choluteca
choluteca
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
- ca chorotega
- ca choluteca sin. compl.
- ca diria sin. compl.
- ca mangue sin. compl.
- ca monimbó sin. compl.
- ca nagranda sin. compl.
- ca orotiña sin. compl.
- ca paro sin. compl.
- ar تشوروطيغا
- cy Chorotega
- cy Choluteca sin. compl.
- cy Diria sin. compl.
- cy Mangue sin. compl.
- cy Monimbó sin. compl.
- cy Nagranda sin. compl.
- cy Orotiña sin. compl.
- cy Paro sin. compl.
- de Chorotega
- de Choluteca sin. compl.
- de Diria sin. compl.
- de Mangue sin. compl.
- de Monimbó sin. compl.
- de Nagranda sin. compl.
- de Orotiña sin. compl.
- de Paro sin. compl.
- en Chorotega
- en Choluteca sin. compl.
- en Diria sin. compl.
- en Mangue sin. compl.
- en Monimbó sin. compl.
- en Orotina sin. compl.
- es chorotega
- es choluteca sin. compl.
- es diria sin. compl.
- es mangue sin. compl.
- es nagranda sin. compl.
- es nonimbó sin. compl.
- es orotiña sin. compl.
- es paro sin. compl.
- eu chorotegera
- eu choluteca sin. compl.
- eu diria sin. compl.
- eu mangue sin. compl.
- eu monimbo sin. compl.
- eu nagranda sin. compl.
- eu orotiña sin. compl.
- eu paro sin. compl.
- fr chorotega
- fr choluteca sin. compl.
- fr diria sin. compl.
- fr mangue sin. compl.
- fr monimbó sin. compl.
- fr nagranda sin. compl.
- fr orotiña sin. compl.
- fr paro sin. compl.
- gn chorotega
- gn choluteca sin. compl.
- gn diria sin. compl.
- gn mangue sin. compl.
- gn monimbo sin. compl.
- gn nagranda sin. compl.
- gn orotiña sin. compl.
- gn paro sin. compl.
- it chorotega
- it choluteca sin. compl.
- it diria sin. compl.
- it mangue sin. compl.
- it monimbó sin. compl.
- it nagranda sin. compl.
- it orotiña sin. compl.
- it paro sin. compl.
- ja チョロテガ語
- ja パロ語 sin. compl.
- ja マンゲ語 sin. compl.
- ja モニンボ語 sin. compl.
- ja ﾃﾞｨﾘｱ語 sin. compl.
- ja ﾁｮﾙﾃｶ語 sin. compl.
- ja ｵﾛﾃｨﾆｬｺ語 sin. compl.
- ja ﾅｸﾞﾗﾝﾀﾞｺ語 sin. compl.
- nl Chorotega
- nl Choluteca sin. compl.
- nl Diria sin. compl.
- nl Mangue sin. compl.
- nl Monimbó sin. compl.
- nl Nagranda sin. compl.
- nl Orotiña sin. compl.
- nl Paro sin. compl.
- pt chorotega
- pt choluteca sin. compl.
- pt diria sin. compl.
- pt mangue sin. compl.
- pt monimbó sin. compl.
- pt nagranda sin. compl.
- pt orotiña sin. compl.
- pt paro sin. compl.
- ru Чоротега
- ru Дириа sin. compl.
- ru Манге sin. compl.
- ru Монимбо sin. compl.
- ru Оротина sin. compl.
- ru Чолутека sin. compl.
- zh 乔罗特加语
- zh 帕罗语 sin. compl.
- zh 芒戈语 sin. compl.
- zh 迪利亚语 sin. compl.
- zh 乔鲁特加语 sin. compl.
- zh 莫尼姆波语 sin. compl.
- zh 纳格兰达语 sin. compl.
- zh 奥罗提尼亚语 sin. compl.
- num Sistema aràbic
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
Definición
Una part dels membres del grup ètnic viu actualment a prop de Turrialba, a Costa Rica; es consideren camperols, més que no pas indígenes, tot i ser-ne descendents. Els monimbós de Nicaragua viuen actualment al departament de Masaya, a la zona de Monimbó; tot i que se'ls considera molt aculturats, segons una enquesta de 1993, el 86% de la població es considera indígena.
Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.
La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.
La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
chopunnish
chopunnish
Sahaptiana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca nez percé
- ca chopunnish sin. compl.
- ca numipu sin. compl.
- cod nimi'ipuu
- cod nimip
- cy Nez percé
- cy Nimi'ipuu sin. compl.
- cy Nimipu sin. compl.
- de Nez Percé
- de Chopunnish sin. compl.
- de Numipu sin. compl.
- en Nez Perce
- en Chopunnish sin. compl.
- en Numipu sin. compl.
- es nez percé
- es chopunnish sin. compl.
- es numipu sin. compl.
- eu nez perceera
- eu chopunnish sin. compl.
- eu nez percé sin. compl.
- eu nez perceera sin. compl.
- eu numipu sin. compl.
- fr nez-percé
- fr chopunnish sin. compl.
- fr numipu sin. compl.
- gl nez percé
- gl chopunnish sin. compl.
- gl numipu sin. compl.
- gn nes perse
- gn chopunnish sin. compl.
- gn numipu sin. compl.
- it nez percé
- it chopunnish sin. compl.
- it numipu sin. compl.
- pt nez percé
- pt chopunnish sin. compl.
- pt numipu sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Sahaptiana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
El nez percé i el sahaptin, dues llengües força properes, formen la família lingüística sahaptiana. Aquesta petita família s'ha inclòs en una proposta hipotètica de família més àmplia, la penútia.
A l'època del contacte, els nez percés ocupaven l'àrea compresa entre les muntanyes Bitterroot, a l'est, i les muntanyes Blue, a l'oest, on actualment limiten el estats de Washington, Oregon i Idaho.
La denominació nez percé 'nas foradat' s'atribueix als canadencs francòfons i respondria als ornaments de closca que duien els membres d'aquest grup ètnic. Segons altres fonts, es basaria en un error d'interpretació, ja que l'ornamentació nasal no era una pràctica comuna entre els nez percés. La denominació pròpia d'aquesta comunitat és nimi'ipuu o nimipu, que significa 'gent real' o 'nosaltres, la gent'.
Aquesta llengua consta de dues variants dialectals: la de l'est o riu amunt i la de l'oest o riu avall, dividides pel riu Snake. Sembla, però, que a causa de la recol·locació de la comunitat en reserves fa més d'un segle i dels casaments entre parlants de variants diferents, la variació dialectal és actualment mínima o inexistent.
Al segle XIX, molts cayuses (un grup veí) van buscar protecció entre els nez percés i en van adoptar la llengua, de manera que la llengua cayuse es va extingir.
La llengua nez percé es troba seriosament amenaçada, ja que tan sols en queden un màxim de 60 parlants. Els darrers anys s'han projectat diverses iniciatives per mirar de revitalitzar-la.
A l'època del contacte, els nez percés ocupaven l'àrea compresa entre les muntanyes Bitterroot, a l'est, i les muntanyes Blue, a l'oest, on actualment limiten el estats de Washington, Oregon i Idaho.
La denominació nez percé 'nas foradat' s'atribueix als canadencs francòfons i respondria als ornaments de closca que duien els membres d'aquest grup ètnic. Segons altres fonts, es basaria en un error d'interpretació, ja que l'ornamentació nasal no era una pràctica comuna entre els nez percés. La denominació pròpia d'aquesta comunitat és nimi'ipuu o nimipu, que significa 'gent real' o 'nosaltres, la gent'.
Aquesta llengua consta de dues variants dialectals: la de l'est o riu amunt i la de l'oest o riu avall, dividides pel riu Snake. Sembla, però, que a causa de la recol·locació de la comunitat en reserves fa més d'un segle i dels casaments entre parlants de variants diferents, la variació dialectal és actualment mínima o inexistent.
Al segle XIX, molts cayuses (un grup veí) van buscar protecció entre els nez percés i en van adoptar la llengua, de manera que la llengua cayuse es va extingir.
La llengua nez percé es troba seriosament amenaçada, ja que tan sols en queden un màxim de 60 parlants. Els darrers anys s'han projectat diverses iniciatives per mirar de revitalitzar-la.
chori
chori
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia
- ca sirionó
- ca chori sin. compl.
- ca mbia sin. compl.
- ca mbya sin. compl.
- cod mbía
- ar سيريونو
- cy Sirionó
- cy Chori sin. compl.
- cy Mbia sin. compl.
- cy Mbya sin. compl.
- de Sirionó
- de Chori sin. compl.
- de Mbia sin. compl.
- de Mbya sin. compl.
- en Sirionó
- en Chori sin. compl.
- en Mbia sin. compl.
- en Mbia Chee sin. compl.
- en Mbya sin. compl.
- es sirionó
- es chori sin. compl.
- es mbia sin. compl.
- es mbya sin. compl.
- eu sirionera
- eu chori sin. compl.
- eu mbia sin. compl.
- eu mbya sin. compl.
- fr siriono
- fr chori sin. compl.
- fr mbia sin. compl.
- fr mbya sin. compl.
- gn siriono
- gn chori sin. compl.
- gn mbia sin. compl.
- gn mbya sin. compl.
- it siriono
- it chori sin. compl.
- it mbia sin. compl.
- it mbya sin. compl.
- ja シリオノ語
- ja チョリ語 sin. compl.
- ja ムビア語 sin. compl.
- nl Sirionó
- nl Chori sin. compl.
- nl Mbia sin. compl.
- nl Mbya sin. compl.
- pt sirionó
- pt chori sin. compl.
- pt mbia sin. compl.
- pt mbya sin. compl.
- ru Сирионо
- ru Чори sin. compl.
- ru Мбиа sin. compl.
- ru Мбыа sin. compl.
- ru Мбья sin. compl.
- zh 斯里奥诺语
- zh 姆比亚、乔利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia
Definición
La llengua sirionó s'assembla molt al yuqui i al jorà (extingida), totes tres de la mateixa branca lingüística. Les semblances són bàsicament de vocabulari. Les tres llengües no són mútuament intel·ligibles. Es calcula que es devien escindir cap al 1600.
Segons algunes fonts, la comunicació entre els guarayos, els chiriguanos i els sirionós és possible en un cert grau atesa la proximitat de les seves llengües. Des del punt de vista ètnic, però, no hi ha cap dubte que es tracta de grups independents.
Els sirionós continuen transmetent la llengua als fills i s'observa una bona actitud envers la llengua. Tota la comunitat sap castellà, llevat d'algunes persones d'edat avançada.
La comunitat sirionó va desenvolupar una llengua xiulada, un tipus de codi que imita l'entonació de la llengua parlada mitjançant xiulets. Les llengües xiulades existeixen arreu del món, tot i que cada vegada són menys emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.
Existeixen força estudis gramaticals sobre el sirionó i algun diccionari bilingüe sirionó-espanyol.
Segons algunes fonts, la comunicació entre els guarayos, els chiriguanos i els sirionós és possible en un cert grau atesa la proximitat de les seves llengües. Des del punt de vista ètnic, però, no hi ha cap dubte que es tracta de grups independents.
Els sirionós continuen transmetent la llengua als fills i s'observa una bona actitud envers la llengua. Tota la comunitat sap castellà, llevat d'algunes persones d'edat avançada.
La comunitat sirionó va desenvolupar una llengua xiulada, un tipus de codi que imita l'entonació de la llengua parlada mitjançant xiulets. Les llengües xiulades existeixen arreu del món, tot i que cada vegada són menys emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.
Existeixen força estudis gramaticals sobre el sirionó i algun diccionari bilingüe sirionó-espanyol.
chorote
chorote
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai
- ca chorote
- ca choroti sin. compl.
- ca moyanek sin. compl.
- ca (t)soloti sin. compl.
- ca yófuajà sin. compl.
- ca zolota sin. compl.
- cod iyo'wujwa (tayuwujwat)
- cod iyojwa'ja (yofuaja) (tayujwajat (tayufwajat))
- cod wikinawo (tawikinawt)
- ar تشوروتية
- cy Chorote
- cy Choroti sin. compl.
- cy Moyanek sin. compl.
- cy (t)soloti sin. compl.
- cy Yófuajá sin. compl.
- cy Zolota sin. compl.
- de Chorote
- de Choroti sin. compl.
- de Iyo'wujwa sin. compl.
- de Iyojwa'ja sin. compl.
- de Yofuaha sin. compl.
- en Chorote
- en Choroti sin. compl.
- en Moyanek sin. compl.
- en (t)soloti sin. compl.
- en Xolota sin. compl.
- en Yofuaja sin. compl.
- es chorote
- es choroti sin. compl.
- es moyanek sin. compl.
- es (t)soloti sin. compl.
- es yófuajá sin. compl.
- es zolota sin. compl.
- eu choroteera
- eu choroti sin. compl.
- eu moyanek sin. compl.
- eu (t)soloti sin. compl.
- eu yófuajà sin. compl.
- eu zolota sin. compl.
- fr chorote
- fr choroti sin. compl.
- fr jofuaha sin. compl.
- fr manjui sin. compl.
- fr manjuy sin. compl.
- fr moyanek sin. compl.
- fr tsoloti sin. compl.
- fr zolota sin. compl.
- gl chorote
- gl choroti sin. compl.
- gl moyanek sin. compl.
- gl (t)soloti sin. compl.
- gl yófuajà sin. compl.
- gl zolota sin. compl.
- gn chorote
- gn choroti sin. compl.
- gn jófuaja sin. compl.
- gn mojanek sin. compl.
- gn solota sin. compl.
- gn (t)soloti sin. compl.
- it chorote
- it choroti sin. compl.
- it moyanek sin. compl.
- it (t)soloti sin. compl.
- it yófuajà sin. compl.
- it zolota sin. compl.
- ja チョロテ語
- ja チョロティ語、ヨフアハ語、ソロティ語、ゾロタ語、モヤネク語 sin. compl.
- nl Chorote
- nl Choroti sin. compl.
- nl Moyanek sin. compl.
- nl (t)soloti sin. compl.
- nl Yófuajá sin. compl.
- nl Zolota sin. compl.
- pt chorote
- pt choroti sin. compl.
- pt moyanek sin. compl.
- pt (t)soloti sin. compl.
- pt yófuajá sin. compl.
- pt zolota sin. compl.
- ru Чороте
- ru Чороти sin. compl.
- ru Шолота sin. compl.
- ru Йофуаха sin. compl.
- ru Мойанек sin. compl.
- ru Цолоти (солоти) sin. compl.
- sw Chorote
- sw Choroti sin. compl.
- sw Moyanek sin. compl.
- sw (t)soloti sin. compl.
- sw Yófuajá sin. compl.
- sw Zolota sin. compl.
- tmh Tacurut
- zh 超罗特
- zh 优法加 sin. compl.
- zh 小罗塔 sin. compl.
- zh 所罗迪 sin. compl.
- zh 超罗迪 sin. compl.
- zh 莫亚内卡 sin. compl.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai
Definición
La llengua chorote té dues variants dialectals: el chorote iyojuwa'ja (jofuaha o eklenhui) i el chorote iyo'wújwa (manjuy). Alguns autors consideren que aquestes varietats són llengües diferents.
chorotega
chorotega
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
- ca chorotega
- ca choluteca sin. compl.
- ca diria sin. compl.
- ca mangue sin. compl.
- ca monimbó sin. compl.
- ca nagranda sin. compl.
- ca orotiña sin. compl.
- ca paro sin. compl.
- ar تشوروطيغا
- cy Chorotega
- cy Choluteca sin. compl.
- cy Diria sin. compl.
- cy Mangue sin. compl.
- cy Monimbó sin. compl.
- cy Nagranda sin. compl.
- cy Orotiña sin. compl.
- cy Paro sin. compl.
- de Chorotega
- de Choluteca sin. compl.
- de Diria sin. compl.
- de Mangue sin. compl.
- de Monimbó sin. compl.
- de Nagranda sin. compl.
- de Orotiña sin. compl.
- de Paro sin. compl.
- en Chorotega
- en Choluteca sin. compl.
- en Diria sin. compl.
- en Mangue sin. compl.
- en Monimbó sin. compl.
- en Orotina sin. compl.
- es chorotega
- es choluteca sin. compl.
- es diria sin. compl.
- es mangue sin. compl.
- es nagranda sin. compl.
- es nonimbó sin. compl.
- es orotiña sin. compl.
- es paro sin. compl.
- eu chorotegera
- eu choluteca sin. compl.
- eu diria sin. compl.
- eu mangue sin. compl.
- eu monimbo sin. compl.
- eu nagranda sin. compl.
- eu orotiña sin. compl.
- eu paro sin. compl.
- fr chorotega
- fr choluteca sin. compl.
- fr diria sin. compl.
- fr mangue sin. compl.
- fr monimbó sin. compl.
- fr nagranda sin. compl.
- fr orotiña sin. compl.
- fr paro sin. compl.
- gn chorotega
- gn choluteca sin. compl.
- gn diria sin. compl.
- gn mangue sin. compl.
- gn monimbo sin. compl.
- gn nagranda sin. compl.
- gn orotiña sin. compl.
- gn paro sin. compl.
- it chorotega
- it choluteca sin. compl.
- it diria sin. compl.
- it mangue sin. compl.
- it monimbó sin. compl.
- it nagranda sin. compl.
- it orotiña sin. compl.
- it paro sin. compl.
- ja チョロテガ語
- ja パロ語 sin. compl.
- ja マンゲ語 sin. compl.
- ja モニンボ語 sin. compl.
- ja ﾃﾞｨﾘｱ語 sin. compl.
- ja ﾁｮﾙﾃｶ語 sin. compl.
- ja ｵﾛﾃｨﾆｬｺ語 sin. compl.
- ja ﾅｸﾞﾗﾝﾀﾞｺ語 sin. compl.
- nl Chorotega
- nl Choluteca sin. compl.
- nl Diria sin. compl.
- nl Mangue sin. compl.
- nl Monimbó sin. compl.
- nl Nagranda sin. compl.
- nl Orotiña sin. compl.
- nl Paro sin. compl.
- pt chorotega
- pt choluteca sin. compl.
- pt diria sin. compl.
- pt mangue sin. compl.
- pt monimbó sin. compl.
- pt nagranda sin. compl.
- pt orotiña sin. compl.
- pt paro sin. compl.
- ru Чоротега
- ru Дириа sin. compl.
- ru Манге sin. compl.
- ru Монимбо sin. compl.
- ru Оротина sin. compl.
- ru Чолутека sin. compl.
- zh 乔罗特加语
- zh 帕罗语 sin. compl.
- zh 芒戈语 sin. compl.
- zh 迪利亚语 sin. compl.
- zh 乔鲁特加语 sin. compl.
- zh 莫尼姆波语 sin. compl.
- zh 纳格兰达语 sin. compl.
- zh 奥罗提尼亚语 sin. compl.
- num Sistema aràbic
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
Definición
Una part dels membres del grup ètnic viu actualment a prop de Turrialba, a Costa Rica; es consideren camperols, més que no pas indígenes, tot i ser-ne descendents. Els monimbós de Nicaragua viuen actualment al departament de Masaya, a la zona de Monimbó; tot i que se'ls considera molt aculturats, segons una enquesta de 1993, el 86% de la població es considera indígena.
Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.
La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.
La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
choroti
choroti
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai
- ca chorote
- ca choroti sin. compl.
- ca moyanek sin. compl.
- ca (t)soloti sin. compl.
- ca yófuajà sin. compl.
- ca zolota sin. compl.
- cod iyo'wujwa (tayuwujwat)
- cod iyojwa'ja (yofuaja) (tayujwajat (tayufwajat))
- cod wikinawo (tawikinawt)
- ar تشوروتية
- cy Chorote
- cy Choroti sin. compl.
- cy Moyanek sin. compl.
- cy (t)soloti sin. compl.
- cy Yófuajá sin. compl.
- cy Zolota sin. compl.
- de Chorote
- de Choroti sin. compl.
- de Iyo'wujwa sin. compl.
- de Iyojwa'ja sin. compl.
- de Yofuaha sin. compl.
- en Chorote
- en Choroti sin. compl.
- en Moyanek sin. compl.
- en (t)soloti sin. compl.
- en Xolota sin. compl.
- en Yofuaja sin. compl.
- es chorote
- es choroti sin. compl.
- es moyanek sin. compl.
- es (t)soloti sin. compl.
- es yófuajá sin. compl.
- es zolota sin. compl.
- eu choroteera
- eu choroti sin. compl.
- eu moyanek sin. compl.
- eu (t)soloti sin. compl.
- eu yófuajà sin. compl.
- eu zolota sin. compl.
- fr chorote
- fr choroti sin. compl.
- fr jofuaha sin. compl.
- fr manjui sin. compl.
- fr manjuy sin. compl.
- fr moyanek sin. compl.
- fr tsoloti sin. compl.
- fr zolota sin. compl.
- gl chorote
- gl choroti sin. compl.
- gl moyanek sin. compl.
- gl (t)soloti sin. compl.
- gl yófuajà sin. compl.
- gl zolota sin. compl.
- gn chorote
- gn choroti sin. compl.
- gn jófuaja sin. compl.
- gn mojanek sin. compl.
- gn solota sin. compl.
- gn (t)soloti sin. compl.
- it chorote
- it choroti sin. compl.
- it moyanek sin. compl.
- it (t)soloti sin. compl.
- it yófuajà sin. compl.
- it zolota sin. compl.
- ja チョロテ語
- ja チョロティ語、ヨフアハ語、ソロティ語、ゾロタ語、モヤネク語 sin. compl.
- nl Chorote
- nl Choroti sin. compl.
- nl Moyanek sin. compl.
- nl (t)soloti sin. compl.
- nl Yófuajá sin. compl.
- nl Zolota sin. compl.
- pt chorote
- pt choroti sin. compl.
- pt moyanek sin. compl.
- pt (t)soloti sin. compl.
- pt yófuajá sin. compl.
- pt zolota sin. compl.
- ru Чороте
- ru Чороти sin. compl.
- ru Шолота sin. compl.
- ru Йофуаха sin. compl.
- ru Мойанек sin. compl.
- ru Цолоти (солоти) sin. compl.
- sw Chorote
- sw Choroti sin. compl.
- sw Moyanek sin. compl.
- sw (t)soloti sin. compl.
- sw Yófuajá sin. compl.
- sw Zolota sin. compl.
- tmh Tacurut
- zh 超罗特
- zh 优法加 sin. compl.
- zh 小罗塔 sin. compl.
- zh 所罗迪 sin. compl.
- zh 超罗迪 sin. compl.
- zh 莫亚内卡 sin. compl.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai
Definición
La llengua chorote té dues variants dialectals: el chorote iyojuwa'ja (jofuaha o eklenhui) i el chorote iyo'wújwa (manjuy). Alguns autors consideren que aquestes varietats són llengües diferents.
choynumni
choynumni
Yokuts > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca yokuts del peu de la serra
- ca choinimni sin. compl.
- ca choynumni sin. compl.
- de Foothill Yokuts
- en Mountain Foot Yokuts
- en Choinimni sin. compl.
- en Choynumni sin. compl.
- en Foothill Yokuts sin. compl.
- en Foothill yokuts sin. compl.
- es yokuts del pie de la sierra
- es choinimni sin. compl.
- es choynumni sin. compl.
- es foothill yokuts sin. compl.
- eu yokuts del pie de la sierra
- eu choinimni sin. compl.
- eu choynumni sin. compl.
- eu foothill yokuts sin. compl.
- fr yokuts des contreforts
- fr foothill Yokuts sin. compl.
- gl yokuts do pie da sierra
- gl choinimni sin. compl.
- gl choynumni sin. compl.
- gl foothill yokuts sin. compl.
- it yokuts della sierra
- it choinimni sin. compl.
- it choynumni sin. compl.
- it foothill yokuts sin. compl.
- nl Yokuts van de voet van de sierra
- nl Foothill Yokuts sin. compl.
- pt yokuts da sierra
- pt choinimni sin. compl.
- pt choynumni sin. compl.
- pt foothill yokuts sin. compl.
Yokuts > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
La majoria de llengües de la família yokuts (també anomenada mariposa) es van extingir durant el segle XX o abans. Per aquest motiu, en tenim molt poca informació i es fa molt difícil establir la classificació interna de la família. Sembla que constava d'unes quaranta varietats, però no sabem quines podrien considerar-se llengües independents i quines, varietats dialectals d'una mateixa llengua. La gramàtica de les diverses varietats s'assembla força; les principals diferències són lèxiques.
Actualment resten només uns quants parlants ancians de tres llengües yokuts: el yokuts de la vall del sud (dialectes yawelmani i tachi), el yokuts de la serra del nord (dialecte chukchansi) i el yokuts del peu de la serra (dialecte choinimni). En total no arriben a cinquanta parlants.
És molt probable que els yokuts arribessin a Califòrnia des del nord i anessin desplaçant cap avall de les valls de San Joaquín alguns pobles utoasteques. Era una comunitat que mantenia moltes relacions internes, per la qual cosa es creu que tots els individus parlaven diverses varietats dialectals.
El descens demogràfic dels pobles yokuts es va precipitar a partir del segle XIX per culpa d'epidèmies, dels efectes de l'aculturació i de la febre de l'or. Els primers contactes amb els colonitzadors espanyols s'havien produït al darrer terç del segle XVIII, però van ser escassos a causa de la inaccessibilitat del territori fins a les invasions genocides de mexicans a partir del 1820. El 1842 va esclatar la febre de l'or a la regió californiana i els indígenes van ser expulsats de les seves terres.
El terme yokuts significa 'persona'.
El choinimni és llengua primera només d'uns quants ancians i ja no es transmet a les noves generacions. La comunitat ha iniciat esforços de revitalització, tot ensenyant la llengua als infants de l'escola.
Actualment resten només uns quants parlants ancians de tres llengües yokuts: el yokuts de la vall del sud (dialectes yawelmani i tachi), el yokuts de la serra del nord (dialecte chukchansi) i el yokuts del peu de la serra (dialecte choinimni). En total no arriben a cinquanta parlants.
És molt probable que els yokuts arribessin a Califòrnia des del nord i anessin desplaçant cap avall de les valls de San Joaquín alguns pobles utoasteques. Era una comunitat que mantenia moltes relacions internes, per la qual cosa es creu que tots els individus parlaven diverses varietats dialectals.
El descens demogràfic dels pobles yokuts es va precipitar a partir del segle XIX per culpa d'epidèmies, dels efectes de l'aculturació i de la febre de l'or. Els primers contactes amb els colonitzadors espanyols s'havien produït al darrer terç del segle XVIII, però van ser escassos a causa de la inaccessibilitat del territori fins a les invasions genocides de mexicans a partir del 1820. El 1842 va esclatar la febre de l'or a la regió californiana i els indígenes van ser expulsats de les seves terres.
El terme yokuts significa 'persona'.
El choinimni és llengua primera només d'uns quants ancians i ja no es transmet a les noves generacions. La comunitat ha iniciat esforços de revitalització, tot ensenyant la llengua als infants de l'escola.
chubo
chubo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca meta'
- ca bameta sin. compl.
- ca chubo sin. compl.
- ca menemo-moghamo sin. compl.
- ca metta sin. compl.
- ca mitaa sin. compl.
- ca moghamo-menemo sin. compl.
- ca muta sin. compl.
- de Meta'
- de Bameta sin. compl.
- de Chubo sin. compl.
- de Metta sin. compl.
- de Mitaa sin. compl.
- en Meta'
- en Bameta sin. compl.
- en Chubo sin. compl.
- en Menemo-moghamo sin. compl.
- en Metta/Mitaa sin. compl.
- en Moghamo-menemo sin. compl.
- en Muta sin. compl.
- es meta'
- es bameta sin. compl.
- es chubo sin. compl.
- es menemo-moghamo sin. compl.
- es metta/Mitaa sin. compl.
- es moghamo-menemo sin. compl.
- es muta sin. compl.
- eu meta'
- eu bameta sin. compl.
- eu chubo sin. compl.
- eu menemo-moghamo sin. compl.
- eu metta/Mitaa sin. compl.
- eu moghamo-menemo sin. compl.
- eu muta sin. compl.
- fr meta'
- fr bameta sin. compl.
- fr chubo sin. compl.
- fr metta sin. compl.
- fr mitaa sin. compl.
- gl meta'
- gl bameta sin. compl.
- gl chubo sin. compl.
- gl menemo-moghamo sin. compl.
- gl metta/Mitaa sin. compl.
- gl moghamo-menemo sin. compl.
- gl muta sin. compl.
- it meta'
- it bameta sin. compl.
- it chubo sin. compl.
- it menemo-moghamo sin. compl.
- it metta/Mitaa sin. compl.
- it moghamo-menemo sin. compl.
- it muta sin. compl.
- nl Meta'
- nl Bameta sin. compl.
- nl Chubo sin. compl.
- nl Metta sin. compl.
- nl Mitaa sin. compl.
- pt meta'
- pt bameta sin. compl.
- pt chubo sin. compl.
- pt menemo-moghamo sin. compl.
- pt metta/Mitaa sin. compl.
- pt moghamo-menemo sin. compl.
- pt muta sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definición
El meta' és una llengua parlada per unes 87.000 persones a l'àrea de Bamenda. Té com a grups veïns els ngies i els ngoshies, que parlen llengües del mateix grup lingüístic, el momo. Sembla que hi ha cert nivell d'intercomprensió entre les llengües d'aquests tres grups; en converses mixtes els participants poden fer servir les seves respectives llengües o bé el pidgin anglès del Camerun.
La llengua meta' rep també la denominació menemo-moghamo o moghamo-meneno en referència a les dues variants dialectals de què consta. Algunes fonts, però, classifiquen el moghamo com una llengua independent. El menemo es divideix en diversos subdialectes: metta, meta', uta', bameta.
La llengua meta' rep també la denominació menemo-moghamo o moghamo-meneno en referència a les dues variants dialectals de què consta. Algunes fonts, però, classifiquen el moghamo com una llengua independent. El menemo es divideix en diversos subdialectes: metta, meta', uta', bameta.
chufie'
chufie'
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca chufie'
- ca bafangi sin. compl.
- ca bafanji sin. compl.
- ca bafanyi sin. compl.
- ca chuufi sin. compl.
- ca nchufie sin. compl.
- ca ncufie sin. compl.
- de Bafanji
- de Nchufie sin. compl.
- en Chufie'
- en Bafangi sin. compl.
- en Bafanji sin. compl.
- en Bafanyi sin. compl.
- en Chuufi sin. compl.
- en Nchufie sin. compl.
- en Ncufie sin. compl.
- es chufie'
- es bafangi sin. compl.
- es bafanji sin. compl.
- es bafanyi sin. compl.
- es chuufi sin. compl.
- es nchufie sin. compl.
- es ncufie sin. compl.
- eu chufie'
- eu bafangi sin. compl.
- eu bafanji sin. compl.
- eu bafanyi sin. compl.
- eu chuufi sin. compl.
- eu nchufie sin. compl.
- eu ncufie sin. compl.
- fr bafanji
- fr bafangi sin. compl.
- fr bafanyi sin. compl.
- fr chufie' sin. compl.
- fr nchufie sin. compl.
- gl chufie'
- gl bafangi sin. compl.
- gl bafanji sin. compl.
- gl bafanyi sin. compl.
- gl chuufi sin. compl.
- gl nchufie sin. compl.
- gl ncufie sin. compl.
- it chufie'
- it bafangi sin. compl.
- it bafanji sin. compl.
- it bafanyi sin. compl.
- it chuufi sin. compl.
- it nchufie sin. compl.
- it ncufie sin. compl.
- nl Chufie'
- nl Bafangi sin. compl.
- nl Bafanji sin. compl.
- nl Bafanyi sin. compl.
- nl Nchufie sin. compl.
- pt chufie'
- pt bafangi sin. compl.
- pt bafanji sin. compl.
- pt bafanyi sin. compl.
- pt chuufi sin. compl.
- pt nchufie sin. compl.
- pt ncufie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definición
El chufie, anomenat també ncufie o bafanji, es parla a l'oest del Camerun, concretament al poble de Bafanji. Sembla que la denominació ncufie deriva dels termes fie 'poble o habitants de Bafanji', i cufie 'llengua del poble o habitants de Bafanji'.
Dins de la comunitat chufie, l'ús de la llengua està condicionat pel tipus d'activitat, el context, i els interlocutors. El chufie s'utilitza amb normalitat en la vida diària, a l'entorn familiar i es transmet als fills com a llengua principal. En la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès del Camerun (especialment en les comunicacions informals), i també l'anglès (utilizat en l'àmbit educatiu) o el francès (que també s'ensenya a l'escola però que no té un lloc predominant com l'anglès).
Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
Dins de la comunitat chufie, l'ús de la llengua està condicionat pel tipus d'activitat, el context, i els interlocutors. El chufie s'utilitza amb normalitat en la vida diària, a l'entorn familiar i es transmet als fills com a llengua principal. En la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès del Camerun (especialment en les comunicacions informals), i també l'anglès (utilizat en l'àmbit educatiu) o el francès (que també s'ensenya a l'escola però que no té un lloc predominant com l'anglès).
Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
chuh
chuh
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Chuj, Amèrica > Guatemala
- ca chuj
- ca chuh sin. compl.
- ca chuhe sin. compl.
- ca chuje sin. compl.
- cod koti
- cy Chuj
- cy Chuh sin. compl.
- cy Chuhe sin. compl.
- cy Chuje sin. compl.
- de Chuj
- de Chuh sin. compl.
- de Chuhe sin. compl.
- de Chuje sin. compl.
- de Czuj sin. compl.
- en Chuj
- en Chuh sin. compl.
- en Chuhe sin. compl.
- en Chuje sin. compl.
- es chuj
- es chuh sin. compl.
- es chuhe sin. compl.
- es chuje sin. compl.
- es koti sin. compl.
- eu chujera
- eu chuh sin. compl.
- eu chuhe sin. compl.
- eu chuj sin. compl.
- eu chuje sin. compl.
- fr chuj
- fr chuh sin. compl.
- fr chuhe sin. compl.
- fr chuje sin. compl.
- gl chuj
- gl chuh sin. compl.
- gl chuhe sin. compl.
- gl chuje sin. compl.
- gn chuj
- gn chuh sin. compl.
- gn chuhe sin. compl.
- gn chuje sin. compl.
- it chuj
- it chuh sin. compl.
- it chuhe sin. compl.
- it chuje sin. compl.
- pt chuj
- pt chuh sin. compl.
- pt chuhe sin. compl.
- pt chuje sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Chuj, Amèrica > Guatemala
Definición
El chuj es parla força, malgrat el bilingüisme majoritari de la comunitat, especialment entre els joves. En general la llengua es transmet als infants, tot i que a Nentón hi ha un cert percentatge d'escolars monolingües en espanyol. Algunes fonts distingeixen dues varietats de chuj, el de San Mateo Ixtatán i el de San Sebastián Coatán.
A Mèxic hi ha població chuj, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX. A la dècada de 1980 es va produir una forta emigració chuj cap al país veí a causa de la violència derivada de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
A Mèxic hi ha població chuj, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX. A la dècada de 1980 es va produir una forta emigració chuj cap al país veí a causa de la violència derivada de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
