Back to top
lingotes lingotes

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  ilongot
  • ca  bugkalut sin. compl.
  • ca  bukalot sin. compl.
  • ca  lingotes sin. compl.
  • ar  يونغوتية
  • cy  Ilongot
  • cy  Bugkalut sin. compl.
  • cy  Bukalot sin. compl.
  • cy  Ilonggot sin. compl.
  • cy  Lingotes sin. compl.
  • de  Ilongot
  • de  Bugkalut sin. compl.
  • de  Bukalot sin. compl.
  • de  Lingotes sin. compl.
  • en  Ilongot
  • en  Bugkalut sin. compl.
  • en  Bukalot sin. compl.
  • en  Ilonggot sin. compl.
  • en  Lingotes sin. compl.
  • es  ilongoto
  • es  bugkalut sin. compl.
  • es  bukalot sin. compl.
  • es  ilonggot sin. compl.
  • es  lingotes sin. compl.
  • eu  ilongotera
  • eu  bugkalut sin. compl.
  • eu  bukalot sin. compl.
  • eu  ilonggot sin. compl.
  • eu  lingotes sin. compl.
  • fr  ilongot
  • fr  bugkalut sin. compl.
  • fr  bukalot sin. compl.
  • fr  ilonggot sin. compl.
  • fr  lingotes sin. compl.
  • gl  ilongoto
  • gl  bugkalut sin. compl.
  • gl  bukalot sin. compl.
  • gl  ilonggot sin. compl.
  • gl  lingotés sin. compl.
  • gn  ilongoto
  • gn  ilonggot sin. compl.
  • gn  lingotes sin. compl.
  • gn  vugkalut sin. compl.
  • gn  vukalot sin. compl.
  • it  ilongot
  • it  bugkalut sin. compl.
  • it  bukalot sin. compl.
  • it  ilonggot sin. compl.
  • it  lingotes sin. compl.
  • ja  イロンゴ語
  • nl  Ilongot
  • nl  Bugkalut sin. compl.
  • nl  Bukalot sin. compl.
  • nl  Ilonggot sin. compl.
  • nl  Lingotees sin. compl.
  • pt  ilongot
  • pt  bugkalut sin. compl.
  • pt  bukalot sin. compl.
  • pt  ilonggot sin. compl.
  • pt  lingotes sin. compl.
  • ru  Илонгот
  • ru  Букалот sin. compl.
  • ru  Линготес sin. compl.
  • ru  Бугкалут sin. compl.
  • zh  伊隆戈
  • zh  伊隆戈特、林戈特、布戈卡洛特、布卡洛特 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definition
El terme ilongot es refereix col·lectivament a tres grups ètnics localitzats tradicionalment al sud de Sierra Madre i a les muntanyes Caraballo: els italon (establerts al riu Cagayan), els engongot/ipagi (riu Tabayon) i els abaka/ibilao (riu Conwap).

El nom ilongot (que prové de la paraula quirungut, 'del bosc') no s'ha de confondre amb ilonggo, que és una altra manera de denominar el hiligaynon (llengua del grup visaia, parlada a la regió de Visaya occidental).

Els ilongots són una comunitat que viu normalment en àrees properes als rius, que els proveeixen de queviures i mitjans de transport. Hi ha hagut, però, una emigració molt important des de les regions tradicionals cap a altres províncies: Bulacan (5.000), Cavite (4.800), Zamboanga (3.700), Palawan (2.700), i altres regions on la població ilongot és més nombrosa que al llocs d'origen.

La població ilongot està subdividida en tretze grups dialectals: abaka, aymuyu, belansi, beqnad, benabe, dekran, kebinanan, payupay, pugu, rumyad, sinebran, taan i tamsi.
língua boa língua boa

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

  • ca  jeral
  • ca  nheengatú
  • ca  geral sin. compl.
  • ca  língua boa sin. compl.
  • ca  língua brasílica sin. compl.
  • ca  yeral sin. compl.
  • cod  tutlayt jiral tamazunt
  • cod  lingua geral do norte sin. compl.
  • ar  نهينغاتية
  • cy  Nheengatú
  • cy  Geral sin. compl.
  • cy  Língua boa sin. compl.
  • cy  Língua brasílica sin. compl.
  • cy  Lingua geral do norte sin. compl.
  • cy  Yeral sin. compl.
  • de  Nheengatu
  • de  Língua Geral do Amazonia sin. compl.
  • en  Nheengatú
  • en  Geral sin. compl.
  • en  Língua Boa sin. compl.
  • en  Língua Brasílica sin. compl.
  • en  Lingua Geral Do Norte sin. compl.
  • en  Yeral sin. compl.
  • es  nheengatú
  • es  geral sin. compl.
  • es  língua boa sin. compl.
  • es  língua brasílica sin. compl.
  • es  língua geral do norte sin. compl.
  • es  yeral sin. compl.
  • eu  nheengatu
  • eu  geral sin. compl.
  • eu  língua boa sin. compl.
  • eu  língua brasílica sin. compl.
  • eu  lingua geral do norte sin. compl.
  • eu  yeral sin. compl.
  • fr  língua geral
  • fr  nhengatu
  • fr  geral sin. compl.
  • fr  língua boa sin. compl.
  • fr  língua brasílica sin. compl.
  • fr  lingua geral do norte sin. compl.
  • fr  yeral sin. compl.
  • gl  nheengatú
  • gl  geral sin. compl.
  • gl  língua boa sin. compl.
  • gl  língua brasílica sin. compl.
  • gl  lingua geral do norte sin. compl.
  • gl  yeral sin. compl.
  • gn  neengatu
  • gn  geral sin. compl.
  • gn  jeral sin. compl.
  • gn  língua geral do norte sin. compl.
  • gn  língua voa sin. compl.
  • gn  língua vrasílica sin. compl.
  • it  nheengatú
  • it  geral sin. compl.
  • it  lingua boa sin. compl.
  • it  lingua brasilica sin. compl.
  • it  lingua geral do norte sin. compl.
  • it  yeral sin. compl.
  • ja  ニェエンガトゥー語
  • ja  リンガ・ボア語、リンガ・ブラシリカ語、北リンガ・ジェラール語、イェラル語、ジェラル語 sin. compl.
  • nl  Nheengatú
  • nl  Geral sin. compl.
  • nl  Língua Boa sin. compl.
  • nl  Lingua Brasílica sin. compl.
  • nl  Lingua Geral do Norte sin. compl.
  • nl  Yeral sin. compl.
  • pt  nheengatu
  • pt  geral sin. compl.
  • pt  língua boa sin. compl.
  • pt  língua brasílica sin. compl.
  • pt  lingua geral do norte sin. compl.
  • pt  yeral sin. compl.
  • ru  Ньенгату
  • ru  Лингуа боа sin. compl.
  • ru  Бразильский язык sin. compl.
  • ru  Йерал sin. compl.
  • ru  Лингуа жерал амазоника sin. compl.
  • ru  Северный лингуа жерал sin. compl.
  • sw  Nheengatú
  • sw  Geral sin. compl.
  • sw  Língua boa sin. compl.
  • sw  Língua brasílica sin. compl.
  • sw  Língua geral do norte sin. compl.
  • sw  Yeral sin. compl.
  • tmh  Tanhingat
  • zh  尼尔嘎图
  • zh  灵瓜 波阿 sin. compl.
  • zh  灵瓜海拉尔多 诺特 sin. compl.
  • zh  椰拉尔 sin. compl.
  • zh  海拉尔 sin. compl.
  • zh  灵瓜巴西里卡 sin. compl.

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definition
El nheengatú no és exactament un pidgin ni una interllengua, sinó més aviat una versió simplificada del tupinambà que es va desenvolupar com a llengua franca per a la comunicació interètnica al nord del Brasil. Era fins fa pocs anys la llengua franca usada a la regió del Vaupés de Brasil i Colòmbia, on trobem un sistema multilingüe exogàmic. Actualment, però, ha estat substituïda en aquesta funció pel tucano, que està absorbint també parlants d'altres llengües de la regió.

Lingua geral és un terme portuguès usat en l'època colonial per a fer referència a la llengua indígena més comunament parlada en diverses regions (així, el terme espanyol lengua general s'aplicà al guaraní al Paraguai i al quítxua al Perú).

A Veneçuela s'ha discutit si calia considerar-la una llengua o si es tractava d'una ètnia mestissa. Alguns autors creuen que és una llengua amb el seu corresponent entorn i perfil etnocultural, encara que hagi pres molts elements de les llengües i cultures arawaks de la regió, especialment del baré.
língua brasílica língua brasílica

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

  • ca  jeral
  • ca  nheengatú
  • ca  geral sin. compl.
  • ca  língua boa sin. compl.
  • ca  língua brasílica sin. compl.
  • ca  yeral sin. compl.
  • cod  tutlayt jiral tamazunt
  • cod  lingua geral do norte sin. compl.
  • ar  نهينغاتية
  • cy  Nheengatú
  • cy  Geral sin. compl.
  • cy  Língua boa sin. compl.
  • cy  Língua brasílica sin. compl.
  • cy  Lingua geral do norte sin. compl.
  • cy  Yeral sin. compl.
  • de  Nheengatu
  • de  Língua Geral do Amazonia sin. compl.
  • en  Nheengatú
  • en  Geral sin. compl.
  • en  Língua Boa sin. compl.
  • en  Língua Brasílica sin. compl.
  • en  Lingua Geral Do Norte sin. compl.
  • en  Yeral sin. compl.
  • es  nheengatú
  • es  geral sin. compl.
  • es  língua boa sin. compl.
  • es  língua brasílica sin. compl.
  • es  língua geral do norte sin. compl.
  • es  yeral sin. compl.
  • eu  nheengatu
  • eu  geral sin. compl.
  • eu  língua boa sin. compl.
  • eu  língua brasílica sin. compl.
  • eu  lingua geral do norte sin. compl.
  • eu  yeral sin. compl.
  • fr  língua geral
  • fr  nhengatu
  • fr  geral sin. compl.
  • fr  língua boa sin. compl.
  • fr  língua brasílica sin. compl.
  • fr  lingua geral do norte sin. compl.
  • fr  yeral sin. compl.
  • gl  nheengatú
  • gl  geral sin. compl.
  • gl  língua boa sin. compl.
  • gl  língua brasílica sin. compl.
  • gl  lingua geral do norte sin. compl.
  • gl  yeral sin. compl.
  • gn  neengatu
  • gn  geral sin. compl.
  • gn  jeral sin. compl.
  • gn  língua geral do norte sin. compl.
  • gn  língua voa sin. compl.
  • gn  língua vrasílica sin. compl.
  • it  nheengatú
  • it  geral sin. compl.
  • it  lingua boa sin. compl.
  • it  lingua brasilica sin. compl.
  • it  lingua geral do norte sin. compl.
  • it  yeral sin. compl.
  • ja  ニェエンガトゥー語
  • ja  リンガ・ボア語、リンガ・ブラシリカ語、北リンガ・ジェラール語、イェラル語、ジェラル語 sin. compl.
  • nl  Nheengatú
  • nl  Geral sin. compl.
  • nl  Língua Boa sin. compl.
  • nl  Lingua Brasílica sin. compl.
  • nl  Lingua Geral do Norte sin. compl.
  • nl  Yeral sin. compl.
  • pt  nheengatu
  • pt  geral sin. compl.
  • pt  língua boa sin. compl.
  • pt  língua brasílica sin. compl.
  • pt  lingua geral do norte sin. compl.
  • pt  yeral sin. compl.
  • ru  Ньенгату
  • ru  Лингуа боа sin. compl.
  • ru  Бразильский язык sin. compl.
  • ru  Йерал sin. compl.
  • ru  Лингуа жерал амазоника sin. compl.
  • ru  Северный лингуа жерал sin. compl.
  • sw  Nheengatú
  • sw  Geral sin. compl.
  • sw  Língua boa sin. compl.
  • sw  Língua brasílica sin. compl.
  • sw  Língua geral do norte sin. compl.
  • sw  Yeral sin. compl.
  • tmh  Tanhingat
  • zh  尼尔嘎图
  • zh  灵瓜 波阿 sin. compl.
  • zh  灵瓜海拉尔多 诺特 sin. compl.
  • zh  椰拉尔 sin. compl.
  • zh  海拉尔 sin. compl.
  • zh  灵瓜巴西里卡 sin. compl.

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definition
El nheengatú no és exactament un pidgin ni una interllengua, sinó més aviat una versió simplificada del tupinambà que es va desenvolupar com a llengua franca per a la comunicació interètnica al nord del Brasil. Era fins fa pocs anys la llengua franca usada a la regió del Vaupés de Brasil i Colòmbia, on trobem un sistema multilingüe exogàmic. Actualment, però, ha estat substituïda en aquesta funció pel tucano, que està absorbint també parlants d'altres llengües de la regió.

Lingua geral és un terme portuguès usat en l'època colonial per a fer referència a la llengua indígena més comunament parlada en diverses regions (així, el terme espanyol lengua general s'aplicà al guaraní al Paraguai i al quítxua al Perú).

A Veneçuela s'ha discutit si calia considerar-la una llengua o si es tractava d'una ètnia mestissa. Alguns autors creuen que és una llengua amb el seu corresponent entorn i perfil etnocultural, encara que hagi pres molts elements de les llengües i cultures arawaks de la regió, especialment del baré.
linguará linguará

Aïllada, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil

  • ca  bésiro
  • ca  besiro sin. compl.
  • ca  chiquitano sin. compl.
  • ca  chiquito sin. compl.
  • ca  linguará sin. compl.
  • ca  tarapecosi sin. compl.
  • cod  bésiro
  • ar  بيسيرو
  • cy  Bésiro
  • cy  Besiro sin. compl.
  • cy  Chiquito sin. compl.
  • cy  Linguará sin. compl.
  • cy  Tarapecosi sin. compl.
  • de  Bésiro
  • de  Besiro sin. compl.
  • de  Chiquitano sin. compl.
  • de  Chiquito sin. compl.
  • de  Linguará sin. compl.
  • de  Tarapecosi sin. compl.
  • en  Chiquitano
  • en  Anenho sin. compl.
  • en  Besiro sin. compl.
  • en  Chiquito sin. compl.
  • en  Linguará sin. compl.
  • en  Tarapecosi sin. compl.
  • es  chiquitano
  • es  besiro sin. compl.
  • es  bésiro sin. compl.
  • es  chiquito sin. compl.
  • es  linguará sin. compl.
  • es  tarapecosi sin. compl.
  • eu  besiroera
  • eu  besiro sin. compl.
  • eu  chiquitano sin. compl.
  • eu  chiquitanoera sin. compl.
  • eu  chiquito sin. compl.
  • eu  linguará sin. compl.
  • eu  tarapecosi sin. compl.
  • fr  bésiro
  • fr  besiro sin. compl.
  • fr  chikitano sin. compl.
  • fr  chiquitano sin. compl.
  • fr  chiquito sin. compl.
  • fr  linguará sin. compl.
  • fr  tarapecosi sin. compl.
  • gl  bésiro
  • gl  besiro sin. compl.
  • gl  chiquito sin. compl.
  • gl  linguará sin. compl.
  • gl  tarapecosi sin. compl.
  • it  besiro
  • it  bésiro sin. compl.
  • it  chiquito sin. compl.
  • it  linguará sin. compl.
  • it  tarapecosi sin. compl.
  • ja  ベシロ語
  • nl  Bésiro
  • nl  Besiro sin. compl.
  • nl  Chiquito sin. compl.
  • nl  Linguará sin. compl.
  • nl  Tarapecosi sin. compl.
  • pt  besiro
  • pt  bésiro sin. compl.
  • pt  chiquitano sin. compl.
  • pt  chiquito sin. compl.
  • pt  linguará sin. compl.
  • pt  tarapecosi sin. compl.
  • ru  Чикитано
  • ru  Чикито sin. compl.
  • ru  Бесиро sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Aïllada, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil

Definition
El bésiro o chiquitano és probablement la quarta llengua indígena més parlada a Bolívia, darrere del quítxua, l'aimara i el chiriguano. Consta de diversos dialectes, entre els quals el javierano, el churapa, el tarapecoci, el moncoca i els de Concepción, San Ignacio de Velasco, Santiago i San Miguel. A més de la variació geogràfica, la llengua presenta diferències entre la parla dels homes i la parla de les dones.

S'ha suggerit que la denominació chiquitano els va ser aplicada perquè vivien en cabanes amb les portes molt petites. Al Brasil la llengua s'anomena també linguará o anenho.

Durant els segles XVII i XVIII, els jesuïtes van instal·lar missions en territori chiquitano. Els missioners barrejaven individus d'ètnies i llengües diferents, però empraven el chiquitano com a llengua franca del procés d'evangelització. Posteriorment van ser recrutats per treballar en explotacions agrícoles i en la construcció del ferrocarril.

Actualment, doncs, l'ètnia és el resultat del contacte dels chiquitanos originaris i d'aquests altres pobles de la regió. La llengua també ha rebut fortes influències de les llengües veïnes. Al llarg del segle XX, diversos pobles veïns s'han assimilat a l'ètnia chiquitano. És el cas dels paikoneka (d'origen arawak), que vivien a les missions de Concepción i San Javier, els paunaca i els saraveka (també arawaks).

Els chiquitanos estan adoptant el castellà de forma massiva, especialment les generacions joves. Poc més del 10% de la població chiquitano boliviana conserva la llengua en l'ús habitual i tots són persones grans. Les comunitats que viuen al Brasil (uns 2.400 individus) gairebé ja no usen la llengua.

Amb la voluntat d'enfortir la identitat cultural dels pobles de l'orient bolivià, l'any 2005 es promulga la llei 3204, de 30 de setembre, per la qual es declara la llengua bésiro patrimoni cultural intangible de la Nació. Serà prioritat nacional preservar la llengua i la cultura dels chiquitanos.
lipa lipa

Aïllada, Amèrica > Xile

  • ca  kunza
  • ca  atacama sin. compl.
  • ca  atacameño sin. compl.
  • ca  cunza sin. compl.
  • ca  kunsa sin. compl.
  • ca  lipa sin. compl.
  • ca  ulipe sin. compl.
  • cod  likan antai
  • ar  الكونزية
  • cy  Kunza
  • cy  Atacama sin. compl.
  • cy  Atacameño sin. compl.
  • cy  Cunza sin. compl.
  • cy  Kunsa sin. compl.
  • cy  Lipa sin. compl.
  • cy  Ulipe sin. compl.
  • de  Kunza
  • de  Atacama sin. compl.
  • de  Atacameño sin. compl.
  • de  Cunza sin. compl.
  • de  Kunsa sin. compl.
  • de  Lipa sin. compl.
  • de  Ulipe sin. compl.
  • en  Kunza
  • en  Atacama sin. compl.
  • en  Atacameño sin. compl.
  • en  Cunza sin. compl.
  • en  Kunsa sin. compl.
  • en  Likanantaí sin. compl.
  • en  Lincan Antai sin. compl.
  • en  Lipe sin. compl.
  • en  Ulipe sin. compl.
  • es  kunza
  • eu  kunzera
  • eu  atacama sin. compl.
  • eu  atacameño sin. compl.
  • eu  cunza sin. compl.
  • eu  kunsa sin. compl.
  • eu  lipa sin. compl.
  • eu  ulipe sin. compl.
  • fr  kunza
  • fr  atacama sin. compl.
  • fr  atacameño sin. compl.
  • fr  cunza sin. compl.
  • fr  kunsa sin. compl.
  • fr  lipa sin. compl.
  • fr  ulipe sin. compl.
  • gn  kúnsa
  • gn  atakáma sin. compl.
  • gn  atakaméño sin. compl.
  • gn  cunza sin. compl.
  • gn  kúnsa sin. compl.
  • gn  lipa sin. compl.
  • gn  ulipe sin. compl.
  • it  kunza
  • it  atacama sin. compl.
  • it  atacameño sin. compl.
  • it  cunza sin. compl.
  • it  kunsa sin. compl.
  • it  lipa sin. compl.
  • it  ulipe sin. compl.
  • ja  クンザ語
  • ja  リパ語 sin. compl.
  • ja  ウリペ語 sin. compl.
  • ja  クンサ語 sin. compl.
  • ja  アタカマ語 sin. compl.
  • ja  アタカメニョ語 sin. compl.
  • nl  Kunza
  • nl  Atacama sin. compl.
  • nl  Atacameño sin. compl.
  • nl  Cunza sin. compl.
  • nl  Kunsa sin. compl.
  • nl  Lipa sin. compl.
  • nl  Ulipe sin. compl.
  • pt  kunza
  • pt  atacama sin. compl.
  • pt  atacameño sin. compl.
  • pt  cunza sin. compl.
  • pt  kunsa sin. compl.
  • pt  lipa sin. compl.
  • pt  ulipe sin. compl.
  • ru  Кунса
  • ru  Липа sin. compl.
  • ru  Кунца sin. compl.
  • ru  Улипе sin. compl.
  • ru  Атакама sin. compl.
  • ru  Атакаменьо sin. compl.
  • zh  昆萨语
  • zh  昆沙 sin. compl.
  • zh  衮扎 sin. compl.
  • zh  阿塔卡马 sin. compl.
  • zh  阿塔卡梅、利帕、乌利佩 sin. compl.
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Xile

Definition
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de Xile i l'Argentina prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakán. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.

La llengua kunza, però, no es va extingir fins a mitjan segle XX. Els anys 50 ja només quedaven alguns semiparlants que en recordaven alguna cosa. El grup ètnic, que parla actualment espanyol, fa servir el kunza encara en algunes cerimònies i cants rituals, tot i que ja no es comprèn el significat dels mots que s'utilitzen.

No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua extingida, tot just petits vocabularis i un corpus de textos amb traduccions aproximades, atès que les persones que encara poden recitar-los tenen tan sols una idea general sobre el seu significat.

S'ha proposat una relació entre el kunza i el kanoê, i també s'ha inclòs dins la família txibtxa; de manera general, però, es continua considerant el kunza com una llengua aïllada.
lipà lipà

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  lipà
  • ca  lipan sin. compl.
  • de  Lipan
  • en  Lipano
  • en  Lipan sin. compl.
  • es  lipano
  • es  lipán sin. compl.
  • eu  lipano
  • eu  lipán sin. compl.
  • fr  lipan
  • gl  lipano
  • gl  lipán sin. compl.
  • it  lipano
  • it  lipan sin. compl.
  • nl  Lipan
  • pt  lipano
  • pt  lipán sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El jicarilla, el kiowa-apatxe i el lipà de vegades s'han considerat varietats dialectals d'una única llengua, l'apatxe oriental. Tanmateix, són prou diferents per no permetre la intercomprensió dels parlants.

Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.

L'edat que tenien les 3 parlants de lipà l'any 1981 fa pensar que la llengua ja està extingida.
lipan lipan

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  lipà
  • ca  lipan sin. compl.
  • de  Lipan
  • en  Lipano
  • en  Lipan sin. compl.
  • es  lipano
  • es  lipán sin. compl.
  • eu  lipano
  • eu  lipán sin. compl.
  • fr  lipan
  • gl  lipano
  • gl  lipán sin. compl.
  • it  lipano
  • it  lipan sin. compl.
  • nl  Lipan
  • pt  lipano
  • pt  lipán sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El jicarilla, el kiowa-apatxe i el lipà de vegades s'han considerat varietats dialectals d'una única llengua, l'apatxe oriental. Tanmateix, són prou diferents per no permetre la intercomprensió dels parlants.

Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.

L'edat que tenien les 3 parlants de lipà l'any 1981 fa pensar que la llengua ja està extingida.
lituà lituà

Indoeuropea > Bàltica > Oriental, Europa > Bielorússia, Europa > Lituània, Europa > Polònia

  • ca  lituà
  • cod  lietuvių kalba
  • ar  الليتوانية
  • cy  Lithwaneg
  • de  Litauisch
  • en  Lithuanian
  • es  lituano
  • eu  lituaniera
  • fr  lituanien
  • gl  lituano
  • gn  lituáno
  • it  lituano
  • ja  リトアニア語
  • nl  Litouws
  • oc  lituan
  • pt  lituano
  • ru  Литовский язык
  • sw  Lithuanian
  • tmh  Talituwat
  • zh  立陶宛语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Bàltica > Oriental, Europa > Bielorússia, Europa > Lituània, Europa > Polònia

Definition
El primer text que es conserva escrit en lituà data de mitjan segle XVI, tot i que la llengua estàndard es va establir a la fi del segle XIX i l'inici del XX. Amb la primera independència (1918-1940), va esdevenir oficial i se'n va consolidar l'ús en tots els àmbits. La Segona Guerra Mundial i l'annexió a la Unió Soviètica van posar fi a aquesta situació favorable a la llengua.

En el lituà es distingeixen dos blocs dialectals ben diferenciats: el baix lituà i l'alt lituà, en un dels parlars del qual es basa la llengua estàndard actual.
livià livià

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Àsia > Rússia

  • ca  carelià
  • ca  ingrià sin. compl.
  • ca  livià sin. compl.
  • ca  ludià sin. compl.
  • cod  karjala
  • ar  الكرجلية
  • cy  Careleg
  • de  Karelisch
  • de  Ischorisch sin. compl.
  • de  Livisch sin. compl.
  • de  Lüdisch sin. compl.
  • en  Karelian
  • en  Ingrian sin. compl.
  • en  Livvi sin. compl.
  • en  Ludic sin. compl.
  • es  careliano
  • eu  kareliera
  • fr  carélien
  • fr  ingrien sin. compl.
  • fr  livwi sin. compl.
  • fr  lude sin. compl.
  • gl  careliano
  • gl  ingriano sin. compl.
  • gl  liviano sin. compl.
  • gl  ludiano sin. compl.
  • gn  kareliáno
  • gn  íngrio sin. compl.
  • gn  liviáno sin. compl.
  • gn  ludiáno sin. compl.
  • it  careliano
  • it  ingrico sin. compl.
  • it  livoniano sin. compl.
  • it  ludico sin. compl.
  • ja  カレリア語
  • ja  リビア語、ルディア語、イングリア語 sin. compl.
  • nl  Karelisch
  • nl  Ingrisch sin. compl.
  • nl  Lijfs sin. compl.
  • nl  Lydisch sin. compl.
  • oc  carelian
  • oc  ingrian sin. compl.
  • oc  livian sin. compl.
  • oc  ludian sin. compl.
  • pt  carélio
  • pt  ingriano sin. compl.
  • pt  liviano sin. compl.
  • pt  ludiano sin. compl.
  • ru  Карельский язык
  • ru  Ижорский sin. compl.
  • ru  Людиковский sin. compl.
  • ru  Ливвиковский sin. compl.
  • sw  Karelian
  • sw  Ingrian sin. compl.
  • sw  Livvi sin. compl.
  • sw  Ludic sin. compl.
  • tmh  Takarelyat
  • tmh  taingriyat sin. compl.
  • tmh  Talivyat sin. compl.
  • tmh  taludyta sin. compl.
  • zh  卡雷利亚诺语

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Àsia > Rússia

Definition
Llengua parlada sobretot a la República de Carèlia i als territoris de Tver i Leningrad. Componen el carelià quatre dialectes ben caracteritzats: el carelià pròpiament dit, el livià, el ludià i l'ingrià. Sovint, malgrat les afinitats que hi ha entre ells i l'origen històric comú dels qui els parlen, es considera que cadascun d'aquests dialectes constitueix una llengua separada. En un altre extrem, hi ha autors que no veuen en els parlars carelians res més que un conjunt de varietats orientals fineses.

Tot i la proximitat lingüística evident i les relacions constants entre finesos i carelians, la diferent trajectòria històrica i la inclusió en àrees culturals distintes d'aquests dos pobles (uns lligats a Suècia i els altres a Rússia) fan del finès i del carelià dues llengües separades.
llaruro llaruro

Aïllada, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

  • ca  yaruro
  • ca  capuruchano sin. compl.
  • ca  jaruro sin. compl.
  • ca  llaruro sin. compl.
  • ca  pumé sin. compl.
  • ca  yuapin sin. compl.
  • cod  pumé (h)
  • ar  يارورو
  • cy  Yaruro
  • cy  Capuruchano sin. compl.
  • cy  Jaruro sin. compl.
  • cy  Llaruro sin. compl.
  • cy  Pumé sin. compl.
  • cy  Yuapin sin. compl.
  • de  Yaruro
  • de  Capuruchano sin. compl.
  • de  Jaruro sin. compl.
  • de  Llaruro sin. compl.
  • de  Pumé sin. compl.
  • de  Yuapin sin. compl.
  • en  Yaruro
  • en  Capuruchano sin. compl.
  • en  Jaruro sin. compl.
  • en  Llaruro sin. compl.
  • en  Pumé sin. compl.
  • en  Saruro sin. compl.
  • en  Yaruru sin. compl.
  • en  Yuapín sin. compl.
  • en  Zaruro sin. compl.
  • es  yaruro
  • es  capuruchano sin. compl.
  • es  jaruro sin. compl.
  • es  llaruro sin. compl.
  • es  pumé sin. compl.
  • es  yuapin sin. compl.
  • eu  yaruroera
  • eu  capuruchano sin. compl.
  • eu  jaruro sin. compl.
  • eu  llaruro sin. compl.
  • eu  pume sin. compl.
  • eu  yuapin sin. compl.
  • fr  yaruro
  • fr  capuruchano sin. compl.
  • fr  jaruro sin. compl.
  • fr  llaruro sin. compl.
  • fr  pumé sin. compl.
  • fr  yuapin sin. compl.
  • gn  jaruro
  • gn  capuruchano sin. compl.
  • gn  jaruro sin. compl.
  • gn  llaruro sin. compl.
  • gn  pume sin. compl.
  • gn  yuapin sin. compl.
  • it  yaruro
  • it  capuruchano sin. compl.
  • it  jaruro sin. compl.
  • it  llaruro sin. compl.
  • it  pumé sin. compl.
  • it  yuapin sin. compl.
  • ja  ヤルロ語
  • ja  ジャルロ語 sin. compl.
  • ja  ユアピン語 sin. compl.
  • ja  カプルチャノ語、プメ語 sin. compl.
  • nl  Yaruro
  • nl  Capuruchano sin. compl.
  • nl  Jaruro sin. compl.
  • nl  Llaruro sin. compl.
  • nl  Pumé sin. compl.
  • nl  Yuapin sin. compl.
  • pt  yaruro
  • pt  capuruchano sin. compl.
  • pt  jaruro sin. compl.
  • pt  llaruro sin. compl.
  • pt  pumé sin. compl.
  • pt  yuapin sin. compl.
  • ru  Яруро
  • ru  Пуме sin. compl.
  • ru  Юапин sin. compl.
  • ru  Харуро sin. compl.
  • ru  Льяруро sin. compl.
  • ru  Капуручано sin. compl.
  • zh  雅鲁阿语
  • zh  普玫 sin. compl.
  • zh  尤阿平 sin. compl.
  • zh  贾鲁阿 sin. compl.
  • zh  利亚鲁阿 sin. compl.
  • zh  卡普鲁查诺 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definition
Els límits aproximats del territori yaruro són, al nord, el riu Apure; al sud, el Meta; a l'est, l'Orinoco, i la frontera occidental es troba a uns 50 km a l'est de la frontera colombiana. La major part viu a l'estat veneçolà d'Apure, excepte un grup reduït d'una vintena de persones assentat a l'estat veí de Bolívar, i el centenar i mig que trobem en territori colombià. Hi ha grups yaruro sedentaris i d'altres de nòmades, aquests darrers a la zona de les sabanes entre els rius Capanaparo i Sinaruco. La població sedentària és generalment bilingüe en espanyol, mentre que la nòmada és monolingüe.

S'ha proposat una relació genètica entre el yaruro i la família lingüística guahibo; també s'ha volgut incloure dins la família txibtxa. Ara com ara, però, es continua considerant una llengua aïllada.