Back to top
kanjobal de San Miguel Acatán kanjobal de San Miguel Acatán

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic

  • ca  akateko
  • ca  acatec sin. compl.
  • ca  acateco sin. compl.
  • ca  conob sin. compl.
  • ca  kanjobal de l'oest sin. compl.
  • ca  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • ca  q'anjob'al de l'oest sin. compl.
  • cy  Akateko
  • cy  Acatec sin. compl.
  • cy  Acateco sin. compl.
  • cy  Conob sin. compl.
  • cy  Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • cy  Kanjobal gorllewinol sin. compl.
  • cy  Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
  • de  Acateco
  • de  Acatec sin. compl.
  • de  Akateko sin. compl.
  • de  Conob sin. compl.
  • de  Kanjobal West sin. compl.
  • de  San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
  • en  Akateko
  • en  Acatec sin. compl.
  • en  Acateco sin. compl.
  • en  Conob sin. compl.
  • en  San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
  • en  Western Kanjobal sin. compl.
  • en  Western Q'anjob'al sin. compl.
  • es  acateco
  • es  acatec sin. compl.
  • es  akateko sin. compl.
  • es  conob sin. compl.
  • es  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • es  kanjobal del oeste sin. compl.
  • es  q'anjob'al del oeste sin. compl.
  • eu  akatekera
  • eu  acatec sin. compl.
  • eu  acateco sin. compl.
  • eu  akateko sin. compl.
  • eu  conob sin. compl.
  • eu  mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
  • eu  mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
  • eu  San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
  • fr  acatèque
  • fr  acatec sin. compl.
  • fr  acateco sin. compl.
  • fr  akateko sin. compl.
  • fr  conob sin. compl.
  • fr  kanjobal de l'ouest sin. compl.
  • fr  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • fr  q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
  • gl  akateko
  • gl  acatec sin. compl.
  • gl  acateco sin. compl.
  • gl  conob sin. compl.
  • gl  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • gl  kanjobal do oeste sin. compl.
  • gl  q'anjob'al do oeste sin. compl.
  • gn  akatéko
  • gn  akatec sin. compl.
  • gn  akatéko sin. compl.
  • gn  kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
  • gn  kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
  • gn  kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
  • gn  konob sin. compl.
  • it  akateko
  • it  acatec sin. compl.
  • it  acateco sin. compl.
  • it  conob sin. compl.
  • it  kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
  • it  kanjobal occidentale sin. compl.
  • it  q'anjob'al occidentale sin. compl.
  • pt  akateco
  • pt  acatec sin. compl.
  • pt  acateco sin. compl.
  • pt  conob sin. compl.
  • pt  kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
  • pt  kanjobal do oeste sin. compl.
  • pt  q'anjob'al do oeste sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic

Definition
Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i al q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.

Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.

Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.

Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.

L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
kankana-ey kankana-ey

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  kankanaey
  • ca  igorot sagada sin. compl.
  • ca  kankana-ey sin. compl.
  • ca  kankanay sin. compl.
  • ca  katangnan sin. compl.
  • ca  kataugnan sin. compl.
  • ca  lepanto igorot sin. compl.
  • ar  كانكاناي
  • cy  Kankanaey
  • cy  Igorot sagada sin. compl.
  • cy  Kankana-ey sin. compl.
  • cy  Kankanay sin. compl.
  • cy  Katangnan sin. compl.
  • cy  Kataugnan sin. compl.
  • cy  Lepanto igorot sin. compl.
  • de  Kankanaey
  • de  Igorot Sagada sin. compl.
  • de  Kankana-Ey sin. compl.
  • de  Kankanay sin. compl.
  • de  Katangnan sin. compl.
  • de  Lepanto-Igorot sin. compl.
  • en  Kankanaey
  • en  Kankana-Ey sin. compl.
  • en  Kankanai sin. compl.
  • en  Kankanay sin. compl.
  • en  Katangnan sin. compl.
  • en  Kataugnan sin. compl.
  • en  Lepanto Igorot sin. compl.
  • en  Sagada Igorot sin. compl.
  • es  cancanái
  • es  igorote sagada sin. compl.
  • es  kankanaey sin. compl.
  • es  kankanay sin. compl.
  • es  katangnan sin. compl.
  • es  kataugnan sin. compl.
  • es  lepanto igorote sin. compl.
  • eu  kankanaeyera
  • eu  igorot sagada sin. compl.
  • eu  kankana-ey sin. compl.
  • eu  kankanaey sin. compl.
  • eu  kankanai sin. compl.
  • eu  kankanay sin. compl.
  • eu  katangnan sin. compl.
  • eu  kataugnan sin. compl.
  • eu  lepanto igorot sin. compl.
  • fr  kankana-ey
  • fr  igorot sagada sin. compl.
  • fr  kankanaey sin. compl.
  • fr  kankanay sin. compl.
  • fr  katangnan sin. compl.
  • fr  kataugnan sin. compl.
  • fr  lepanto igorot sin. compl.
  • gl  kankanaey
  • gl  igorrote sagada sin. compl.
  • gl  kankana-ey sin. compl.
  • gl  kankanay sin. compl.
  • gl  katangnan sin. compl.
  • gl  kataugnan sin. compl.
  • gl  lepanto igorrote sin. compl.
  • gn  kankanaey
  • gn  igorot sagada sin. compl.
  • gn  kankana-ey sin. compl.
  • gn  kankanay sin. compl.
  • gn  katangnan sin. compl.
  • gn  kataugnan sin. compl.
  • gn  lepanto igorot sin. compl.
  • it  kankanaey
  • it  igorot sagada sin. compl.
  • it  kankana-ey sin. compl.
  • it  kankanay sin. compl.
  • it  katangnan sin. compl.
  • it  kataugnan sin. compl.
  • it  lepanto igorot sin. compl.
  • pt  kankanaey
  • pt  igorot sagada sin. compl.
  • pt  kankana-ey sin. compl.
  • pt  kankanay sin. compl.
  • pt  katangnan sin. compl.
  • pt  kataugnan sin. compl.
  • pt  lepanto igorot sin. compl.
  • zh  坎卡纳伊语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definition
Els kankanaey s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Els kankanay són una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon i constitueixen, juntament amb els inibolai, els igorot de Benguet, la província més meridional de la regió Cordillera.

La llengua kankanaey forma un contínuum dialectal que inclou el kankanaey (meridional), el kankanaey (septentrional) i el kankanaey (itneg).
kankanaey kankanaey

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  kankanaey
  • ca  igorot sagada sin. compl.
  • ca  kankana-ey sin. compl.
  • ca  kankanay sin. compl.
  • ca  katangnan sin. compl.
  • ca  kataugnan sin. compl.
  • ca  lepanto igorot sin. compl.
  • ar  كانكاناي
  • cy  Kankanaey
  • cy  Igorot sagada sin. compl.
  • cy  Kankana-ey sin. compl.
  • cy  Kankanay sin. compl.
  • cy  Katangnan sin. compl.
  • cy  Kataugnan sin. compl.
  • cy  Lepanto igorot sin. compl.
  • de  Kankanaey
  • de  Igorot Sagada sin. compl.
  • de  Kankana-Ey sin. compl.
  • de  Kankanay sin. compl.
  • de  Katangnan sin. compl.
  • de  Lepanto-Igorot sin. compl.
  • en  Kankanaey
  • en  Kankana-Ey sin. compl.
  • en  Kankanai sin. compl.
  • en  Kankanay sin. compl.
  • en  Katangnan sin. compl.
  • en  Kataugnan sin. compl.
  • en  Lepanto Igorot sin. compl.
  • en  Sagada Igorot sin. compl.
  • es  cancanái
  • es  igorote sagada sin. compl.
  • es  kankanaey sin. compl.
  • es  kankanay sin. compl.
  • es  katangnan sin. compl.
  • es  kataugnan sin. compl.
  • es  lepanto igorote sin. compl.
  • eu  kankanaeyera
  • eu  igorot sagada sin. compl.
  • eu  kankana-ey sin. compl.
  • eu  kankanaey sin. compl.
  • eu  kankanai sin. compl.
  • eu  kankanay sin. compl.
  • eu  katangnan sin. compl.
  • eu  kataugnan sin. compl.
  • eu  lepanto igorot sin. compl.
  • fr  kankana-ey
  • fr  igorot sagada sin. compl.
  • fr  kankanaey sin. compl.
  • fr  kankanay sin. compl.
  • fr  katangnan sin. compl.
  • fr  kataugnan sin. compl.
  • fr  lepanto igorot sin. compl.
  • gl  kankanaey
  • gl  igorrote sagada sin. compl.
  • gl  kankana-ey sin. compl.
  • gl  kankanay sin. compl.
  • gl  katangnan sin. compl.
  • gl  kataugnan sin. compl.
  • gl  lepanto igorrote sin. compl.
  • gn  kankanaey
  • gn  igorot sagada sin. compl.
  • gn  kankana-ey sin. compl.
  • gn  kankanay sin. compl.
  • gn  katangnan sin. compl.
  • gn  kataugnan sin. compl.
  • gn  lepanto igorot sin. compl.
  • it  kankanaey
  • it  igorot sagada sin. compl.
  • it  kankana-ey sin. compl.
  • it  kankanay sin. compl.
  • it  katangnan sin. compl.
  • it  kataugnan sin. compl.
  • it  lepanto igorot sin. compl.
  • pt  kankanaey
  • pt  igorot sagada sin. compl.
  • pt  kankana-ey sin. compl.
  • pt  kankanay sin. compl.
  • pt  katangnan sin. compl.
  • pt  kataugnan sin. compl.
  • pt  lepanto igorot sin. compl.
  • zh  坎卡纳伊语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definition
Els kankanaey s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Els kankanay són una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon i constitueixen, juntament amb els inibolai, els igorot de Benguet, la província més meridional de la regió Cordillera.

La llengua kankanaey forma un contínuum dialectal que inclou el kankanaey (meridional), el kankanaey (septentrional) i el kankanaey (itneg).
kankanay kankanay

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  kankanaey
  • ca  igorot sagada sin. compl.
  • ca  kankana-ey sin. compl.
  • ca  kankanay sin. compl.
  • ca  katangnan sin. compl.
  • ca  kataugnan sin. compl.
  • ca  lepanto igorot sin. compl.
  • ar  كانكاناي
  • cy  Kankanaey
  • cy  Igorot sagada sin. compl.
  • cy  Kankana-ey sin. compl.
  • cy  Kankanay sin. compl.
  • cy  Katangnan sin. compl.
  • cy  Kataugnan sin. compl.
  • cy  Lepanto igorot sin. compl.
  • de  Kankanaey
  • de  Igorot Sagada sin. compl.
  • de  Kankana-Ey sin. compl.
  • de  Kankanay sin. compl.
  • de  Katangnan sin. compl.
  • de  Lepanto-Igorot sin. compl.
  • en  Kankanaey
  • en  Kankana-Ey sin. compl.
  • en  Kankanai sin. compl.
  • en  Kankanay sin. compl.
  • en  Katangnan sin. compl.
  • en  Kataugnan sin. compl.
  • en  Lepanto Igorot sin. compl.
  • en  Sagada Igorot sin. compl.
  • es  cancanái
  • es  igorote sagada sin. compl.
  • es  kankanaey sin. compl.
  • es  kankanay sin. compl.
  • es  katangnan sin. compl.
  • es  kataugnan sin. compl.
  • es  lepanto igorote sin. compl.
  • eu  kankanaeyera
  • eu  igorot sagada sin. compl.
  • eu  kankana-ey sin. compl.
  • eu  kankanaey sin. compl.
  • eu  kankanai sin. compl.
  • eu  kankanay sin. compl.
  • eu  katangnan sin. compl.
  • eu  kataugnan sin. compl.
  • eu  lepanto igorot sin. compl.
  • fr  kankana-ey
  • fr  igorot sagada sin. compl.
  • fr  kankanaey sin. compl.
  • fr  kankanay sin. compl.
  • fr  katangnan sin. compl.
  • fr  kataugnan sin. compl.
  • fr  lepanto igorot sin. compl.
  • gl  kankanaey
  • gl  igorrote sagada sin. compl.
  • gl  kankana-ey sin. compl.
  • gl  kankanay sin. compl.
  • gl  katangnan sin. compl.
  • gl  kataugnan sin. compl.
  • gl  lepanto igorrote sin. compl.
  • gn  kankanaey
  • gn  igorot sagada sin. compl.
  • gn  kankana-ey sin. compl.
  • gn  kankanay sin. compl.
  • gn  katangnan sin. compl.
  • gn  kataugnan sin. compl.
  • gn  lepanto igorot sin. compl.
  • it  kankanaey
  • it  igorot sagada sin. compl.
  • it  kankana-ey sin. compl.
  • it  kankanay sin. compl.
  • it  katangnan sin. compl.
  • it  kataugnan sin. compl.
  • it  lepanto igorot sin. compl.
  • pt  kankanaey
  • pt  igorot sagada sin. compl.
  • pt  kankana-ey sin. compl.
  • pt  kankanay sin. compl.
  • pt  katangnan sin. compl.
  • pt  kataugnan sin. compl.
  • pt  lepanto igorot sin. compl.
  • zh  坎卡纳伊语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definition
Els kankanaey s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Els kankanay són una de les comunitats culturals més nombroses de les províncies muntanyoses del nord de Luzon i constitueixen, juntament amb els inibolai, els igorot de Benguet, la província més meridional de la regió Cordillera.

La llengua kankanaey forma un contínuum dialectal que inclou el kankanaey (meridional), el kankanaey (septentrional) i el kankanaey (itneg).
kannada kannada

Dravídica > Meridional > Tàmil-kannada, Àsia > Índia

  • ca  kannada
  • ca  canarès sin. compl.
  • cod  ಕನ್ನಡ(Kannada)
  • ar  كانّادا
  • cy  Kanada
  • cy  Canareg sin. compl.
  • de  Kannada
  • de  Kanaresisch sin. compl.
  • en  Kannada
  • en  Banglori sin. compl.
  • en  Canarese sin. compl.
  • en  Kanarese sin. compl.
  • en  Madrassi sin. compl.
  • es  canarés
  • es  kannada sin. compl.
  • eu  kannadera
  • eu  banglori sin. compl.
  • eu  canarese sin. compl.
  • eu  kanarese sin. compl.
  • eu  madrassi sin. compl.
  • fr  kannada
  • fr  kannara sin. compl.
  • fr  sirigannada sin. compl.
  • gl  kannada
  • gl  canarés sin. compl.
  • gn  kannada
  • gn  kanares sin. compl.
  • it  kannada
  • it  canarese sin. compl.
  • ja  カンナダ語
  • nl  Kannada
  • nl  Canarees sin. compl.
  • pt  kannada
  • pt  canarês sin. compl.
  • ru  Каннада
  • ru  Каннара sin. compl.
  • ru  Канарский sin. compl.
  • zh  卡纳达语
  • zh  卡拉勒 sin. compl.
  • scr  Alfabet kannada
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema kannada

Dravídica > Meridional > Tàmil-kannada, Àsia > Índia

Definition
El kannada, amb més de 30 milions de parlants nadius, és la quarta llengua dravídica amb major nombre de parlants (després del tàmil, el telugu i el malaiàlam), i la segona pel que fa a l'antiguitat i la qualitat de la tradició literària (després del tàmil). Es calcula que, entre parlants nadius (anomenats kannadigues) i parlants que l'empren com a segona llengua, uns 44 milions de persones parlen kannada.

Hi ha uns vint dialectes kannada, entre els quals citem el kundagannada (a Kundapura), el nadavar-kannada (parlat pels Nadavarus), el havyaka (parlat pels brahmans Havyaka), l'are bhashe (a la regió de Sullia), el soliga, el badaga, el gulbarga, el dharawad i el chitradurga. Tots els dialectes mantenen una certa distància amb la varietat estàndard i literària, però aquesta gaudeix d'una àmplia difusió. La literatura kannada, amb una gran varietat de gèneres, és actualment la més apreciada de l'Índia.

Del kannada hi ha testimoniatge epigràfic d'ençà del segle III aC, en època de l'emperador Ashoka. La literatura kannada clàssica beu sobretot de fonts en sànscrit. El kannada s'escriu en un sistema d'escriptura propi (anomenat també kannada) derivat de l'antiga escriptura brahmi. Les altres llengües de Karnataka (el tulu, el kodava takk i el concani) també s'escriuen en l'escriptura kannada; l'escriptura telugu, al seu torn, deriva també de l'escriptura kannada antiga.
kanoé kanoé

Aïllada, Amèrica > Brasil

  • ca  kanoé
  • ca  kanoê sin. compl.
  • ca  kapixaná sin. compl.
  • cod  kanoê
  • ar  الكانوية
  • cy  Kanoé
  • cy  Kanoê sin. compl.
  • cy  Kapixaná sin. compl.
  • de  Kanoé
  • de  Kanoê sin. compl.
  • de  Kapixaná sin. compl.
  • en  Kanoê
  • en  Kapishana sin. compl.
  • en  Kapishaná sin. compl.
  • en  Kapixaná sin. compl.
  • es  kanoé
  • es  kanoê sin. compl.
  • es  kapixaná sin. compl.
  • eu  kanoeera
  • eu  kanoê sin. compl.
  • eu  kapixaná sin. compl.
  • fr  kanoé
  • fr  kanoê sin. compl.
  • fr  kapixaná sin. compl.
  • gn  kanoe
  • gn  kanoê sin. compl.
  • gn  kapixaná sin. compl.
  • it  kanoe
  • it  canoe sin. compl.
  • it  canoé sin. compl.
  • it  capichana sin. compl.
  • it  capishana sin. compl.
  • it  capixana sin. compl.
  • it  kanoé sin. compl.
  • it  kanoê sin. compl.
  • it  kapixaná sin. compl.
  • ja  カノエ語
  • ja  カピシャナ語 sin. compl.
  • nl  Kanoê
  • nl  Kanoé sin. compl.
  • nl  Kapixaná sin. compl.
  • pt  kanoé
  • pt  kanoê sin. compl.
  • pt  kapixaná sin. compl.
  • ru  Каноэ
  • ru  Каноэн sin. compl.
  • ru  Капишана sin. compl.
  • zh  卡诺埃语
  • zh  卡诺艾 sin. compl.
  • zh  卡皮查那 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Brasil

Definition
No s'ha de confondre amb el guaratira/kanoè (dialecte del mequens, llengua tuparí) ni amb el rikbaktsà o canoeiro. Els cinc kanoés que mantenen la llengua pròpia viuen tots aïllats. Són tres individus d'edat avançada que viuen en tres pobles diferents i una família que viu sola a la selva. Els primers no tenen possibilitat de parlar la llengua amb ningú del seu entorn. La família és monolingüe.

La resta de membres del grup ètnic kanoé parlen portuguès i, en alguns casos, altres llengües indígenes. A causa del veïnatge, un percentatge alt del vocabulari de la llengua és d'origen nambiquara.

El sud de Rondònia és una regió rica en terres de conreu i en jaciments d'or. Aquest fet ha afavorit l'arribada de població d'altres zones del país, i més arran de l'impuls que el govern brasiler va voler donar a la regió durant la dècada de 1980.

Les migracions contínues han provocat dèficits importants en infraestructures, destrucció del medi natural (desforestació, contaminació dels rius, etc.) i conflictes socials. Els pobles indígenes han estat progressivament desposseïts de les seves terres i enviats a àrees boscoses. Part de la població autòctona ha mort en les últimes dècades per culpa de malalties importades.

El procés de transfiguració cultural ha estat ràpid i afavorit per polítiques d'assimilació, com ara la destribalització que han patit els kanoés. Es perden les estructures socials, les tradicions culturals, les identitats ètniques, els valors morals i les llengües pròpies.
kanuri kanuri

Nilosahariana > Songhay-saharià > Saharià > Saharià occidental, Àfrica > Camerun, Àfrica > Líbia, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Sudan, Àfrica > Txad

  • ca  kanuri
  • ar  كانورية
  • cy  Kanuri
  • de  Kanuri
  • en  Kanuri
  • es  kanuri
  • eu  kanuriera
  • fr  kanuri
  • fr  kanouri sin. compl.
  • gl  kanuri
  • gn  kanuri
  • it  kanuri
  • ja  カヌリ語
  • nl  Kanuri
  • pt  kanuri
  • ru  Канури
  • zh  卡努里语
  • scr  Alfabet aràbic
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nilosahariana > Songhay-saharià > Saharià > Saharià occidental, Àfrica > Camerun, Àfrica > Líbia, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria, Àfrica > Sudan, Àfrica > Txad

Definition
El kanuri constitueix un contínuum dialectal parlat per poblacions sedentàries originàries de les planes de la conca del llac Txad i del desert oriental del Níger. Fou la llengua dels imperis de Kanem i Bornu, que van dominar la regió durant un mil·leni. El kanuri fou important a Fazània fins a la darreria del segle XIX i encara es parla als oasis de Gatrun, al sud de Líbia. Actualment, més de 4 milions de kanuris viuen al nord de Nigèria, bàsicament a l'estat nigerià de Bornu. A més, hi ha comunitats lingüístiques kanuris minoritàries al Sudan (222.000) i al Camerun (57.000).

Els kanuris són un dels pobles més característics de la zona del Sàhara central i del Sahel des de l'antiguitat. El lèxic del kanuri revela contactes lingüístics amb altres llengües saharianes, com el teda-daza (llengua dels tubus) i el songhai; amb llengües afroasiàtiques, com el haussa i l'amazic dels tuaregs, i llengües d'altra filiació, com el ful (llengua nigerocongolesa de la branca atlàntica).

Tradicionalment, el kanuri ha estat emprat com a llengua franca regional, però en els últims anys aquest ús està minvant. La majoria de kanuris empra el haussa o l'àrab com a segona llengua. La dispersió entre tants estats de passat colonial divers (Txad, Níger, Nigèria, Sudan, Camerun, Líbia) i el dèficit de reconeixement identitari que pateixen han motivat fortes reivindicacions identitàries kanuris a partir de 1950, sobretot a l'estat nigerià de Bornu. Els kanuris reclamen un País Kanuri sobirà que cobriria les actuals prefectures de Lac i Kanem al Txad, l'estat de Bornu a Nigèria, la província de Far North al Camerun, i els departaments de Diffa i de Zinder al Níger.

Disseminada per vastes regions del Sàhara central i del Sahel, la llengua dels kanuris presenta notables diferències regionals. Es poden distingeix bàsicament quatre dialectes kanuris: el kanuri central, el kanuri manga, el kanuri tumari i el kanembu.

Com en molts altres pobles musulmans de la regió, s'usa l'alfabet àrab per a escriure el kanuri; recentment, hom empra també l'alfabet llatí, amb certes adaptacions gràfiques. A Nigèria és on el kanuri té major difusió mediàtica, amb presència a la ràdio i la televisió.
kapampangan kapampangan

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  pampanga
  • ca  capampangan sin. compl.
  • ca  kapampangan sin. compl.
  • ca  pampangan sin. compl.
  • ca  pampanggo sin. compl.
  • ca  pampango sin. compl.
  • ar  بامبانغية
  • cy  Pampanga
  • cy  Capampangan sin. compl.
  • cy  Kapampangan sin. compl.
  • cy  Pampangan sin. compl.
  • cy  Pampanggo sin. compl.
  • cy  Pampango sin. compl.
  • cy  Pampangueño sin. compl.
  • de  Kapampangan
  • de  Pampangan sin. compl.
  • de  Pampango sin. compl.
  • de  Pampangueño sin. compl.
  • en  Pampangan
  • en  Capampangan sin. compl.
  • en  Kapampangan sin. compl.
  • en  Pampanggo sin. compl.
  • en  Pampango sin. compl.
  • en  Pampangueño sin. compl.
  • es  pampango
  • es  capampangan sin. compl.
  • es  kapampangan sin. compl.
  • es  pampanga sin. compl.
  • es  pampangan sin. compl.
  • es  pampanggo sin. compl.
  • es  pampangueño sin. compl.
  • eu  pampangera
  • eu  capampangan sin. compl.
  • eu  pampangan sin. compl.
  • eu  pampanggo sin. compl.
  • eu  pampango sin. compl.
  • eu  pampangueño sin. compl.
  • eu  papampangan sin. compl.
  • fr  pampangan
  • fr  capampagan sin. compl.
  • fr  capampangan sin. compl.
  • fr  kapampagan sin. compl.
  • fr  kapampangan sin. compl.
  • fr  pampagan sin. compl.
  • fr  pampanggo sin. compl.
  • fr  pampango sin. compl.
  • fr  pampangueño sin. compl.
  • gl  pampangano
  • gl  capampangan sin. compl.
  • gl  kapampangan sin. compl.
  • gl  pampangan sin. compl.
  • gl  pampanggo sin. compl.
  • gl  pampango sin. compl.
  • gl  pampangueño sin. compl.
  • gn  pampango
  • gn  capampangan sin. compl.
  • gn  kapampangan sin. compl.
  • gn  pampangan sin. compl.
  • gn  pampanggo sin. compl.
  • gn  pampango sin. compl.
  • gn  pampangueño sin. compl.
  • it  pampanga
  • it  capampangan sin. compl.
  • it  kapampangan sin. compl.
  • it  pampangan sin. compl.
  • it  pampanggo sin. compl.
  • it  pampango sin. compl.
  • it  pampangueño sin. compl.
  • ja  パンパンガ語
  • ja  カパンパンガ語 sin. compl.
  • nl  Pampanga
  • nl  Capampangan sin. compl.
  • nl  Kapampangan sin. compl.
  • nl  Pampangan sin. compl.
  • nl  Pampanggo sin. compl.
  • nl  Pampango sin. compl.
  • nl  Pampangueño sin. compl.
  • pt  pampangano
  • pt  capampangan sin. compl.
  • pt  kapampangan sin. compl.
  • pt  pampangan sin. compl.
  • pt  pampanggo sin. compl.
  • pt  pampango sin. compl.
  • pt  pampangueño sin. compl.
  • ru  Пампанганский
  • ru  Пампанга sin. compl.
  • ru  Пампанго sin. compl.
  • ru  Пампанган sin. compl.
  • ru  Капампанган sin. compl.
  • zh  邦板牙
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definition
El pampanga és la setena llengua en nombre de parlants de Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el hiligaynon (5.600.000), el bikol (4.500.000) i el waray (2.500.000).

El nom de la llengua i de la província deriva del mot pampang, que significa 'riba'.

El grup etnolingüístic pampanga és un dels grups majoritaris de la regió Luzón Central (Regió III), juntament amb el tagal, l'ilocano i el sambal. El pampanga és la llengua predominant a la província de Pampanga (parlat pel 98% de la població) i constitueix la segona comunitat lingüística, després de l'ilocano, de la província de Tarlac (parlat pel 41% de la població). La major part de la població d'aquesta regió parla el tagal com a primera o segona llengua.

L'àrea lingüística del pampanga limita al sud i a l'est amb el tagal; al nord amb l'ilocano, i a l'oest amb el sambal, el botolan i l'ilocano. El pampanga és lingüísticament pròxim al sambal.

El pampanga originalment s'escrivia amb una versió de l'escriptura baybayin (de baybáy, lletrejar, en tagal), utilitzada pel tagal, l'ilocano i el pangasinan. Aquest sistema d'escriptura es va substituir gradualment per l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar a les Filipines al segle XVI.

L'escriptura baybayin és un alfabet sil·làbic o abujida, és a dir, té com a signe bàsic una consonant que duu una vocal associada (en aquest cas, la a). Així, el caràcter que representa b s'ha de llegir ba. Aquesta vocal es pot modificar per indicar altres vocals, afegint diferents signes diacrítics, anomenats kudlíts, al signe bàsic.
kapanawa kapanawa

Pano > Principal > Shipibo, Amèrica > Perú

  • ca  capanahua
  • ca  capabaquebo sin. compl.
  • ca  capacho sin. compl.
  • ca  capanawa sin. compl.
  • ca  kapanawa sin. compl.
  • cod  nukenkaibo
  • ar  كاباناهوا
  • cy  Capanahua
  • cy  Capabaquebo sin. compl.
  • cy  Capacho sin. compl.
  • cy  Capanawa sin. compl.
  • cy  Kapanawa sin. compl.
  • de  Capanahua
  • de  Capabaquebo sin. compl.
  • de  Capacho sin. compl.
  • de  Capanawa sin. compl.
  • de  Kapanawa sin. compl.
  • en  Capanahua
  • en  Capabaquebo sin. compl.
  • en  Capacho sin. compl.
  • en  Capanawa sin. compl.
  • en  Kapanawa sin. compl.
  • es  capanahua
  • es  capabaquebo sin. compl.
  • es  capacho sin. compl.
  • es  capanawa sin. compl.
  • es  kapanawa sin. compl.
  • eu  capanahuera
  • eu  capabaquebo sin. compl.
  • eu  capacho sin. compl.
  • eu  capanahua sin. compl.
  • eu  capanawa sin. compl.
  • eu  kapanawa sin. compl.
  • fr  capanahua
  • fr  capabaquebo sin. compl.
  • fr  capacho sin. compl.
  • fr  capanawa sin. compl.
  • fr  kapanawa sin. compl.
  • gl  capanahua
  • gl  capabaquebo sin. compl.
  • gl  capacho sin. compl.
  • gl  capanawa sin. compl.
  • gl  kapanawa sin. compl.
  • it  capanahua
  • it  capabaquebo sin. compl.
  • it  capacho sin. compl.
  • it  capanawa sin. compl.
  • it  kapanawa sin. compl.
  • ja  カパナワ語
  • ja  カパナウア語、カパチョ語 sin. compl.
  • nl  Capanahua
  • pt  capanahua
  • pt  capabaquebo sin. compl.
  • pt  capacho sin. compl.
  • pt  capanawa sin. compl.
  • pt  kapanawa sin. compl.
  • ru  Капанауа
  • ru  Капачо sin. compl.
  • ru  Капанава sin. compl.
  • zh  卡帕纳瓦语
  • zh  卡帕瓦盖博、卡帕纳瓦、卡帕乔 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Pano > Principal > Shipibo, Amèrica > Perú

Definition
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides. Dins de la família pano, el capanahua és molt proper al shipibo-konibo.

El capanahua és una llengua fortament amenaçada. Els infants ja no l'aprenen i es calcula que només un terç de la població infantil l'entén. Els adults són bilingües en castellà.

El terme capacho té un sentit pejoratiu.
kapixaná kapixaná

Aïllada, Amèrica > Brasil

  • ca  kanoé
  • ca  kanoê sin. compl.
  • ca  kapixaná sin. compl.
  • cod  kanoê
  • ar  الكانوية
  • cy  Kanoé
  • cy  Kanoê sin. compl.
  • cy  Kapixaná sin. compl.
  • de  Kanoé
  • de  Kanoê sin. compl.
  • de  Kapixaná sin. compl.
  • en  Kanoê
  • en  Kapishana sin. compl.
  • en  Kapishaná sin. compl.
  • en  Kapixaná sin. compl.
  • es  kanoé
  • es  kanoê sin. compl.
  • es  kapixaná sin. compl.
  • eu  kanoeera
  • eu  kanoê sin. compl.
  • eu  kapixaná sin. compl.
  • fr  kanoé
  • fr  kanoê sin. compl.
  • fr  kapixaná sin. compl.
  • gn  kanoe
  • gn  kanoê sin. compl.
  • gn  kapixaná sin. compl.
  • it  kanoe
  • it  canoe sin. compl.
  • it  canoé sin. compl.
  • it  capichana sin. compl.
  • it  capishana sin. compl.
  • it  capixana sin. compl.
  • it  kanoé sin. compl.
  • it  kanoê sin. compl.
  • it  kapixaná sin. compl.
  • ja  カノエ語
  • ja  カピシャナ語 sin. compl.
  • nl  Kanoê
  • nl  Kanoé sin. compl.
  • nl  Kapixaná sin. compl.
  • pt  kanoé
  • pt  kanoê sin. compl.
  • pt  kapixaná sin. compl.
  • ru  Каноэ
  • ru  Каноэн sin. compl.
  • ru  Капишана sin. compl.
  • zh  卡诺埃语
  • zh  卡诺艾 sin. compl.
  • zh  卡皮查那 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Brasil

Definition
No s'ha de confondre amb el guaratira/kanoè (dialecte del mequens, llengua tuparí) ni amb el rikbaktsà o canoeiro. Els cinc kanoés que mantenen la llengua pròpia viuen tots aïllats. Són tres individus d'edat avançada que viuen en tres pobles diferents i una família que viu sola a la selva. Els primers no tenen possibilitat de parlar la llengua amb ningú del seu entorn. La família és monolingüe.

La resta de membres del grup ètnic kanoé parlen portuguès i, en alguns casos, altres llengües indígenes. A causa del veïnatge, un percentatge alt del vocabulari de la llengua és d'origen nambiquara.

El sud de Rondònia és una regió rica en terres de conreu i en jaciments d'or. Aquest fet ha afavorit l'arribada de població d'altres zones del país, i més arran de l'impuls que el govern brasiler va voler donar a la regió durant la dècada de 1980.

Les migracions contínues han provocat dèficits importants en infraestructures, destrucció del medi natural (desforestació, contaminació dels rius, etc.) i conflictes socials. Els pobles indígenes han estat progressivament desposseïts de les seves terres i enviats a àrees boscoses. Part de la població autòctona ha mort en les últimes dècades per culpa de malalties importades.

El procés de transfiguració cultural ha estat ràpid i afavorit per polítiques d'assimilació, com ara la destribalització que han patit els kanoés. Es perden les estructures socials, les tradicions culturals, les identitats ètniques, els valors morals i les llengües pròpies.