Back to top
hidé hidé

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  hdi
  • ca  hedi sin. compl.
  • ca  hidé sin. compl.
  • ca  turu-hide sin. compl.
  • ca  xadi sin. compl.
  • ca  xedi sin. compl.
  • de  Hdi
  • de  Ftour sin. compl.
  • de  Hedi sin. compl.
  • de  Xadi sin. compl.
  • de  Xedi sin. compl.
  • en  Hdi
  • en  Chadi sin. compl.
  • en  Chedi sin. compl.
  • en  Hedi sin. compl.
  • en  Hidé sin. compl.
  • en  Turu-hidé sin. compl.
  • es  hdi
  • es  chadi sin. compl.
  • es  chedi sin. compl.
  • es  hedi sin. compl.
  • es  hidé sin. compl.
  • es  turu-hidé sin. compl.
  • eu  hdi
  • eu  chadi sin. compl.
  • eu  chedi sin. compl.
  • eu  hedi sin. compl.
  • eu  hidé sin. compl.
  • eu  turu-hidé sin. compl.
  • fr  hidé
  • fr  gwada xdi sin. compl.
  • fr  hedi sin. compl.
  • fr  tourou sin. compl.
  • fr  xadi sin. compl.
  • gl  hdi
  • gl  chadi sin. compl.
  • gl  chedi sin. compl.
  • gl  hedi sin. compl.
  • gl  hidé sin. compl.
  • gl  turu-hidé sin. compl.
  • it  hdi
  • it  chadi sin. compl.
  • it  chedi sin. compl.
  • it  hedi sin. compl.
  • it  hidé sin. compl.
  • it  turu-hidé sin. compl.
  • nl  Hdi
  • nl  Gwada xdi sin. compl.
  • nl  Hedi sin. compl.
  • nl  Xadi sin. compl.
  • pt  hdi
  • pt  chadi sin. compl.
  • pt  chedi sin. compl.
  • pt  hedi sin. compl.
  • pt  hidé sin. compl.
  • pt  turu-hidé sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El hdi és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, parkwa i vemgo-mabas, entre d'altres.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la hdi) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

Al Camerun, els hdi en general també saben ful, llengua d'ús interètnic en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). Els hdi nigerians, en canvi, solen saber haussa. Els àmbits d'ús de la llengua pròpia i de les de comunicació amb altres grups estan molt ben definits.

El hdi és una llengua força homogènia, sense variació dialectal remarcable.

Els infants hdi del Camerun són escolaritzats en francès, tot i que l'índex d'escolarització és molt baix. Els de Nigèria aprenen a llegir en anglès.

Al Camerun s'empra la designació hdi i a Nigèria, hide.
hijuk hijuk

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

  • ca  hijuk
  • de  Hijuk
  • de  Kapuas sin. compl.
  • en  Hijuk
  • es  hijuk
  • eu  hijuk
  • fr  hijuk
  • gl  hijuk
  • it  hijuk
  • nl  Hijuk
  • pt  hijuk

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

Definition
El hijuk es parla al sud del Camerun, concretament al poble de Batanga. Entre les llengües veïnes trobem el kalong (una de les varietats incloses dins la denominació yambassa central i que és parlada per unes 300 persones al poble de Batanga); el bati, al sud; el baca, al sud-est; el numand, al nord, i el basaa, a l'oest i el nord-oest.

La llengua s'empra amb normalitat a la llar i en la vida de la comunitat. Excepte la gent gran, els hijuks generalment tenen com a segona llengua el francès, llengua oficial i utilizada en l'àmbit educatiu. La majoria dels hijuks també parla kalong, ja que tenen contacte freqüent amb els seus parlants.

Aquesta llengua presenta poca variació dialectal i és lingüísticament propera al basaa.
hikaya hikaya

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  haya
  • ca  ekihaya sin. compl.
  • ca  hikaya sin. compl.
  • ca  ruhaya sin. compl.
  • ca  ziba sin. compl.
  • cod  ekihaya
  • cod  kihaya
  • cod  ruhaya
  • cod  ziba
  • ar  هايا
  • cy  Haya
  • cy  Ekihaya sin. compl.
  • cy  Kihaya sin. compl.
  • cy  Ruhaya sin. compl.
  • cy  Ziba sin. compl.
  • de  Haya
  • de  Ekihaya sin. compl.
  • de  Kihaya sin. compl.
  • de  Ruhaya sin. compl.
  • de  Ziba sin. compl.
  • en  Haya
  • en  Ekihaya sin. compl.
  • en  Kihaya sin. compl.
  • en  Ruhaya sin. compl.
  • en  Ziba sin. compl.
  • es  haya
  • es  ekihaya sin. compl.
  • es  kihaya sin. compl.
  • es  ruhaya sin. compl.
  • es  ziba sin. compl.
  • eu  hayera
  • eu  ekihaya sin. compl.
  • eu  haya sin. compl.
  • eu  kihaya sin. compl.
  • eu  ruhaya sin. compl.
  • eu  ziba sin. compl.
  • fr  haya
  • fr  ekihaya sin. compl.
  • fr  kihaya sin. compl.
  • fr  ruhaya sin. compl.
  • fr  ziba sin. compl.
  • gl  haya
  • gl  ekihaya sin. compl.
  • gl  kihaya sin. compl.
  • gl  ruhaya sin. compl.
  • gl  ziba sin. compl.
  • gn  ája
  • gn  ekihaya sin. compl.
  • gn  kihaya sin. compl.
  • gn  ruhaya sin. compl.
  • gn  siva sin. compl.
  • it  haya
  • it  ekihaya sin. compl.
  • it  kihaya sin. compl.
  • it  ruhaya sin. compl.
  • it  ziba sin. compl.
  • pt  haya
  • pt  ekihaya sin. compl.
  • pt  kihaya sin. compl.
  • pt  ruhaya sin. compl.
  • pt  ziba sin. compl.
  • tmh  Tahayat
  • tmh  Ekihaya sin. compl.
  • tmh  kihaya sin. compl.
  • tmh  ruhaya sin. compl.
  • tmh  ziba sin. compl.
  • zh  哈亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic haya constitueix aproximadament el 3,5% de la població de Tanzània. Generalment els parlants de haya tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels hayes, que han tingut una forta influència sobre els nyambos.

Les varietats dialectals de la llengua haya són les següents: bumbira, edangabo, ganda-kiaka, hamba, hangiro, mwani, nyakisisa, ekiziba i yoza.

El haya s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
híligaynon híligaynon

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  híligaynon
  • ca  illongo sin. compl.
  • ca  ilonggo sin. compl.
  • ca  ilongo sin. compl.
  • ca  panayano sin. compl.
  • ar  هيليغاينونية
  • cy  Híligaynon
  • cy  Illongo sin. compl.
  • cy  Ilonggo sin. compl.
  • cy  Ilongo sin. compl.
  • cy  Panayano sin. compl.
  • de  Hiligaynon
  • de  Hiligainon sin. compl.
  • de  Illongo sin. compl.
  • de  Ilonggo sin. compl.
  • de  Ilongo sin. compl.
  • de  Panayano sin. compl.
  • en  Hiligaynon
  • en  Hiligainon sin. compl.
  • en  Illogo sin. compl.
  • en  Illongo sin. compl.
  • en  Ilonggo sin. compl.
  • en  Ilongo sin. compl.
  • en  Panayano sin. compl.
  • es  hiligainón
  • es  illongo sin. compl.
  • es  ilonggo sin. compl.
  • es  ilongo sin. compl.
  • es  panayano sin. compl.
  • eu  hiligaynonera
  • eu  hiligaynon sin. compl.
  • eu  illongo sin. compl.
  • eu  ilonggo sin. compl.
  • eu  ilongo sin. compl.
  • eu  panayano sin. compl.
  • fr  hiligaïnon
  • fr  hiligaynon sin. compl.
  • fr  illongo sin. compl.
  • fr  ilonggo sin. compl.
  • fr  ilongo sin. compl.
  • fr  panayano sin. compl.
  • gl  hiligainón
  • gl  illongo sin. compl.
  • gl  ilonggo sin. compl.
  • gl  ilongo sin. compl.
  • gl  panayano sin. compl.
  • gn  híligaynon
  • gn  illongo sin. compl.
  • gn  ilonggo sin. compl.
  • gn  ilongo sin. compl.
  • gn  panayano sin. compl.
  • it  hiligaynon
  • it  illongo sin. compl.
  • it  ilonggo sin. compl.
  • it  ilongo sin. compl.
  • it  panayano sin. compl.
  • pt  hiligaynon
  • pt  illongo sin. compl.
  • pt  ilonggo sin. compl.
  • pt  ilongo sin. compl.
  • pt  panayano sin. compl.
  • zh  希利盖农语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definition
El híligaynon és la quarta llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano, (15.150.000) i l'ilocano (6.000.000).

El territori tradicional de la llengua híligaynon es correspon amb les províncies d'Iloilo, Capiz i Negros occidental, on és la llengua dominant. Aquesta llengua, a més, es fa servir com a llengua franca a tota la regió de Visayas Occidental (Regió VI) i altres zones de les Filipines, especialment a la regió de Cotabato (Mindanao).

La població de les Illes Visayas (zona central de l'arxipèlag filipí) és coneguda col·lectivament com a visaia, malgrat les diferències lingüístiques que s'hi poden trobar. Hi ha força confusió al voltant del terme visaia (o binisaya), ja que sovint s'utilitza per a identificar tres llengües diferenciades que es parlen a la regió: el híligaynon (de Panay i zones veïnes), el cebuano (de Cebu i zones veïnes) i el waray-waray (de Samar i zones adjacents).

Els dialectes del híligaynon són el hiligaynon, el kawayan, el bantayan i el kari.
hilipan hilipan

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  ifugao
  • ca  hilipan sin. compl.
  • ca  ifugaw sin. compl.
  • ca  ipugao sin. compl.
  • ca  quiangan sin. compl.
  • ca  ypugao sin. compl.
  • ar  إيفوغاو
  • cy  Ifugao
  • cy  Hilipan sin. compl.
  • cy  Ifugaw sin. compl.
  • cy  Ipugao sin. compl.
  • cy  Quiangan sin. compl.
  • cy  Ypugao sin. compl.
  • de  Ifugao
  • de  Batad sin. compl.
  • de  Hilipan sin. compl.
  • de  Ifugaw sin. compl.
  • de  Ipugao sin. compl.
  • de  Quiangan sin. compl.
  • de  Ypugao sin. compl.
  • en  Ifugao
  • en  Hilipan sin. compl.
  • en  Ifugaw sin. compl.
  • en  Ipugao sin. compl.
  • en  Quiangan sin. compl.
  • en  Ypugao sin. compl.
  • es  ifugao
  • es  hilipan sin. compl.
  • es  ifugaw sin. compl.
  • es  ipugao sin. compl.
  • es  quiangan sin. compl.
  • es  ypugao sin. compl.
  • eu  ifugaoera
  • eu  hilipan sin. compl.
  • eu  ifugao sin. compl.
  • eu  ifugaw sin. compl.
  • eu  ipugao sin. compl.
  • eu  quiangan sin. compl.
  • eu  ypugao sin. compl.
  • fr  ifugao
  • fr  batad sin. compl.
  • fr  hilipan sin. compl.
  • fr  ifugaw sin. compl.
  • fr  ipugao sin. compl.
  • fr  quiangan sin. compl.
  • fr  ypugao sin. compl.
  • gl  ifugao
  • gl  hilipan sin. compl.
  • gl  ifugaw sin. compl.
  • gl  ipugao sin. compl.
  • gl  quiangan sin. compl.
  • gl  ypugao sin. compl.
  • gn  ifugao
  • gn  hilipan sin. compl.
  • gn  ifugaw sin. compl.
  • gn  ipugao sin. compl.
  • gn  quiangan sin. compl.
  • gn  ypugao sin. compl.
  • it  ifugao
  • it  hilipan sin. compl.
  • it  ifugaw sin. compl.
  • it  ipugao sin. compl.
  • it  quiangan sin. compl.
  • it  ypugao sin. compl.
  • pt  ifugao
  • pt  hilipan sin. compl.
  • pt  ifugaw sin. compl.
  • pt  ipugao sin. compl.
  • pt  quiangan sin. compl.
  • pt  ypugao sin. compl.
  • zh  伊富高语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definition
Els ifugao s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kalinga, els kallahan, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

El terme ifugao deriva d'ipugo, que significa 'de la muntanya'. Segons la mitologia ifugao, però, el mot ipugo fa referència al gra d'arròs que els va donar el seu déu Matungulan.

El grup ifugao contitueix una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon. L'ifugao és la llengua dominant a diversos municipis de la província d'Ifuago: Banaue, Lagawe, Kiangan i Mayaoyao. Aquesta llengua limita amb el bontok (al nord), el kankanaey (a l'oest), el gaddang (a l'est) i el kallahan (al sud).

Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou l'ifugao (banaue), també anomenat ifugao amganad; ifugao (kiangan), i ifugao (oriental), també anomenat batad ifugao.

Segons algunes fonts, les creences populars restringeixen la utilització de certes paraules, les quals s'han de substituir per unes altres. Hi ha paraules, per exemple, que no es poden dir cap al vespre (com per exemple apuy, 'foc', que s'ha de substituir per danum, 'aigua') o que s'han d'evitar quan s'és lluny de casa (com ara ga-yang, 'corb', per hamuti, 'ocell'). Segons aquestes creences, el fet de pronunciar aquests mots pot tenir conseqüències terribles o provocar el càstig dels esperits.
hiloona hiloona

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

  • ca  maranao
  • ca  hiloona sin. compl.
  • ca  lanon sin. compl.
  • ca  maranaw sin. compl.
  • ca  ranao sin. compl.
  • ar  ماراناو
  • cy  Maranao
  • cy  Hiloona sin. compl.
  • cy  Lanon sin. compl.
  • cy  Maranaw sin. compl.
  • cy  Ranao sin. compl.
  • de  Maranao
  • de  Maranaw sin. compl.
  • de  Ranao sin. compl.
  • en  Maranao
  • en  Hiloona sin. compl.
  • en  Lanon sin. compl.
  • en  Maranaw sin. compl.
  • en  Ranao sin. compl.
  • es  maranao
  • es  ilanun sin. compl.
  • es  lanao sin. compl.
  • es  maranaw sin. compl.
  • es  ranao sin. compl.
  • eu  maranaoera
  • eu  hiloona sin. compl.
  • eu  lanon sin. compl.
  • eu  maranao sin. compl.
  • eu  maranaw sin. compl.
  • eu  ranao sin. compl.
  • fr  maranao
  • fr  hiloona sin. compl.
  • fr  lanon sin. compl.
  • fr  maranaw sin. compl.
  • fr  ranao sin. compl.
  • gl  maranao
  • gl  hiloona sin. compl.
  • gl  lanon sin. compl.
  • gl  maranaw sin. compl.
  • gl  ranao sin. compl.
  • gn  maranao
  • gn  hiloona sin. compl.
  • gn  lanon sin. compl.
  • gn  maranaw sin. compl.
  • gn  ranao sin. compl.
  • it  maranao
  • it  hiloona sin. compl.
  • it  lanon sin. compl.
  • it  maranaw sin. compl.
  • it  ranao sin. compl.
  • pt  maranao
  • pt  hiloona sin. compl.
  • pt  lanon sin. compl.
  • pt  maranaw sin. compl.
  • pt  ranao sin. compl.
  • zh  马拉瑙语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

Definition
Els maranao són un dels grups etnolingüístics que viuen a l'illa de Mindanao i un dels majors grups de les Filipines que professen l'Islam. El terme maranao significa 'gent del llac' i reben aquest nom perquè el seu territori tradicional se situa a la regió del llac Lanao, el més gran de Mindanao i el segon de les Filipines.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els maranao s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.

La llengua maranao és la novena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el híligaynon (5.600.000), el bikol (4.500.000), el waray (2.500.000), el pampanga (2.000.000) i el pangasinan (1.150.000-2.000.000).

El maranao és la llengua dominant a la província de Lanao del Sud, on es concentren entre 450.000 i 550.000 parlants. A més, és una de les dues llengües predominants entre la població musulmana de les Filipines, juntament amb el magindanao.

Aquesta llengua està estretament emparentada amb l'ilaum i el magindanao; totes tres formen el grup danao, el qual és lingüísticament proper als grups subanon i manobo.
himarimã himarimã

Filiació desconeguda, Amèrica > Brasil

  • ca  himarimã
  • ar  هيماريما
  • cy  Himarimã
  • de  Himarimã
  • en  Himarimã
  • en  Himarima sin. compl.
  • es  himarima
  • es  himarimã sin. compl.
  • eu  himarimera
  • eu  himarimã sin. compl.
  • fr  himarima
  • gl  himarimã
  • it  himarimã
  • ja  ヒマリマ語
  • nl  Himarimã
  • pt  himarimã
  • ru  Имарима
  • zh  希马利芒语

Filiació desconeguda, Amèrica > Brasil

Definition
L'escassa informació existent sobre aquesta llengua no permet establir-ne el parentiu amb altres llengües. Tampoc no se sap si tots els 40 integrants del grup ètnic parlen la llengua pròpia avui dia. Els himarimã són veïns dels jamamadí-dení i dels jarawara, tots dos parlants de llengües de la família arauà.
himli himli

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  flaaitaal
  • ca  fly taal sin. compl.
  • ca  himli sin. compl.
  • ca  himlu sin. compl.
  • ca  hova sin. compl.
  • ca  iscamtho sin. compl.
  • ca  isikhumsha sin. compl.
  • ca  ligam sin. compl.
  • ca  lingo sin. compl.
  • ca  sepantsula sin. compl.
  • ca  setsotsi sin. compl.
  • ca  shalambombo sin. compl.
  • ca  taal sin. compl.
  • ca  tsotsitaal sin. compl.
  • ca  withi sin. compl.
  • cod  fly taal
  • ar  فلايتال
  • cy  Flaaitaal
  • cy  Fly taal sin. compl.
  • cy  Himli sin. compl.
  • cy  Himlu sin. compl.
  • cy  Hova sin. compl.
  • cy  Iscamtho sin. compl.
  • cy  Isikhumsha sin. compl.
  • cy  Ligam sin. compl.
  • cy  Lingo sin. compl.
  • cy  Sepantsula sin. compl.
  • cy  Setsotsi sin. compl.
  • cy  Shalambombo sin. compl.
  • cy  Taal sin. compl.
  • cy  Tsotsitaal sin. compl.
  • cy  Withi sin. compl.
  • de  Flaaitaal
  • de  Camtho sin. compl.
  • de  Fly taal sin. compl.
  • de  Himli sin. compl.
  • de  Himlu sin. compl.
  • de  Hova sin. compl.
  • de  Isikhumsha sin. compl.
  • de  Ligam sin. compl.
  • de  Lingo sin. compl.
  • de  Sepantsula sin. compl.
  • de  Setsotsi sin. compl.
  • de  Shalambombo sin. compl.
  • de  Taal sin. compl.
  • de  Tsotsitaal sin. compl.
  • de  Withi sin. compl.
  • en  Flaaitaal
  • en  Flaai Taal sin. compl.
  • en  Fly Taal sin. compl.
  • en  Hova sin. compl.
  • en  Iscamtho sin. compl.
  • en  Isikumsha sin. compl.
  • en  Lingam sin. compl.
  • en  Lingo sin. compl.
  • en  Sepantsula sin. compl.
  • en  Setsotsi sin. compl.
  • en  Shalambombo sin. compl.
  • en  Taal sin. compl.
  • en  Tsotsitaal sin. compl.
  • en  Withi sin. compl.
  • es  flaaitaal
  • es  fly taal sin. compl.
  • es  himli sin. compl.
  • es  himlu sin. compl.
  • es  hova sin. compl.
  • es  iscamtho sin. compl.
  • es  isikhumsha sin. compl.
  • es  ligam sin. compl.
  • es  lingo sin. compl.
  • es  sepantsula sin. compl.
  • es  setsotsi sin. compl.
  • es  shalambombo sin. compl.
  • es  taal sin. compl.
  • es  tsotsitaal sin. compl.
  • es  withi sin. compl.
  • eu  flaaitaal
  • eu  fly taal sin. compl.
  • eu  himli sin. compl.
  • eu  himlu sin. compl.
  • eu  hova sin. compl.
  • eu  iscamtho sin. compl.
  • eu  isikhumsha sin. compl.
  • eu  ligam sin. compl.
  • eu  lingo sin. compl.
  • eu  sepantsula sin. compl.
  • eu  setsotsi sin. compl.
  • eu  shalambombo sin. compl.
  • eu  taal sin. compl.
  • eu  tsotsitaal sin. compl.
  • eu  withi sin. compl.
  • fr  flaaitaal
  • fr  flaaitaal fly taal sin. compl.
  • fr  himli sin. compl.
  • fr  himlu sin. compl.
  • fr  hova sin. compl.
  • fr  iscamtho sin. compl.
  • fr  isicamtho sin. compl.
  • fr  isikhumsha sin. compl.
  • fr  ligam sin. compl.
  • fr  lingo sin. compl.
  • fr  scamto sin. compl.
  • fr  sepantsula sin. compl.
  • fr  setsotsi sin. compl.
  • fr  shalambombo sin. compl.
  • fr  taal sin. compl.
  • fr  tsotsitaal sin. compl.
  • fr  withi sin. compl.
  • gl  flaaitaal
  • gl  fly taal sin. compl.
  • gl  himli sin. compl.
  • gl  himlu sin. compl.
  • gl  hova sin. compl.
  • gl  iscamtho sin. compl.
  • gl  isikhumsha sin. compl.
  • gl  ligam sin. compl.
  • gl  lingo sin. compl.
  • gl  sepantsula sin. compl.
  • gl  setsotsi sin. compl.
  • gl  shalambombo sin. compl.
  • gl  taal sin. compl.
  • gl  tsotsitaal sin. compl.
  • gl  withi sin. compl.
  • gn  flaaitaal
  • gn  fly taal sin. compl.
  • gn  himli sin. compl.
  • gn  himlu sin. compl.
  • gn  hova sin. compl.
  • gn  isikhumsha sin. compl.
  • gn  iskamtho sin. compl.
  • gn  ligam sin. compl.
  • gn  lingo sin. compl.
  • gn  sepantsula sin. compl.
  • gn  setsotsi sin. compl.
  • gn  shalambombo sin. compl.
  • gn  taal sin. compl.
  • gn  tsotsitaal sin. compl.
  • gn  withi sin. compl.
  • it  flaaitaal
  • it  fly taal sin. compl.
  • it  himli sin. compl.
  • it  himlu sin. compl.
  • it  hova sin. compl.
  • it  iscamtho sin. compl.
  • it  isikhumsha sin. compl.
  • it  ligam sin. compl.
  • it  lingo sin. compl.
  • it  sepantsula sin. compl.
  • it  setsotsi sin. compl.
  • it  shalambombo sin. compl.
  • it  taal sin. compl.
  • it  tsotsitaal sin. compl.
  • it  withi sin. compl.
  • pt  flaaitaal
  • pt  fly taal sin. compl.
  • pt  himli sin. compl.
  • pt  himlu sin. compl.
  • pt  hova sin. compl.
  • pt  iscamtho sin. compl.
  • pt  isikhumsha sin. compl.
  • pt  ligam sin. compl.
  • pt  lingo sin. compl.
  • pt  sepantsula sin. compl.
  • pt  setsotsi sin. compl.
  • pt  shalambombo sin. compl.
  • pt  taal sin. compl.
  • pt  tsotsitaal sin. compl.
  • pt  withi sin. compl.
  • tmh  Taflaaitaalt
  • tmh  fly taal sin. compl.
  • tmh  himli sin. compl.
  • tmh  himlu sin. compl.
  • tmh  hova sin. compl.
  • tmh  iscamtho sin. compl.
  • tmh  isikhumsha sin. compl.
  • tmh  ligam sin. compl.
  • tmh  lingo sin. compl.
  • tmh  sepantsula sin. compl.
  • tmh  setsotsi sin. compl.
  • tmh  shalambombo sin. compl.
  • tmh  taal sin. compl.
  • tmh  Tsotsitaal sin. compl.
  • tmh  withi sin. compl.
  • zh  弗莱塔尔语

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El terme flaaitaal fa referència a una llengua utilitzada a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica. Des d'un punt de vista estructural i gramatical, el flaaital es pot caracteritzar com un argot o registre, però des del punt de vista social i funcional, es pot considerar una llengua. El flaaitaal està basat gramaticalment en l'afrikaans i el seu lèxic deriva en bona part de diverses llengües bantús, de l'anglès i de l'afrikaans.

El flaaitaal probablement té el seu origen en el contacte de llengües, en un entorn multilingüe, a Sud-àfrica durant el segle XIX, i en les comunitats urbanes que es van desenvolupar en zones perifèriques de ciutats, com ara Johannesburg, durant els anys cinquanta.

Cap a la segona meitat del segle XIX, es van descobrir grans jaciments minerals a Sud-àfrica, principalment a la regió del Transvaal. Això va tenir com a conseqüència l'arribada massiva a la zona de persones d'orígens molt diversos: treballadors africans procedents d'altres zones de Sud-àfrica, majoritàriament parlants de llengües bantús (zulú, xhosa, sotho, tswana ...), i europeus que parlaven anglès, francès, alemany, neerlandès o ídix, entre altres llengües. Així doncs, el flaaitaal es va començar a desenvolupar per les necessitats comunicatives dels treballadors de les explotacions mineres i de la seva interacció amb els propietaris d'aquestes, ja que generalment formaven part de comunitats lingüístiques entre les quals no hi havia intercomprensió.

Sembla que el flaaitaal va desenvolupar la seva forma actual durant els anys cinquanta del segle XX. En aquest període, amb la implantació de l'apartheid, la població negra es va establir a la perifèria de les ciutats. El flaaitaal es va originar com a argot utilitzat per bandes criminals a diversos suburbis de Johannesburg (Sophiatown, Martindales i Alexandra). Tanmateix, a la societat sud-africana de l'apartheid, els criminals tenien cert prestigi als pobles (ja que eren un exemple de lluita contra el govern dels opressors) i el flaaitaal es va expandir pel que fa al nombre de parlants, als àmbits d'ús i a les situacions d'ús, i va esdevenir un símbol d'identitat grupal associat a la modernitat.

De vegades, el flaaitaal s'anomena tsotsitaal, ja que tsotsi significa 'criminal'. Hi ha certa confusió al voltant del terme tsotsitaal, ja que s'utilitza com a terme general per a referir-se als argots, els registres, les varietats o les llengües utilitzades a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica i també per a designar dues d'aquestes varietats: el flaaitaal, desenvolupat a Sophiatown durant els anys cinquanta i basat en l'afrikaans, i l'iscamtho, desenvolupat posteriorment a Soweto i basat en el zulú.
himlu himlu

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  flaaitaal
  • ca  fly taal sin. compl.
  • ca  himli sin. compl.
  • ca  himlu sin. compl.
  • ca  hova sin. compl.
  • ca  iscamtho sin. compl.
  • ca  isikhumsha sin. compl.
  • ca  ligam sin. compl.
  • ca  lingo sin. compl.
  • ca  sepantsula sin. compl.
  • ca  setsotsi sin. compl.
  • ca  shalambombo sin. compl.
  • ca  taal sin. compl.
  • ca  tsotsitaal sin. compl.
  • ca  withi sin. compl.
  • cod  fly taal
  • ar  فلايتال
  • cy  Flaaitaal
  • cy  Fly taal sin. compl.
  • cy  Himli sin. compl.
  • cy  Himlu sin. compl.
  • cy  Hova sin. compl.
  • cy  Iscamtho sin. compl.
  • cy  Isikhumsha sin. compl.
  • cy  Ligam sin. compl.
  • cy  Lingo sin. compl.
  • cy  Sepantsula sin. compl.
  • cy  Setsotsi sin. compl.
  • cy  Shalambombo sin. compl.
  • cy  Taal sin. compl.
  • cy  Tsotsitaal sin. compl.
  • cy  Withi sin. compl.
  • de  Flaaitaal
  • de  Camtho sin. compl.
  • de  Fly taal sin. compl.
  • de  Himli sin. compl.
  • de  Himlu sin. compl.
  • de  Hova sin. compl.
  • de  Isikhumsha sin. compl.
  • de  Ligam sin. compl.
  • de  Lingo sin. compl.
  • de  Sepantsula sin. compl.
  • de  Setsotsi sin. compl.
  • de  Shalambombo sin. compl.
  • de  Taal sin. compl.
  • de  Tsotsitaal sin. compl.
  • de  Withi sin. compl.
  • en  Flaaitaal
  • en  Flaai Taal sin. compl.
  • en  Fly Taal sin. compl.
  • en  Hova sin. compl.
  • en  Iscamtho sin. compl.
  • en  Isikumsha sin. compl.
  • en  Lingam sin. compl.
  • en  Lingo sin. compl.
  • en  Sepantsula sin. compl.
  • en  Setsotsi sin. compl.
  • en  Shalambombo sin. compl.
  • en  Taal sin. compl.
  • en  Tsotsitaal sin. compl.
  • en  Withi sin. compl.
  • es  flaaitaal
  • es  fly taal sin. compl.
  • es  himli sin. compl.
  • es  himlu sin. compl.
  • es  hova sin. compl.
  • es  iscamtho sin. compl.
  • es  isikhumsha sin. compl.
  • es  ligam sin. compl.
  • es  lingo sin. compl.
  • es  sepantsula sin. compl.
  • es  setsotsi sin. compl.
  • es  shalambombo sin. compl.
  • es  taal sin. compl.
  • es  tsotsitaal sin. compl.
  • es  withi sin. compl.
  • eu  flaaitaal
  • eu  fly taal sin. compl.
  • eu  himli sin. compl.
  • eu  himlu sin. compl.
  • eu  hova sin. compl.
  • eu  iscamtho sin. compl.
  • eu  isikhumsha sin. compl.
  • eu  ligam sin. compl.
  • eu  lingo sin. compl.
  • eu  sepantsula sin. compl.
  • eu  setsotsi sin. compl.
  • eu  shalambombo sin. compl.
  • eu  taal sin. compl.
  • eu  tsotsitaal sin. compl.
  • eu  withi sin. compl.
  • fr  flaaitaal
  • fr  flaaitaal fly taal sin. compl.
  • fr  himli sin. compl.
  • fr  himlu sin. compl.
  • fr  hova sin. compl.
  • fr  iscamtho sin. compl.
  • fr  isicamtho sin. compl.
  • fr  isikhumsha sin. compl.
  • fr  ligam sin. compl.
  • fr  lingo sin. compl.
  • fr  scamto sin. compl.
  • fr  sepantsula sin. compl.
  • fr  setsotsi sin. compl.
  • fr  shalambombo sin. compl.
  • fr  taal sin. compl.
  • fr  tsotsitaal sin. compl.
  • fr  withi sin. compl.
  • gl  flaaitaal
  • gl  fly taal sin. compl.
  • gl  himli sin. compl.
  • gl  himlu sin. compl.
  • gl  hova sin. compl.
  • gl  iscamtho sin. compl.
  • gl  isikhumsha sin. compl.
  • gl  ligam sin. compl.
  • gl  lingo sin. compl.
  • gl  sepantsula sin. compl.
  • gl  setsotsi sin. compl.
  • gl  shalambombo sin. compl.
  • gl  taal sin. compl.
  • gl  tsotsitaal sin. compl.
  • gl  withi sin. compl.
  • gn  flaaitaal
  • gn  fly taal sin. compl.
  • gn  himli sin. compl.
  • gn  himlu sin. compl.
  • gn  hova sin. compl.
  • gn  isikhumsha sin. compl.
  • gn  iskamtho sin. compl.
  • gn  ligam sin. compl.
  • gn  lingo sin. compl.
  • gn  sepantsula sin. compl.
  • gn  setsotsi sin. compl.
  • gn  shalambombo sin. compl.
  • gn  taal sin. compl.
  • gn  tsotsitaal sin. compl.
  • gn  withi sin. compl.
  • it  flaaitaal
  • it  fly taal sin. compl.
  • it  himli sin. compl.
  • it  himlu sin. compl.
  • it  hova sin. compl.
  • it  iscamtho sin. compl.
  • it  isikhumsha sin. compl.
  • it  ligam sin. compl.
  • it  lingo sin. compl.
  • it  sepantsula sin. compl.
  • it  setsotsi sin. compl.
  • it  shalambombo sin. compl.
  • it  taal sin. compl.
  • it  tsotsitaal sin. compl.
  • it  withi sin. compl.
  • pt  flaaitaal
  • pt  fly taal sin. compl.
  • pt  himli sin. compl.
  • pt  himlu sin. compl.
  • pt  hova sin. compl.
  • pt  iscamtho sin. compl.
  • pt  isikhumsha sin. compl.
  • pt  ligam sin. compl.
  • pt  lingo sin. compl.
  • pt  sepantsula sin. compl.
  • pt  setsotsi sin. compl.
  • pt  shalambombo sin. compl.
  • pt  taal sin. compl.
  • pt  tsotsitaal sin. compl.
  • pt  withi sin. compl.
  • tmh  Taflaaitaalt
  • tmh  fly taal sin. compl.
  • tmh  himli sin. compl.
  • tmh  himlu sin. compl.
  • tmh  hova sin. compl.
  • tmh  iscamtho sin. compl.
  • tmh  isikhumsha sin. compl.
  • tmh  ligam sin. compl.
  • tmh  lingo sin. compl.
  • tmh  sepantsula sin. compl.
  • tmh  setsotsi sin. compl.
  • tmh  shalambombo sin. compl.
  • tmh  taal sin. compl.
  • tmh  Tsotsitaal sin. compl.
  • tmh  withi sin. compl.
  • zh  弗莱塔尔语

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definition
El terme flaaitaal fa referència a una llengua utilitzada a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica. Des d'un punt de vista estructural i gramatical, el flaaital es pot caracteritzar com un argot o registre, però des del punt de vista social i funcional, es pot considerar una llengua. El flaaitaal està basat gramaticalment en l'afrikaans i el seu lèxic deriva en bona part de diverses llengües bantús, de l'anglès i de l'afrikaans.

El flaaitaal probablement té el seu origen en el contacte de llengües, en un entorn multilingüe, a Sud-àfrica durant el segle XIX, i en les comunitats urbanes que es van desenvolupar en zones perifèriques de ciutats, com ara Johannesburg, durant els anys cinquanta.

Cap a la segona meitat del segle XIX, es van descobrir grans jaciments minerals a Sud-àfrica, principalment a la regió del Transvaal. Això va tenir com a conseqüència l'arribada massiva a la zona de persones d'orígens molt diversos: treballadors africans procedents d'altres zones de Sud-àfrica, majoritàriament parlants de llengües bantús (zulú, xhosa, sotho, tswana ...), i europeus que parlaven anglès, francès, alemany, neerlandès o ídix, entre altres llengües. Així doncs, el flaaitaal es va començar a desenvolupar per les necessitats comunicatives dels treballadors de les explotacions mineres i de la seva interacció amb els propietaris d'aquestes, ja que generalment formaven part de comunitats lingüístiques entre les quals no hi havia intercomprensió.

Sembla que el flaaitaal va desenvolupar la seva forma actual durant els anys cinquanta del segle XX. En aquest període, amb la implantació de l'apartheid, la població negra es va establir a la perifèria de les ciutats. El flaaitaal es va originar com a argot utilitzat per bandes criminals a diversos suburbis de Johannesburg (Sophiatown, Martindales i Alexandra). Tanmateix, a la societat sud-africana de l'apartheid, els criminals tenien cert prestigi als pobles (ja que eren un exemple de lluita contra el govern dels opressors) i el flaaitaal es va expandir pel que fa al nombre de parlants, als àmbits d'ús i a les situacions d'ús, i va esdevenir un símbol d'identitat grupal associat a la modernitat.

De vegades, el flaaitaal s'anomena tsotsitaal, ja que tsotsi significa 'criminal'. Hi ha certa confusió al voltant del terme tsotsitaal, ja que s'utilitza com a terme general per a referir-se als argots, els registres, les varietats o les llengües utilitzades a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica i també per a designar dues d'aquestes varietats: el flaaitaal, desenvolupat a Sophiatown durant els anys cinquanta i basat en l'afrikaans, i l'iscamtho, desenvolupat posteriorment a Soweto i basat en el zulú.
hina hina

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

  • ca  mina
  • ca  besleri sin. compl.
  • ca  hina sin. compl.
  • cod  mina
  • de  Mina
  • de  Besleri sin. compl.
  • de  Hina sin. compl.
  • en  Mina
  • en  Besleri sin. compl.
  • en  Hina sin. compl.
  • es  mina
  • es  besleri sin. compl.
  • es  hina sin. compl.
  • eu  mina
  • eu  besleri sin. compl.
  • eu  hina sin. compl.
  • fr  mina
  • fr  besleri sin. compl.
  • fr  hina sin. compl.
  • gl  mina
  • gl  besleri sin. compl.
  • gl  hina sin. compl.
  • it  mina
  • it  besleri sin. compl.
  • it  hina sin. compl.
  • nl  Mina
  • nl  Besleri sin. compl.
  • nl  Hina sin. compl.
  • pt  mina
  • pt  besleri sin. compl.
  • pt  hina sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic central, el mina és molt proper lingüísticament al daba, el mbedam i el gavar.

No hi ha acord sobre la divisió dialectal del mina. Segons la font més recent, la llengua consta de tres dialectes: marbak, kefedjevreng i dzundzun.

Els parlants de mina també parlen ful, llengua dominant de la regió emprada en comunicacions intergrupals. Els que han anat a l'escola han estat alfabetitzats en francès; l'índex d'alfabetització, però, és baix.

No s'ha de confondre el mina de Camerun amb el mina de Togo ni amb el mina de l'Índia.