Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
- ca chorotega
- ca choluteca sin. compl.
- ca diria sin. compl.
- ca mangue sin. compl.
- ca monimbó sin. compl.
- ca nagranda sin. compl.
- ca orotiña sin. compl.
- ca paro sin. compl.
- ar تشوروطيغا
- cy Chorotega
- cy Choluteca sin. compl.
- cy Diria sin. compl.
- cy Mangue sin. compl.
- cy Monimbó sin. compl.
- cy Nagranda sin. compl.
- cy Orotiña sin. compl.
- cy Paro sin. compl.
- de Chorotega
- de Choluteca sin. compl.
- de Diria sin. compl.
- de Mangue sin. compl.
- de Monimbó sin. compl.
- de Nagranda sin. compl.
- de Orotiña sin. compl.
- de Paro sin. compl.
- en Chorotega
- en Choluteca sin. compl.
- en Diria sin. compl.
- en Mangue sin. compl.
- en Monimbó sin. compl.
- en Orotina sin. compl.
- es chorotega
- es choluteca sin. compl.
- es diria sin. compl.
- es mangue sin. compl.
- es nagranda sin. compl.
- es nonimbó sin. compl.
- es orotiña sin. compl.
- es paro sin. compl.
- eu chorotegera
- eu choluteca sin. compl.
- eu diria sin. compl.
- eu mangue sin. compl.
- eu monimbo sin. compl.
- eu nagranda sin. compl.
- eu orotiña sin. compl.
- eu paro sin. compl.
- fr chorotega
- fr choluteca sin. compl.
- fr diria sin. compl.
- fr mangue sin. compl.
- fr monimbó sin. compl.
- fr nagranda sin. compl.
- fr orotiña sin. compl.
- fr paro sin. compl.
- gn chorotega
- gn choluteca sin. compl.
- gn diria sin. compl.
- gn mangue sin. compl.
- gn monimbo sin. compl.
- gn nagranda sin. compl.
- gn orotiña sin. compl.
- gn paro sin. compl.
- it chorotega
- it choluteca sin. compl.
- it diria sin. compl.
- it mangue sin. compl.
- it monimbó sin. compl.
- it nagranda sin. compl.
- it orotiña sin. compl.
- it paro sin. compl.
- ja チョロテガ語
- ja パロ語 sin. compl.
- ja マンゲ語 sin. compl.
- ja モニンボ語 sin. compl.
- ja ディリア語 sin. compl.
- ja チョルテカ語 sin. compl.
- ja オロティニャコ語 sin. compl.
- ja ナグランダコ語 sin. compl.
- nl Chorotega
- nl Choluteca sin. compl.
- nl Diria sin. compl.
- nl Mangue sin. compl.
- nl Monimbó sin. compl.
- nl Nagranda sin. compl.
- nl Orotiña sin. compl.
- nl Paro sin. compl.
- pt chorotega
- pt choluteca sin. compl.
- pt diria sin. compl.
- pt mangue sin. compl.
- pt monimbó sin. compl.
- pt nagranda sin. compl.
- pt orotiña sin. compl.
- pt paro sin. compl.
- ru Чоротега
- ru Дириа sin. compl.
- ru Манге sin. compl.
- ru Монимбо sin. compl.
- ru Оротина sin. compl.
- ru Чолутека sin. compl.
- zh 乔罗特加语
- zh 帕罗语 sin. compl.
- zh 芒戈语 sin. compl.
- zh 迪利亚语 sin. compl.
- zh 乔鲁特加语 sin. compl.
- zh 莫尼姆波语 sin. compl.
- zh 纳格兰达语 sin. compl.
- zh 奥罗提尼亚语 sin. compl.
- num Sistema aràbic
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
Definition
Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.
La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
Sahaptiana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca nez percé
- ca chopunnish sin. compl.
- ca numipu sin. compl.
- cod nimi'ipuu
- cod nimip
- cy Nez percé
- cy Nimi'ipuu sin. compl.
- cy Nimipu sin. compl.
- de Nez Percé
- de Chopunnish sin. compl.
- de Numipu sin. compl.
- en Nez Perce
- en Chopunnish sin. compl.
- en Numipu sin. compl.
- es nez percé
- es chopunnish sin. compl.
- es numipu sin. compl.
- eu nez perceera
- eu chopunnish sin. compl.
- eu nez percé sin. compl.
- eu nez perceera sin. compl.
- eu numipu sin. compl.
- fr nez-percé
- fr chopunnish sin. compl.
- fr numipu sin. compl.
- gl nez percé
- gl chopunnish sin. compl.
- gl numipu sin. compl.
- gn nes perse
- gn chopunnish sin. compl.
- gn numipu sin. compl.
- it nez percé
- it chopunnish sin. compl.
- it numipu sin. compl.
- pt nez percé
- pt chopunnish sin. compl.
- pt numipu sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Sahaptiana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A l'època del contacte, els nez percés ocupaven l'àrea compresa entre les muntanyes Bitterroot, a l'est, i les muntanyes Blue, a l'oest, on actualment limiten el estats de Washington, Oregon i Idaho.
La denominació nez percé 'nas foradat' s'atribueix als canadencs francòfons i respondria als ornaments de closca que duien els membres d'aquest grup ètnic. Segons altres fonts, es basaria en un error d'interpretació, ja que l'ornamentació nasal no era una pràctica comuna entre els nez percés. La denominació pròpia d'aquesta comunitat és nimi'ipuu o nimipu, que significa 'gent real' o 'nosaltres, la gent'.
Aquesta llengua consta de dues variants dialectals: la de l'est o riu amunt i la de l'oest o riu avall, dividides pel riu Snake. Sembla, però, que a causa de la recol·locació de la comunitat en reserves fa més d'un segle i dels casaments entre parlants de variants diferents, la variació dialectal és actualment mínima o inexistent.
Al segle XIX, molts cayuses (un grup veí) van buscar protecció entre els nez percés i en van adoptar la llengua, de manera que la llengua cayuse es va extingir.
La llengua nez percé es troba seriosament amenaçada, ja que tan sols en queden un màxim de 60 parlants. Els darrers anys s'han projectat diverses iniciatives per mirar de revitalitzar-la.
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia
- ca sirionó
- ca chori sin. compl.
- ca mbia sin. compl.
- ca mbya sin. compl.
- cod mbía
- ar سيريونو
- cy Sirionó
- cy Chori sin. compl.
- cy Mbia sin. compl.
- cy Mbya sin. compl.
- de Sirionó
- de Chori sin. compl.
- de Mbia sin. compl.
- de Mbya sin. compl.
- en Sirionó
- en Chori sin. compl.
- en Mbia sin. compl.
- en Mbia Chee sin. compl.
- en Mbya sin. compl.
- es sirionó
- es chori sin. compl.
- es mbia sin. compl.
- es mbya sin. compl.
- eu sirionera
- eu chori sin. compl.
- eu mbia sin. compl.
- eu mbya sin. compl.
- fr siriono
- fr chori sin. compl.
- fr mbia sin. compl.
- fr mbya sin. compl.
- gn siriono
- gn chori sin. compl.
- gn mbia sin. compl.
- gn mbya sin. compl.
- it siriono
- it chori sin. compl.
- it mbia sin. compl.
- it mbya sin. compl.
- ja シリオノ語
- ja チョリ語 sin. compl.
- ja ムビア語 sin. compl.
- nl Sirionó
- nl Chori sin. compl.
- nl Mbia sin. compl.
- nl Mbya sin. compl.
- pt sirionó
- pt chori sin. compl.
- pt mbia sin. compl.
- pt mbya sin. compl.
- ru Сирионо
- ru Чори sin. compl.
- ru Мбиа sin. compl.
- ru Мбыа sin. compl.
- ru Мбья sin. compl.
- zh 斯里奥诺语
- zh 姆比亚、乔利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia
Definition
Segons algunes fonts, la comunicació entre els guarayos, els chiriguanos i els sirionós és possible en un cert grau atesa la proximitat de les seves llengües. Des del punt de vista ètnic, però, no hi ha cap dubte que es tracta de grups independents.
Els sirionós continuen transmetent la llengua als fills i s'observa una bona actitud envers la llengua. Tota la comunitat sap castellà, llevat d'algunes persones d'edat avançada.
La comunitat sirionó va desenvolupar una llengua xiulada, un tipus de codi que imita l'entonació de la llengua parlada mitjançant xiulets. Les llengües xiulades existeixen arreu del món, tot i que cada vegada són menys emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.
Existeixen força estudis gramaticals sobre el sirionó i algun diccionari bilingüe sirionó-espanyol.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai
- ca chorote
- ca choroti sin. compl.
- ca moyanek sin. compl.
- ca (t)soloti sin. compl.
- ca yófuajà sin. compl.
- ca zolota sin. compl.
- cod iyo'wujwa (tayuwujwat)
- cod iyojwa'ja (yofuaja) (tayujwajat (tayufwajat))
- cod wikinawo (tawikinawt)
- ar تشوروتية
- cy Chorote
- cy Choroti sin. compl.
- cy Moyanek sin. compl.
- cy (t)soloti sin. compl.
- cy Yófuajá sin. compl.
- cy Zolota sin. compl.
- de Chorote
- de Choroti sin. compl.
- de Iyo'wujwa sin. compl.
- de Iyojwa'ja sin. compl.
- de Yofuaha sin. compl.
- en Chorote
- en Choroti sin. compl.
- en Moyanek sin. compl.
- en (t)soloti sin. compl.
- en Xolota sin. compl.
- en Yofuaja sin. compl.
- es chorote
- es choroti sin. compl.
- es moyanek sin. compl.
- es (t)soloti sin. compl.
- es yófuajá sin. compl.
- es zolota sin. compl.
- eu choroteera
- eu choroti sin. compl.
- eu moyanek sin. compl.
- eu (t)soloti sin. compl.
- eu yófuajà sin. compl.
- eu zolota sin. compl.
- fr chorote
- fr choroti sin. compl.
- fr jofuaha sin. compl.
- fr manjui sin. compl.
- fr manjuy sin. compl.
- fr moyanek sin. compl.
- fr tsoloti sin. compl.
- fr zolota sin. compl.
- gl chorote
- gl choroti sin. compl.
- gl moyanek sin. compl.
- gl (t)soloti sin. compl.
- gl yófuajà sin. compl.
- gl zolota sin. compl.
- gn chorote
- gn choroti sin. compl.
- gn jófuaja sin. compl.
- gn mojanek sin. compl.
- gn solota sin. compl.
- gn (t)soloti sin. compl.
- it chorote
- it choroti sin. compl.
- it moyanek sin. compl.
- it (t)soloti sin. compl.
- it yófuajà sin. compl.
- it zolota sin. compl.
- ja チョロテ語
- ja チョロティ語、ヨフアハ語、ソロティ語、ゾロタ語、モヤネク語 sin. compl.
- nl Chorote
- nl Choroti sin. compl.
- nl Moyanek sin. compl.
- nl (t)soloti sin. compl.
- nl Yófuajá sin. compl.
- nl Zolota sin. compl.
- pt chorote
- pt choroti sin. compl.
- pt moyanek sin. compl.
- pt (t)soloti sin. compl.
- pt yófuajá sin. compl.
- pt zolota sin. compl.
- ru Чороте
- ru Чороти sin. compl.
- ru Шолота sin. compl.
- ru Йофуаха sin. compl.
- ru Мойанек sin. compl.
- ru Цолоти (солоти) sin. compl.
- sw Chorote
- sw Choroti sin. compl.
- sw Moyanek sin. compl.
- sw (t)soloti sin. compl.
- sw Yófuajá sin. compl.
- sw Zolota sin. compl.
- tmh Tacurut
- zh 超罗特
- zh 优法加 sin. compl.
- zh 小罗塔 sin. compl.
- zh 所罗迪 sin. compl.
- zh 超罗迪 sin. compl.
- zh 莫亚内卡 sin. compl.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai
Definition
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
- ca chorotega
- ca choluteca sin. compl.
- ca diria sin. compl.
- ca mangue sin. compl.
- ca monimbó sin. compl.
- ca nagranda sin. compl.
- ca orotiña sin. compl.
- ca paro sin. compl.
- ar تشوروطيغا
- cy Chorotega
- cy Choluteca sin. compl.
- cy Diria sin. compl.
- cy Mangue sin. compl.
- cy Monimbó sin. compl.
- cy Nagranda sin. compl.
- cy Orotiña sin. compl.
- cy Paro sin. compl.
- de Chorotega
- de Choluteca sin. compl.
- de Diria sin. compl.
- de Mangue sin. compl.
- de Monimbó sin. compl.
- de Nagranda sin. compl.
- de Orotiña sin. compl.
- de Paro sin. compl.
- en Chorotega
- en Choluteca sin. compl.
- en Diria sin. compl.
- en Mangue sin. compl.
- en Monimbó sin. compl.
- en Orotina sin. compl.
- es chorotega
- es choluteca sin. compl.
- es diria sin. compl.
- es mangue sin. compl.
- es nagranda sin. compl.
- es nonimbó sin. compl.
- es orotiña sin. compl.
- es paro sin. compl.
- eu chorotegera
- eu choluteca sin. compl.
- eu diria sin. compl.
- eu mangue sin. compl.
- eu monimbo sin. compl.
- eu nagranda sin. compl.
- eu orotiña sin. compl.
- eu paro sin. compl.
- fr chorotega
- fr choluteca sin. compl.
- fr diria sin. compl.
- fr mangue sin. compl.
- fr monimbó sin. compl.
- fr nagranda sin. compl.
- fr orotiña sin. compl.
- fr paro sin. compl.
- gn chorotega
- gn choluteca sin. compl.
- gn diria sin. compl.
- gn mangue sin. compl.
- gn monimbo sin. compl.
- gn nagranda sin. compl.
- gn orotiña sin. compl.
- gn paro sin. compl.
- it chorotega
- it choluteca sin. compl.
- it diria sin. compl.
- it mangue sin. compl.
- it monimbó sin. compl.
- it nagranda sin. compl.
- it orotiña sin. compl.
- it paro sin. compl.
- ja チョロテガ語
- ja パロ語 sin. compl.
- ja マンゲ語 sin. compl.
- ja モニンボ語 sin. compl.
- ja ディリア語 sin. compl.
- ja チョルテカ語 sin. compl.
- ja オロティニャコ語 sin. compl.
- ja ナグランダコ語 sin. compl.
- nl Chorotega
- nl Choluteca sin. compl.
- nl Diria sin. compl.
- nl Mangue sin. compl.
- nl Monimbó sin. compl.
- nl Nagranda sin. compl.
- nl Orotiña sin. compl.
- nl Paro sin. compl.
- pt chorotega
- pt choluteca sin. compl.
- pt diria sin. compl.
- pt mangue sin. compl.
- pt monimbó sin. compl.
- pt nagranda sin. compl.
- pt orotiña sin. compl.
- pt paro sin. compl.
- ru Чоротега
- ru Дириа sin. compl.
- ru Манге sin. compl.
- ru Монимбо sin. compl.
- ru Оротина sin. compl.
- ru Чолутека sin. compl.
- zh 乔罗特加语
- zh 帕罗语 sin. compl.
- zh 芒戈语 sin. compl.
- zh 迪利亚语 sin. compl.
- zh 乔鲁特加语 sin. compl.
- zh 莫尼姆波语 sin. compl.
- zh 纳格兰达语 sin. compl.
- zh 奥罗提尼亚语 sin. compl.
- num Sistema aràbic
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
Definition
Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.
La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai
- ca chorote
- ca choroti sin. compl.
- ca moyanek sin. compl.
- ca (t)soloti sin. compl.
- ca yófuajà sin. compl.
- ca zolota sin. compl.
- cod iyo'wujwa (tayuwujwat)
- cod iyojwa'ja (yofuaja) (tayujwajat (tayufwajat))
- cod wikinawo (tawikinawt)
- ar تشوروتية
- cy Chorote
- cy Choroti sin. compl.
- cy Moyanek sin. compl.
- cy (t)soloti sin. compl.
- cy Yófuajá sin. compl.
- cy Zolota sin. compl.
- de Chorote
- de Choroti sin. compl.
- de Iyo'wujwa sin. compl.
- de Iyojwa'ja sin. compl.
- de Yofuaha sin. compl.
- en Chorote
- en Choroti sin. compl.
- en Moyanek sin. compl.
- en (t)soloti sin. compl.
- en Xolota sin. compl.
- en Yofuaja sin. compl.
- es chorote
- es choroti sin. compl.
- es moyanek sin. compl.
- es (t)soloti sin. compl.
- es yófuajá sin. compl.
- es zolota sin. compl.
- eu choroteera
- eu choroti sin. compl.
- eu moyanek sin. compl.
- eu (t)soloti sin. compl.
- eu yófuajà sin. compl.
- eu zolota sin. compl.
- fr chorote
- fr choroti sin. compl.
- fr jofuaha sin. compl.
- fr manjui sin. compl.
- fr manjuy sin. compl.
- fr moyanek sin. compl.
- fr tsoloti sin. compl.
- fr zolota sin. compl.
- gl chorote
- gl choroti sin. compl.
- gl moyanek sin. compl.
- gl (t)soloti sin. compl.
- gl yófuajà sin. compl.
- gl zolota sin. compl.
- gn chorote
- gn choroti sin. compl.
- gn jófuaja sin. compl.
- gn mojanek sin. compl.
- gn solota sin. compl.
- gn (t)soloti sin. compl.
- it chorote
- it choroti sin. compl.
- it moyanek sin. compl.
- it (t)soloti sin. compl.
- it yófuajà sin. compl.
- it zolota sin. compl.
- ja チョロテ語
- ja チョロティ語、ヨフアハ語、ソロティ語、ゾロタ語、モヤネク語 sin. compl.
- nl Chorote
- nl Choroti sin. compl.
- nl Moyanek sin. compl.
- nl (t)soloti sin. compl.
- nl Yófuajá sin. compl.
- nl Zolota sin. compl.
- pt chorote
- pt choroti sin. compl.
- pt moyanek sin. compl.
- pt (t)soloti sin. compl.
- pt yófuajá sin. compl.
- pt zolota sin. compl.
- ru Чороте
- ru Чороти sin. compl.
- ru Шолота sin. compl.
- ru Йофуаха sin. compl.
- ru Мойанек sin. compl.
- ru Цолоти (солоти) sin. compl.
- sw Chorote
- sw Choroti sin. compl.
- sw Moyanek sin. compl.
- sw (t)soloti sin. compl.
- sw Yófuajá sin. compl.
- sw Zolota sin. compl.
- tmh Tacurut
- zh 超罗特
- zh 优法加 sin. compl.
- zh 小罗塔 sin. compl.
- zh 所罗迪 sin. compl.
- zh 超罗迪 sin. compl.
- zh 莫亚内卡 sin. compl.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai
Definition
Yokuts > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca yokuts del peu de la serra
- ca choinimni sin. compl.
- ca choynumni sin. compl.
- de Foothill Yokuts
- en Mountain Foot Yokuts
- en Choinimni sin. compl.
- en Choynumni sin. compl.
- en Foothill Yokuts sin. compl.
- en Foothill yokuts sin. compl.
- es yokuts del pie de la sierra
- es choinimni sin. compl.
- es choynumni sin. compl.
- es foothill yokuts sin. compl.
- eu yokuts del pie de la sierra
- eu choinimni sin. compl.
- eu choynumni sin. compl.
- eu foothill yokuts sin. compl.
- fr yokuts des contreforts
- fr foothill Yokuts sin. compl.
- gl yokuts do pie da sierra
- gl choinimni sin. compl.
- gl choynumni sin. compl.
- gl foothill yokuts sin. compl.
- it yokuts della sierra
- it choinimni sin. compl.
- it choynumni sin. compl.
- it foothill yokuts sin. compl.
- nl Yokuts van de voet van de sierra
- nl Foothill Yokuts sin. compl.
- pt yokuts da sierra
- pt choinimni sin. compl.
- pt choynumni sin. compl.
- pt foothill yokuts sin. compl.
Yokuts > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
Actualment resten només uns quants parlants ancians de tres llengües yokuts: el yokuts de la vall del sud (dialectes yawelmani i tachi), el yokuts de la serra del nord (dialecte chukchansi) i el yokuts del peu de la serra (dialecte choinimni). En total no arriben a cinquanta parlants.
És molt probable que els yokuts arribessin a Califòrnia des del nord i anessin desplaçant cap avall de les valls de San Joaquín alguns pobles utoasteques. Era una comunitat que mantenia moltes relacions internes, per la qual cosa es creu que tots els individus parlaven diverses varietats dialectals.
El descens demogràfic dels pobles yokuts es va precipitar a partir del segle XIX per culpa d'epidèmies, dels efectes de l'aculturació i de la febre de l'or. Els primers contactes amb els colonitzadors espanyols s'havien produït al darrer terç del segle XVIII, però van ser escassos a causa de la inaccessibilitat del territori fins a les invasions genocides de mexicans a partir del 1820. El 1842 va esclatar la febre de l'or a la regió californiana i els indígenes van ser expulsats de les seves terres.
El terme yokuts significa 'persona'.
El choinimni és llengua primera només d'uns quants ancians i ja no es transmet a les noves generacions. La comunitat ha iniciat esforços de revitalització, tot ensenyant la llengua als infants de l'escola.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca meta'
- ca bameta sin. compl.
- ca chubo sin. compl.
- ca menemo-moghamo sin. compl.
- ca metta sin. compl.
- ca mitaa sin. compl.
- ca moghamo-menemo sin. compl.
- ca muta sin. compl.
- de Meta'
- de Bameta sin. compl.
- de Chubo sin. compl.
- de Metta sin. compl.
- de Mitaa sin. compl.
- en Meta'
- en Bameta sin. compl.
- en Chubo sin. compl.
- en Menemo-moghamo sin. compl.
- en Metta/Mitaa sin. compl.
- en Moghamo-menemo sin. compl.
- en Muta sin. compl.
- es meta'
- es bameta sin. compl.
- es chubo sin. compl.
- es menemo-moghamo sin. compl.
- es metta/Mitaa sin. compl.
- es moghamo-menemo sin. compl.
- es muta sin. compl.
- eu meta'
- eu bameta sin. compl.
- eu chubo sin. compl.
- eu menemo-moghamo sin. compl.
- eu metta/Mitaa sin. compl.
- eu moghamo-menemo sin. compl.
- eu muta sin. compl.
- fr meta'
- fr bameta sin. compl.
- fr chubo sin. compl.
- fr metta sin. compl.
- fr mitaa sin. compl.
- gl meta'
- gl bameta sin. compl.
- gl chubo sin. compl.
- gl menemo-moghamo sin. compl.
- gl metta/Mitaa sin. compl.
- gl moghamo-menemo sin. compl.
- gl muta sin. compl.
- it meta'
- it bameta sin. compl.
- it chubo sin. compl.
- it menemo-moghamo sin. compl.
- it metta/Mitaa sin. compl.
- it moghamo-menemo sin. compl.
- it muta sin. compl.
- nl Meta'
- nl Bameta sin. compl.
- nl Chubo sin. compl.
- nl Metta sin. compl.
- nl Mitaa sin. compl.
- pt meta'
- pt bameta sin. compl.
- pt chubo sin. compl.
- pt menemo-moghamo sin. compl.
- pt metta/Mitaa sin. compl.
- pt moghamo-menemo sin. compl.
- pt muta sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
La llengua meta' rep també la denominació menemo-moghamo o moghamo-meneno en referència a les dues variants dialectals de què consta. Algunes fonts, però, classifiquen el moghamo com una llengua independent. El menemo es divideix en diversos subdialectes: metta, meta', uta', bameta.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca chufie'
- ca bafangi sin. compl.
- ca bafanji sin. compl.
- ca bafanyi sin. compl.
- ca chuufi sin. compl.
- ca nchufie sin. compl.
- ca ncufie sin. compl.
- de Bafanji
- de Nchufie sin. compl.
- en Chufie'
- en Bafangi sin. compl.
- en Bafanji sin. compl.
- en Bafanyi sin. compl.
- en Chuufi sin. compl.
- en Nchufie sin. compl.
- en Ncufie sin. compl.
- es chufie'
- es bafangi sin. compl.
- es bafanji sin. compl.
- es bafanyi sin. compl.
- es chuufi sin. compl.
- es nchufie sin. compl.
- es ncufie sin. compl.
- eu chufie'
- eu bafangi sin. compl.
- eu bafanji sin. compl.
- eu bafanyi sin. compl.
- eu chuufi sin. compl.
- eu nchufie sin. compl.
- eu ncufie sin. compl.
- fr bafanji
- fr bafangi sin. compl.
- fr bafanyi sin. compl.
- fr chufie' sin. compl.
- fr nchufie sin. compl.
- gl chufie'
- gl bafangi sin. compl.
- gl bafanji sin. compl.
- gl bafanyi sin. compl.
- gl chuufi sin. compl.
- gl nchufie sin. compl.
- gl ncufie sin. compl.
- it chufie'
- it bafangi sin. compl.
- it bafanji sin. compl.
- it bafanyi sin. compl.
- it chuufi sin. compl.
- it nchufie sin. compl.
- it ncufie sin. compl.
- nl Chufie'
- nl Bafangi sin. compl.
- nl Bafanji sin. compl.
- nl Bafanyi sin. compl.
- nl Nchufie sin. compl.
- pt chufie'
- pt bafangi sin. compl.
- pt bafanji sin. compl.
- pt bafanyi sin. compl.
- pt chuufi sin. compl.
- pt nchufie sin. compl.
- pt ncufie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definition
Dins de la comunitat chufie, l'ús de la llengua està condicionat pel tipus d'activitat, el context, i els interlocutors. El chufie s'utilitza amb normalitat en la vida diària, a l'entorn familiar i es transmet als fills com a llengua principal. En la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès del Camerun (especialment en les comunicacions informals), i també l'anglès (utilizat en l'àmbit educatiu) o el francès (que també s'ensenya a l'escola però que no té un lloc predominant com l'anglès).
Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Chuj, Amèrica > Guatemala
- ca chuj
- ca chuh sin. compl.
- ca chuhe sin. compl.
- ca chuje sin. compl.
- cod koti
- cy Chuj
- cy Chuh sin. compl.
- cy Chuhe sin. compl.
- cy Chuje sin. compl.
- de Chuj
- de Chuh sin. compl.
- de Chuhe sin. compl.
- de Chuje sin. compl.
- de Czuj sin. compl.
- en Chuj
- en Chuh sin. compl.
- en Chuhe sin. compl.
- en Chuje sin. compl.
- es chuj
- es chuh sin. compl.
- es chuhe sin. compl.
- es chuje sin. compl.
- es koti sin. compl.
- eu chujera
- eu chuh sin. compl.
- eu chuhe sin. compl.
- eu chuj sin. compl.
- eu chuje sin. compl.
- fr chuj
- fr chuh sin. compl.
- fr chuhe sin. compl.
- fr chuje sin. compl.
- gl chuj
- gl chuh sin. compl.
- gl chuhe sin. compl.
- gl chuje sin. compl.
- gn chuj
- gn chuh sin. compl.
- gn chuhe sin. compl.
- gn chuje sin. compl.
- it chuj
- it chuh sin. compl.
- it chuhe sin. compl.
- it chuje sin. compl.
- pt chuj
- pt chuh sin. compl.
- pt chuhe sin. compl.
- pt chuje sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Chuj, Amèrica > Guatemala
Definition
A Mèxic hi ha població chuj, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX. A la dècada de 1980 es va produir una forta emigració chuj cap al país veí a causa de la violència derivada de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.