  • ca  paneroa sin. compl.
  • ca  roea sin. compl.
  • ca  suroa sin. compl.
  • ca  tabotiro jejea sin. compl.
  • ca  umua sin. compl.
  • ca  wuhána sin. compl.
  • ca  yeba sin. compl.
  • ca  yepá-mahsá sin. compl.
  • ar  ماكونا
  • cy  Makuna
  • cy  Buhagana sin. compl.
  • cy  Emoa sin. compl.
  • cy  Ide sin. compl.
  • cy  Jepa-matsi sin. compl.
  • cy  Macuna sin. compl.
  • cy  Paneroa sin. compl.
  • cy  Roea sin. compl.
  • cy  Suroa sin. compl.
  • cy  Tabotiro jejea sin. compl.
  • cy  Umua sin. compl.
  • cy  Wuhána sin. compl.
  • cy  Yeba sin. compl.
  • cy  Yepá-mahsá sin. compl.
  • de  Macuna
  • de  Buhagana sin. compl.
  • de  Emoa sin. compl.
  • de  Ide sin. compl.
  • de  Jepa-Matsi sin. compl.
  • de  Makuna sin. compl.
  • de  Paneroa sin. compl.
  • de  Roea sin. compl.
  • de  Suroa sin. compl.
  • de  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • de  Umua sin. compl.
  • de  Wuhána sin. compl.
  • de  Yeba sin. compl.
  • de  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • en  Macuna
  • en  Buhagana sin. compl.
  • en  Emoa sin. compl.
  • en  Ide sin. compl.
  • en  Jepa-Matsi sin. compl.
  • en  Makuna sin. compl.
  • en  Paneroa sin. compl.
  • en  Roea sin. compl.
  • en  Suroa sin. compl.
  • en  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • en  Umua sin. compl.
  • en  Wuhána sin. compl.
  • en  Yeba sin. compl.
  • en  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • es  macuna
  • es  buhagana sin. compl.
  • es  emoa sin. compl.
  • es  ide sin. compl.
  • es  jepa-matsi sin. compl.
  • es  makuna sin. compl.
  • es  paneroa sin. compl.
  • es  roea sin. compl.
  • es  suroa sin. compl.
  • es  tabotiro jejea sin. compl.
  • es  umua sin. compl.
  • es  wuhána sin. compl.
  • es  yeba sin. compl.
  • es  yepá-mahsá sin. compl.
  • eu  makunera
  • eu  buhagana sin. compl.
  • eu  emoa sin. compl.
  • eu  ide sin. compl.
  • eu  jepa-matsi sin. compl.
  • eu  macuna sin. compl.
  • eu  makuna sin. compl.
  • eu  paneroa sin. compl.
  • eu  roea sin. compl.
  • eu  suroa sin. compl.
  • eu  tabotiro jejea sin. compl.
  • eu  umua sin. compl.
  • eu  wuhána sin. compl.
  • eu  yeba sin. compl.
  • eu  yepá-mahsá sin. compl.
  • fr  macuna
  • fr  buhagana sin. compl.
  • fr  emoa sin. compl.
  • fr  ide sin. compl.
  • fr  jepa-matsi sin. compl.
  • fr  makuna sin. compl.
  • fr  paneroa sin. compl.
  • fr  roea sin. compl.
  • fr  suroa sin. compl.
  • fr  tabotiro jejea sin. compl.
  • fr  umua sin. compl.
  • fr  wuhána sin. compl.
  • fr  yeba sin. compl.
  • fr  yepá-mahsá sin. compl.
  • gl  macuna
  • gl  buhagana sin. compl.
  • gl  emoa sin. compl.
  • gl  ide sin. compl.
  • gl  jepa-matsi sin. compl.
  • gl  makuna sin. compl.
  • gl  paneroa sin. compl.
  • gl  roea sin. compl.
  • gl  suroa sin. compl.
  • gl  tabotiro jejea sin. compl.
  • gl  umua sin. compl.
  • gl  wuhána sin. compl.
  • gl  yeba sin. compl.
  • gl  yepá-mahsá sin. compl.
  • it  macuna
  • it  buhagana sin. compl.
  • it  emoa sin. compl.
  • it  ide sin. compl.
  • it  jepa-matsi sin. compl.
  • it  makuna sin. compl.
  • it  paneroa sin. compl.
  • it  roea sin. compl.
  • it  suroa sin. compl.
  • it  tabotiro jejea sin. compl.
  • it  umua sin. compl.
  • it  wuhána sin. compl.
  • it  yeba sin. compl.
  • it  yepá-mahsá sin. compl.
  • ja  マクナ語
  • nl  Makuna
  • nl  Buhagana sin. compl.
  • nl  Emoa sin. compl.
  • nl  Ide sin. compl.
  • nl  Jepa-Matsi sin. compl.
  • nl  Macuna sin. compl.
  • nl  Paneroa sin. compl.
  • nl  Roea sin. compl.
  • nl  Suroa sin. compl.
  • nl  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • nl  Umua sin. compl.
  • nl  Wuhána sin. compl.
  • nl  Yeba sin. compl.
  • nl  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • pt  macuna
  • pt  buhagana sin. compl.
  • pt  emoa sin. compl.
  • pt  ide sin. compl.
  • pt  jepa-matsi sin. compl.
  • pt  makuna sin. compl.
  • pt  paneroa sin. compl.
  • pt  roea sin. compl.
  • pt  suroa sin. compl.
  • pt  tabotiro jejea sin. compl.
  • pt  umua sin. compl.
  • pt  wuhána sin. compl.
  • pt  yeba sin. compl.
  • pt  yepá-mahsá sin. compl.
  • ru  Макуна
  • ru  Вахана sin. compl.
  • ru  Бухагана sin. compl.
  • ru  Макуна-эрулия sin. compl.
  • zh  马库纳语
  • zh  马库纳、布哈加纳、罗艾阿、艾莫阿、伊德、耶巴、苏罗阿、塔博提罗-杰杰阿、乌穆瓦、乌哈纳、帕内罗阿、杰帕-马兹、耶帕-马萨 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definition
Tot i que els makunes viuen a l'àrea amazònica del Vaupés, no formen part del sistema exogàmic multilingüe que la caracteritza, segons el qual un conjunt d'ètnies mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Sembla que els makunes representen una excepció a la regla d'exogàmia lingüística, ja que es casen tant dins com fora del seu grup lingüístic.

Els makunes estan dividits en dotze clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial): yiba, saina, roea, hemoa, tabotihehea, buhabungana, siroa, hogoro siroa, umua, minowaringana, heañara i seara. Segons algunes fonts, els makunes no tenen un gentilici propi que inclogui la totalitat dels clans ni un nom per a la llengua; la màxima autodenominació és la del clan.

Els yahunes s'han integrat dins els makunes i n'han adoptat la llengua.
  • ca  buhid
  • ar  بوهيد
  • cy  Buhid
  • de  Buhid
  • en  Buhid
  • es  buhid
  • eu  buhidera
  • eu  buhid sin. compl.
  • fr  buhid
  • gl  buhid
  • gn  vuhid
  • it  buhid
  • pt  buhid
  • zh  布迪语
  • scr  Escriptura buhid

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El grup etnolingüístic buhid s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a mangyan, juntament amb els iraya, els alangan, els tadyawan, els batangan, els hanunoo, els ratagnon i els tao buid. El territori tradicional d'aquests grups se situa a les terres altes de l'interior de l'illa de Mindoro. A les terres baixes de Mindoro, en canvi, viuen majoritàriament altres grups no mangyan, com el tagal, el visaia i l'ilocano.

L'àrea lingüística del buhid limita amb zones on es parla tadyawan, batangan, hanunoo i tagal.

Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certes dificultats. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.

Els buhid han conservat el sistema d'escriptura propi, a diferència d'altres comunitats lingüístiques de les Filipines que van adoptar l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar-hi al segle XVI. L'escriptura buhid és una de les dues variants de l'escriptura mangyan, juntament amb l'utilitzada pels hanunóo.

L'escriptura mangyan deriva de l'escriptura kavi i està relacionada amb l'escriptura baybayin, utilitzada originalment per a escriure el tagal. El suport tradicional de l'escriptura mangyan és el bambú, sobre el qual es graven les lletres amb l'ajut d'un instrument afilat. El procés de gravació es fa en columnes verticals, de dalt a baix i d'esquerra a dreta, encara que habitualment es llegeix d'esquerra a dreta, en sentit horitzontal.
  • ca  ilongot
  • ca  bugkalut sin. compl.
  • ca  bukalot sin. compl.
  • ca  lingotes sin. compl.
  • ar  يونغوتية
  • cy  Ilongot
  • cy  Bugkalut sin. compl.
  • cy  Bukalot sin. compl.
  • cy  Ilonggot sin. compl.
  • cy  Lingotes sin. compl.
  • de  Ilongot
  • de  Bugkalut sin. compl.
  • de  Bukalot sin. compl.
  • de  Lingotes sin. compl.
  • en  Ilongot
  • en  Bugkalut sin. compl.
  • en  Bukalot sin. compl.
  • en  Ilonggot sin. compl.
  • en  Lingotes sin. compl.
  • es  ilongoto
  • es  bugkalut sin. compl.
  • es  bukalot sin. compl.
  • es  ilonggot sin. compl.
  • es  lingotes sin. compl.
  • eu  ilongotera
  • eu  bugkalut sin. compl.
  • eu  bukalot sin. compl.
  • eu  ilonggot sin. compl.
  • eu  lingotes sin. compl.
  • fr  ilongot
  • fr  bugkalut sin. compl.
  • fr  bukalot sin. compl.
  • fr  ilonggot sin. compl.
  • fr  lingotes sin. compl.
  • gl  ilongoto
  • gl  bugkalut sin. compl.
  • gl  bukalot sin. compl.
  • gl  ilonggot sin. compl.
  • gl  lingotés sin. compl.
  • gn  ilongoto
  • gn  ilonggot sin. compl.
  • gn  lingotes sin. compl.
  • gn  vugkalut sin. compl.
  • gn  vukalot sin. compl.
  • it  ilongot
  • it  bugkalut sin. compl.
  • it  bukalot sin. compl.
  • it  ilonggot sin. compl.
  • it  lingotes sin. compl.
  • ja  イロンゴ語
  • nl  Ilongot
  • nl  Bugkalut sin. compl.
  • nl  Bukalot sin. compl.
  • nl  Ilonggot sin. compl.
  • nl  Lingotees sin. compl.
  • pt  ilongot
  • pt  bugkalut sin. compl.
  • pt  bukalot sin. compl.
  • pt  ilonggot sin. compl.
  • pt  lingotes sin. compl.
  • ru  Илонгот
  • ru  Букалот sin. compl.
  • ru  Линготес sin. compl.
  • ru  Бугкалут sin. compl.
  • zh  伊隆戈
  • zh  伊隆戈特、林戈特、布戈卡洛特、布卡洛特 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definition
El terme ilongot es refereix col·lectivament a tres grups ètnics localitzats tradicionalment al sud de Sierra Madre i a les muntanyes Caraballo: els italon (establerts al riu Cagayan), els engongot/ipagi (riu Tabayon) i els abaka/ibilao (riu Conwap).

El nom ilongot (que prové de la paraula quirungut, 'del bosc') no s'ha de confondre amb ilonggo, que és una altra manera de denominar el hiligaynon (llengua del grup visaia, parlada a la regió de Visaya occidental).

Els ilongots són una comunitat que viu normalment en àrees properes als rius, que els proveeixen de queviures i mitjans de transport. Hi ha hagut, però, una emigració molt important des de les regions tradicionals cap a altres províncies: Bulacan (5.000), Cavite (4.800), Zamboanga (3.700), Palawan (2.700), i altres regions on la població ilongot és més nombrosa que al llocs d'origen.

La població ilongot està subdividida en tretze grups dialectals: abaka, aymuyu, belansi, beqnad, benabe, dekran, kebinanan, payupay, pugu, rumyad, sinebran, taan i tamsi.
  • ca  binukid
  • ca  binokid sin. compl.
  • ca  bukidnon sin. compl.
  • ca  manobo (binukid) sin. compl.
  • ar  بينوكيدية
  • cy  Binukid
  • cy  Binokid sin. compl.
  • cy  Bukidnon sin. compl.
  • cy  Manobo (binukid) sin. compl.
  • de  Binukid
  • de  Binokid sin. compl.
  • de  (Binukid) Manobo sin. compl.
  • de  Bukidnon sin. compl.
  • en  Binukid
  • en  Binokid sin. compl.
  • en  Binukid Manobo sin. compl.
  • en  Bukidnon sin. compl.
  • es  binoquido
  • es  binokid sin. compl.
  • es  binukid sin. compl.
  • es  bukidnon sin. compl.
  • eu  binukidera
  • eu  binokid sin. compl.
  • eu  binukid sin. compl.
  • eu  binukid manoboa sin. compl.
  • eu  bukidnon sin. compl.
  • fr  binukid
  • fr  binokid sin. compl.
  • fr  bukidnon sin. compl.
  • fr  manobo (binukid) sin. compl.
  • gl  binukid
  • gl  binokid sin. compl.
  • gl  bukidnon sin. compl.
  • gl  manobo (binukid) sin. compl.
  • gn  vinukid
  • gn  binokid sin. compl.
  • gn  bukidnon sin. compl.
  • gn  manovo (vinukid) sin. compl.
  • it  binukid
  • it  binokid sin. compl.
  • it  bukidnon sin. compl.
  • it  manobo (binukid) sin. compl.
  • pt  binukid
  • pt  binokid sin. compl.
  • pt  bukidnon sin. compl.
  • pt  manobo (binukid) sin. compl.
  • zh  比努基语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

Definition
El binukid s'inclou dins les llengües anomenades manobo. Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.

Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato). El higaonon és un dialecte del binukid.

El binukid és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Bukidnon: Impasugung, Sumilao i Talakag. També hi ha parlants d'aquesta llengua als municipis de Malitbog, Manolo Fortich, Libona, Baungon i a la ciutat de Malaybalay.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.