burunge
burunge
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca burunge
- ca bulunge sin. compl.
- ca buruŋga iso sin. compl.
- ca burungi sin. compl.
- ca mbulugwe sin. compl.
- ar بورونغي
- cy Burunge
- cy Bulunge sin. compl.
- cy Buruŋga iso sin. compl.
- cy Burungi sin. compl.
- cy Mbulugwe sin. compl.
- de Burunge
- de Bulunge sin. compl.
- de Burunga sin. compl.
- de Burungi sin. compl.
- de Mbulugwe sin. compl.
- en Burunge
- en Bulunge sin. compl.
- en Burungi sin. compl.
- en Mbulugwe sin. compl.
- es burungue
- eu burungeera
- eu bulunge sin. compl.
- eu buruŋga iso sin. compl.
- eu burunge sin. compl.
- eu burungi sin. compl.
- eu mbulugwe sin. compl.
- fr burungé
- fr bulungé sin. compl.
- fr burunga iso sin. compl.
- fr burungi sin. compl.
- fr mbulugwe sin. compl.
- gl burunge
- gl bulunge sin. compl.
- gl buruŋga iso sin. compl.
- gl burungi sin. compl.
- gl mbulugwe sin. compl.
- gn vurunge
- gn mbulugwe sin. compl.
- gn vulunge sin. compl.
- gn vurunga iso sin. compl.
- gn vurungi sin. compl.
- it burunge
- it bulunge sin. compl.
- it burunga iso sin. compl.
- it burungi sin. compl.
- it mbulugwe sin. compl.
- pt burunge
- pt bulunge sin. compl.
- pt burunga iso sin. compl.
- pt burungi sin. compl.
- pt mbulugwe sin. compl.
- tmh Taburungit
- tmh bulunge sin. compl.
- tmh Burunga iso sin. compl.
- tmh burungi sin. compl.
- tmh mbulugwe sin. compl.
- zh 布隆格语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic burunge està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. Els burunge són denominats pels grups veïns amb el nom suahili waburunge.
Entre els grups veïns dels burunge trobem els rangi, els gogo i els sandawe. Les llengües d'intercomunicació entre aquests grups són generalment el suahili (llengua nacional i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània) i el rangi (en les interaccions amb els parlants d'aquesta llengua). Es produeixen força matrimonis mixtos de burunge amb rangi, fet que sovint provoca una assimilació dels burunge a la cultura i la llengua rangi.
El territori lingüístic del burunge se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe). Cal remarcar que la llengua burunge és lingüísticament propera a l'iraqw.
Entre els grups veïns dels burunge trobem els rangi, els gogo i els sandawe. Les llengües d'intercomunicació entre aquests grups són generalment el suahili (llengua nacional i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània) i el rangi (en les interaccions amb els parlants d'aquesta llengua). Es produeixen força matrimonis mixtos de burunge amb rangi, fet que sovint provoca una assimilació dels burunge a la cultura i la llengua rangi.
El territori lingüístic del burunge se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe). Cal remarcar que la llengua burunge és lingüísticament propera a l'iraqw.
burungi
burungi
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca burunge
- ca bulunge sin. compl.
- ca buruŋga iso sin. compl.
- ca burungi sin. compl.
- ca mbulugwe sin. compl.
- ar بورونغي
- cy Burunge
- cy Bulunge sin. compl.
- cy Buruŋga iso sin. compl.
- cy Burungi sin. compl.
- cy Mbulugwe sin. compl.
- de Burunge
- de Bulunge sin. compl.
- de Burunga sin. compl.
- de Burungi sin. compl.
- de Mbulugwe sin. compl.
- en Burunge
- en Bulunge sin. compl.
- en Burungi sin. compl.
- en Mbulugwe sin. compl.
- es burungue
- eu burungeera
- eu bulunge sin. compl.
- eu buruŋga iso sin. compl.
- eu burunge sin. compl.
- eu burungi sin. compl.
- eu mbulugwe sin. compl.
- fr burungé
- fr bulungé sin. compl.
- fr burunga iso sin. compl.
- fr burungi sin. compl.
- fr mbulugwe sin. compl.
- gl burunge
- gl bulunge sin. compl.
- gl buruŋga iso sin. compl.
- gl burungi sin. compl.
- gl mbulugwe sin. compl.
- gn vurunge
- gn mbulugwe sin. compl.
- gn vulunge sin. compl.
- gn vurunga iso sin. compl.
- gn vurungi sin. compl.
- it burunge
- it bulunge sin. compl.
- it burunga iso sin. compl.
- it burungi sin. compl.
- it mbulugwe sin. compl.
- pt burunge
- pt bulunge sin. compl.
- pt burunga iso sin. compl.
- pt burungi sin. compl.
- pt mbulugwe sin. compl.
- tmh Taburungit
- tmh bulunge sin. compl.
- tmh Burunga iso sin. compl.
- tmh burungi sin. compl.
- tmh mbulugwe sin. compl.
- zh 布隆格语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic burunge està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. Els burunge són denominats pels grups veïns amb el nom suahili waburunge.
Entre els grups veïns dels burunge trobem els rangi, els gogo i els sandawe. Les llengües d'intercomunicació entre aquests grups són generalment el suahili (llengua nacional i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània) i el rangi (en les interaccions amb els parlants d'aquesta llengua). Es produeixen força matrimonis mixtos de burunge amb rangi, fet que sovint provoca una assimilació dels burunge a la cultura i la llengua rangi.
El territori lingüístic del burunge se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe). Cal remarcar que la llengua burunge és lingüísticament propera a l'iraqw.
Entre els grups veïns dels burunge trobem els rangi, els gogo i els sandawe. Les llengües d'intercomunicació entre aquests grups són generalment el suahili (llengua nacional i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània) i el rangi (en les interaccions amb els parlants d'aquesta llengua). Es produeixen força matrimonis mixtos de burunge amb rangi, fet que sovint provoca una assimilació dels burunge a la cultura i la llengua rangi.
El territori lingüístic del burunge se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe). Cal remarcar que la llengua burunge és lingüísticament propera a l'iraqw.
buryat
buryat
Altaica > Mongòlica > Septentrional, Àsia > Mongòlia, Àsia > Rússia
- ca buriat
- ca buriad sin. compl.
- ca buryat sin. compl.
- ar بورياتية
- cy Bwriat
- cy Buriad sin. compl.
- cy Buryat sin. compl.
- de Burjatisch
- de Buryaad sin. compl.
- de Buryat sin. compl.
- en Buryat
- en Buriad sin. compl.
- en Buriat sin. compl.
- es buriato
- es buriad sin. compl.
- es buryat sin. compl.
- eu buryatera
- eu buriad sin. compl.
- eu buriat sin. compl.
- eu buryat sin. compl.
- fr bouriate
- fr buriad sin. compl.
- fr buryat sin. compl.
- gl buriato
- gl buriad sin. compl.
- gl buryat sin. compl.
- gn vuriato
- it buriato
- it buriad sin. compl.
- it buriat sin. compl.
- it buryat sin. compl.
- ja ブリヤート語
- ja ブリヤートモンゴル語 sin. compl.
- nl Boerjatisch
- nl Buriad sin. compl.
- nl Buryat sin. compl.
- pt buriat
- pt buriad sin. compl.
- pt buryat sin. compl.
- ru Бурятский
- zh 布里亚特语
- scr Alfabet ciríl·lic
- num Sistema aràbic
Altaica > Mongòlica > Septentrional, Àsia > Mongòlia, Àsia > Rússia
Definition
El buriat és una llengua molt propera al mongol. Es distingeixen quatre dialectes buriats força diferenciats. L'estàndard es basa en el dialecte de Khori i s'empra a la premsa local.
La presència de la llengua buriat a la Xina és difícil de quantificar, pel fet que els censos lingüístics a l'abast no distingeixen el buriat del mongol.
A més d'una tradició oral rica, els buriats han desenvolupat una literatura escrita conreada en diferents gèneres.
La presència de la llengua buriat a la Xina és difícil de quantificar, pel fet que els censos lingüístics a l'abast no distingeixen el buriat del mongol.
A més d'una tradició oral rica, els buriats han desenvolupat una literatura escrita conreada en diferents gèneres.
busam
busam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
- ca busam
- de Busam
- en Busam
- es busam
- eu busam
- fr busam
- gl busam
- it busam
- nl Busam
- pt busam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
Definition
La llengua busam és parlada per unes 1.500 persones a tres pobles situats a la divisió Momo, al nord-oest del Camerun: Bifang, Ambambo i Dinku. Els seus grups veïns són els ambeles, els menkes, els moghamos i els ngies.
El busam forma part del grup de llengües anomenat momo occidental, dins del qual se solien incloure tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
El busam forma part del grup de llengües anomenat momo occidental, dins del qual se solien incloure tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
bute
bute
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca vute
- ca 'abotee sin. compl.
- ca 'abwetee sin. compl.
- ca baboute sin. compl.
- ca bamboute sin. compl.
- ca boute sin. compl.
- ca bubure sin. compl.
- ca bule sin. compl.
- ca bute sin. compl.
- ca foute sin. compl.
- ca luvure sin. compl.
- ca nbule sin. compl.
- ca pute sin. compl.
- ca voute sin. compl.
- ca voutere sin. compl.
- ca woute sin. compl.
- ca wute sin. compl.
- cod nyindi vute
- de Vute
- de Abotee sin. compl.
- de Baboute sin. compl.
- de Babute sin. compl.
- de Foute sin. compl.
- en Bule
- en Vute
- en Abotee sin. compl.
- en 'Abwetee sin. compl.
- en Baboute sin. compl.
- en Bamboute sin. compl.
- en Boute sin. compl.
- en Bubure sin. compl.
- en Bute sin. compl.
- en Foute sin. compl.
- en Luvure sin. compl.
- en Nbule sin. compl.
- en Pute sin. compl.
- en Voute sin. compl.
- en Voutere sin. compl.
- en Woute sin. compl.
- en Wute sin. compl.
- es vute
- es abotee sin. compl.
- es 'abwetee sin. compl.
- es baboute sin. compl.
- es bamboute sin. compl.
- es boute sin. compl.
- es bubure sin. compl.
- es bule sin. compl.
- es bute sin. compl.
- es foute sin. compl.
- es luvure sin. compl.
- es nbule sin. compl.
- es pute sin. compl.
- es voute sin. compl.
- es voutere sin. compl.
- es woute sin. compl.
- es wute sin. compl.
- eu vute
- eu abotee sin. compl.
- eu 'abwetee sin. compl.
- eu baboute sin. compl.
- eu bamboute sin. compl.
- eu boute sin. compl.
- eu bubure sin. compl.
- eu bule sin. compl.
- eu bute sin. compl.
- eu foute sin. compl.
- eu luvure sin. compl.
- eu nbule sin. compl.
- eu pute sin. compl.
- eu voute sin. compl.
- eu voutere sin. compl.
- eu woute sin. compl.
- eu wute sin. compl.
- fr vute
- fr 'abotee sin. compl.
- fr 'abwetee sin. compl.
- fr baboute sin. compl.
- fr bamboute sin. compl.
- fr boute sin. compl.
- fr bubure sin. compl.
- fr bule sin. compl.
- fr bute sin. compl.
- fr foute sin. compl.
- fr luvure sin. compl.
- fr nbule sin. compl.
- fr pute sin. compl.
- fr voute sin. compl.
- fr voutere sin. compl.
- fr woute sin. compl.
- fr wute sin. compl.
- gl vute
- gl abotee sin. compl.
- gl 'abwetee sin. compl.
- gl baboute sin. compl.
- gl bamboute sin. compl.
- gl boute sin. compl.
- gl bubure sin. compl.
- gl bule sin. compl.
- gl bute sin. compl.
- gl foute sin. compl.
- gl luvure sin. compl.
- gl nbule sin. compl.
- gl pute sin. compl.
- gl voute sin. compl.
- gl voutere sin. compl.
- gl woute sin. compl.
- gl wute sin. compl.
- it vute
- it abotee sin. compl.
- it 'abwetee sin. compl.
- it baboute sin. compl.
- it bamboute sin. compl.
- it boute sin. compl.
- it bubure sin. compl.
- it bule sin. compl.
- it bute sin. compl.
- it foute sin. compl.
- it luvure sin. compl.
- it nbule sin. compl.
- it pute sin. compl.
- it voute sin. compl.
- it voutere sin. compl.
- it woute sin. compl.
- it wute sin. compl.
- nl Vute
- nl Baboute sin. compl.
- nl Foute sin. compl.
- nl Voute sin. compl.
- nl Woute sin. compl.
- pt vute
- pt abotee sin. compl.
- pt 'abwetee sin. compl.
- pt baboute sin. compl.
- pt bamboute sin. compl.
- pt boute sin. compl.
- pt bubure sin. compl.
- pt bule sin. compl.
- pt bute sin. compl.
- pt foute sin. compl.
- pt luvure sin. compl.
- pt nbule sin. compl.
- pt pute sin. compl.
- pt voute sin. compl.
- pt voutere sin. compl.
- pt woute sin. compl.
- pt wute sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vutes anomenen la seva llengua nyindi vute, 'la parla dels vutes'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantús els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha rebut una forta influència de la llengua ful.
El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.
Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.
Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
butuanon
butuanon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca butuanon
- cod lapaknon
- ar بوتوانونية
- cy Butuanon
- de Butuanon
- en Butuanon
- es butuano
- eu butuanonera
- eu butuanon sin. compl.
- fr butuanon
- gl butuanon
- gn vutuanon
- it butuanon
- pt butuanon
- zh 布图瓦农语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
El terme butuanon fa referència a un dels grups etnolingüístics de la regió nord-est de l'illa de Mindanao, on viuen també els manobo. Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen del nom butuanon, el qual podria derivar dels mots batuanâ (nom d'una fruita àcida) o Datu Buntuanâ (nom d'un antic dirigent de la comunitat butuan).
Els parlants de butuanon generalment tenen com a segona llengua el cebuano, que és la llengua majoritària a bona part de Mindanao i que s'utilitza com a llengua franca a la regió.
El butuanon és lingüísticament pròxim al cebuano, el tausug i el kamayo.
Segons el cens oficial de població de les Filipines, la comunitat butuaonon ascendeix a unes 35.000 persones (NSO 1990). Censos anteriors, però, no recollien informació sobre els parlants d'aquesta llengua, el quals eren inclosos dins les dades del cebuano. És probable que el butuanon no s'hagi considerat una llengua independent perquè és molt propera al cebuano; també és possible que els mateixos parlants hagin declarat la seva segona llengüa (cebuano), en lloc de la primera (butuanon).
Els parlants de butuanon generalment tenen com a segona llengua el cebuano, que és la llengua majoritària a bona part de Mindanao i que s'utilitza com a llengua franca a la regió.
El butuanon és lingüísticament pròxim al cebuano, el tausug i el kamayo.
Segons el cens oficial de població de les Filipines, la comunitat butuaonon ascendeix a unes 35.000 persones (NSO 1990). Censos anteriors, però, no recollien informació sobre els parlants d'aquesta llengua, el quals eren inclosos dins les dades del cebuano. És probable que el butuanon no s'hagi considerat una llengua independent perquè és molt propera al cebuano; també és possible que els mateixos parlants hagin declarat la seva segona llengüa (cebuano), en lloc de la primera (butuanon).
buwal
buwal
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca buwal
- ca bual sin. compl.
- ca gadala sin. compl.
- de Buwal
- de Bual sin. compl.
- de Gadala sin. compl.
- de Ma Buwal sin. compl.
- en Buwal
- en Bual sin. compl.
- en Gadala sin. compl.
- es buwal
- es bual sin. compl.
- es gadala sin. compl.
- eu buwal
- eu bual sin. compl.
- eu gadala sin. compl.
- fr buwal
- fr bual sin. compl.
- fr gadala sin. compl.
- fr ma Buwal sin. compl.
- gl buwal
- gl bual sin. compl.
- gl gadala sin. compl.
- it buwal
- it bual sin. compl.
- it gadala sin. compl.
- nl Buwal
- nl Bual sin. compl.
- nl Gadala sin. compl.
- nl Ma Buwal sin. compl.
- pt buwal
- pt bual sin. compl.
- pt gadala sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i Camerun. Dins del grup txàdic central, el buwal és molt proper lingüísticament al daba, el mbedam, el mina i el gavar.
Des del punt de vista geogràfic, els buwals són veïns dels mefeles (al nord i nord-oest), els gavars (a l'oest i el sud) i els fuls (a l'est).
La intel·ligibilitat entre els parlants de buwal i gavar és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent dels dos grups, i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.
El buwal és una llengua força homogènia, que presenta només petites variacions de pronunciació en les diferents localitats on es parla.
Els adults de la comunitat buwal solen saber ful, llengua autòctona dominant a la regió. D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès, tot i que les taxes d'escolarització són baixes.
Des del punt de vista geogràfic, els buwals són veïns dels mefeles (al nord i nord-oest), els gavars (a l'oest i el sud) i els fuls (a l'est).
La intel·ligibilitat entre els parlants de buwal i gavar és força alta. Tanmateix, la intercomprensió pot ser deguda al contacte freqüent dels dos grups, i la distància lingüística és prou gran per a considerar-les llengües diferents.
El buwal és una llengua força homogènia, que presenta només petites variacions de pronunciació en les diferents localitats on es parla.
Els adults de la comunitat buwal solen saber ful, llengua autòctona dominant a la regió. D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès, tot i que les taxes d'escolarització són baixes.
bvukoo
bvukoo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
- ca kuo
- ca bvukoo sin. compl.
- ca ebkuo sin. compl.
- ca ekpwo sin. compl.
- ca oku sin. compl.
- ca ukfwo sin. compl.
- ca uku sin. compl.
- cod Əblam əbkwo
- de Kuo
- de Ko sin. compl.
- de Koh sin. compl.
- en Kuo
- en Bvukoo sin. compl.
- en Ebkuo sin. compl.
- en Ekpwo sin. compl.
- en Oku sin. compl.
- en Ukfwo sin. compl.
- en Uku sin. compl.
- es kuo
- es bvukoo sin. compl.
- es ebkuo sin. compl.
- es ekpwo sin. compl.
- es oku sin. compl.
- es ukfwo sin. compl.
- es uku sin. compl.
- eu kuo
- eu bvukoo sin. compl.
- eu ebkuo sin. compl.
- eu ekpwo sin. compl.
- eu oku sin. compl.
- eu ukfwo sin. compl.
- eu uku sin. compl.
- fr kuo
- fr bvukoo sin. compl.
- fr ebkuo sin. compl.
- fr oku sin. compl.
- fr uku sin. compl.
- gl kuo
- gl bvukoo sin. compl.
- gl ebkuo sin. compl.
- gl ekpwo sin. compl.
- gl oku sin. compl.
- gl ukfwo sin. compl.
- gl uku sin. compl.
- it kuo
- it bvukoo sin. compl.
- it ebkuo sin. compl.
- it ekpwo sin. compl.
- it oku sin. compl.
- it ukfwo sin. compl.
- it uku sin. compl.
- nl Kuo
- nl Bvukoo sin. compl.
- nl Ebkuo sin. compl.
- nl Oku sin. compl.
- nl Uku sin. compl.
- pt kuo
- pt bvukoo sin. compl.
- pt ebkuo sin. compl.
- pt ekpwo sin. compl.
- pt oku sin. compl.
- pt ukfwo sin. compl.
- pt uku sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
Definition
El kuo (també denominat oku) es parla a una zona muntanyosa de l'oest del Camerun. Segons la pròpia tradició oral, el poble kuo és originari de Tikar, regió situada al nord-est d'Oku.
Els kuos anomenen la seva llengua əblam əbkwo, 'llengua dels kuo'. Els noms kuo i oku probablement deriven de la paraula əbkwo.
Aquesta llengua (que no s'ha de confondre amb el kuo de la família adamawa) forma part de les llengües rings centrals. Aquest grup inclou el babanki, el mmem, bum i el kom, llengües properes lingüísticament i geogràficament al kuo.
Els kuos anomenen la seva llengua əblam əbkwo, 'llengua dels kuo'. Els noms kuo i oku probablement deriven de la paraula əbkwo.
Aquesta llengua (que no s'ha de confondre amb el kuo de la família adamawa) forma part de les llengües rings centrals. Aquest grup inclou el babanki, el mmem, bum i el kom, llengües properes lingüísticament i geogràficament al kuo.
